Si hi ha una cosa que ha donat unanimitat a la societat eivissenca i formenterera, aquesta ha estat el seu NO rotund al projecte d’exploració i extracció d’hidrocarburs davant de les costes Pitiüses. L’amenaça que suposen aquestes activitats per l’entorn natural d’aquesta zona i la situació avançada en la que es troba el projecte de l’empresa Cairn Energy, actualment en període d’informació pública, fa que sigui necessària una ràpida i nombrosa resposta per part de tots els que ens estimam la nostra terra. Com a element unificador d’aquesta lluita, es creà l’agrupació d’entitats Aliança Mar Blava per tal d’informar, sensibilitzar i cooperar per a què es faci sentir la nostra veu.

Davant d’aquesta amenaça, tots hi podem aportar el nostre granet d’arena, és per això que gràcies a la iniciativa de la Comissió de Festes de Santa Maria (Formentera), dissabte dia 1 de febrer, abans i després de la celebració de l’Homenatge Popular a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez, podreu signar la vostra al·legació per aturar aquest projecte. Ho podreu fer a partir de les 19h i després de l’acte. 

Si véns a l’acte, presenta la teva al·legació!

A partir d'avui, a més de poder adquirir les entrades a través de Codetickets, us oferim la possibilitat de poder-les anar a buscar a la Llibreria de l'Espai Mallorca, situada a la Pl. Vicenç Martorell, 1-2, al barri del Raval. El seu horari d'obertura és d'11h a 14h i de 15h a 20h de dimarts a dissabte. 
Si encara no coneixeu el nou Espai, aquesta serà una fantàstica oportunitat per a visitar-lo i a més, aconseguir allà mateix la vostra entrada!

També us avancem que aquest dissabte dia 25 de gener serem venent entrades, a partir de les 20h, a la Plaça Raspall de Gràcia, on es celebraran els foguerons en motiu de les festes de Sant Antoni, que organitza La Barraqueta, L'Armadillo i Som Països Catalans. 

Us hi esperam!

Si encara no teniu entrada per assistir a l'homenatge que durem a terme el proper dissabte 1 de febrer a les 20h al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Gràcia, ja us podeu fer amb ella a través del següent enllaç: www.codetickets.com/c.a.t.-centre-artesa-tradicionarius/ca/codetickets.com/96/
El preu de l'entrada anticipada a través de l'enllaç de codetickets és de 10€; el dia de l'espectacle, a Taquilla, el preu serà de 12€. No hi podeu faltar!

Dia 13 de novembre engegàrem, amb moltes ganes i il·lusió, la campanya que serviria per finançar l'acte en homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez a la ciutat de Barcelona. Després de 38 intensos dies, el passat dijous dia 19 varem assolir l'objectiu econòmic necessari per a fer-ho possible. Dilluns 23 va cloure la campanya, en la que un total de 179 sumadors ens feien arribar al 109% de la quantitat necessària.

Des d'aquí, volem agrair a tots els que heu estat amb nosaltres aquests dies d'una manera o altra: donant-nos suport, difonent el projecte, animant-nos i compartint alegries a mesura que l'objectiu estava més a tocar.
Gràcies a tots els convidats a l'acte, com són els poetes i músics, gràcies als amics de TotSuma, a tots i cadascun dels amics que han col·laborat en diferents tasques de disseny i difusió de la campanya, i a totes aquelles entitats i col·lectius que, en la mesura que els ha estat possible, han difós el missatge o bé han col·laborat econòmicament en el projecte, la qual cosa valoram força, som conscients de l'esforç que això suposa en aquests difícils temps per al món cultural i associatiu.
Gràcies als restaurants col·laboradors en les recompenses dels sopars: Ca Na Mindona, Bar Siset, S'Ametller i Can Paciències.
També el nostre agraïment a l'Institut d'Estudis Eivissencs, Comissió de Festes de Santa Maria i Obra Cultural Balear, sense la seva col·laboració els nostres mecenes no podrien gaudir de la fantàstica recompensa consistent en un lot de llibres.
I finalment, agrair especialment a tots i totes les mecenes que de forma individual han volgut aportar el seu granet d'arena, i així, granet a granet, fer-nos arribar a la quantitat necessària per a fer possible la celebració de l'acte.

A dia d'avui ja hem contactat amb tots els mecenes a l'adreça de correu electrònic que ens vareu facilitar. En aquest missatge, entre d'altres coses, us demanam alguna dada complementària que necessitam per a gestionar les recompenses. Si no heu rebut el correu o bé teniu qualsevol altre dubte, ens ho podeu consultar a: acte.brp.mv@gmail.com.

Així mateix, fer-vos saber que en breu posarem a la venda més entrades, a 10 euros anticipada i 12 euros el dia de l'esdeveniment. Estigueu atents i atentes a les xarxes, ja que properament us informarem de quan les podreu adquirir i a on.


Ara sí, podem dir que ens veim dia 1 de febrer al Centre Artesà Tradicionàrius, envoltats de música, poesia i moltes ganes de conèixer una mica més als dos poetes homenatjats. Per la nostra banda, seguirem treballant amb molta il·lusió en la preparació de l'acte per a què sigui un dia inoblidable.

El Siset és un espai situat al centre de Palma que conjuga el producte local i la cuina de qualitat amb la creació i difusió cultural. Un projecte de la terra basat en la responsabilitat social i el factor humà.

Marià Villangómez Llobet, un poeta integral que va versar com ningú l’esperit i la bellesa de les Pitiüses, ha estat, sens dubte, el gran eivissenc de les lletres catalanes del segle XX. Neix a la Ciutat d'Eivissa, el 10 de gener de 1913. Fill d'una família de metges i farmacèutics, de la petita burgesia eivissenca emparentada amb l’historiador Isidor Macabich, optà per no seguir la tradició familiar i, ja en el batxillerat, es decantà cap als estudis de lletres. D'adolescent començà a escriure poemes alhora que llegia amb assiduïtat i passió, esperonat per la important biblioteca del seu pare. L'any 1928 es trasllada a Barcelona per iniciar la carrera de Dret que, segons confessarà "no va servir-li de res", perquè professionalment mai va despertar-li cap interès. Malgrat tot, la seva estada de cinc anys a la capital catalana en una època de convulsió i canvi, una época que el feren obrir els ulls davant un món que canviava i es convulsionava li obrí tot un univers en la pròpia llengua. A més, també li suposà la descoberta de nombrosos autors en altres llengües, especialmente en francés i en anglès (acabarà esdevenint un dels poc lletraferits de la seva generació als Països Catalans connectat amb el món anglosaxó). Són moments determinants, col•lectius i individuals. Es llicencia, doncs, en Dret l'any 1933, i des d'aleshores i fins a l'inici de la guerra civil publica els primers poemes en català en revistes com Diario de Ibiza, La Nostra Terra i L'Almanac de les Lletres. Decideix traslladar-se a València per estudiar la carrera que realment l'atreu, la de Lletres, que abandona l'any 1938 en ser destinat al front de Castelló amb l'exèrcit sublevat contra la República. Un cop acabada la guerra civil, torna a estudiar, aquest cop magisteri, professió que exerceix durant vint-i-cinc anys. Primer fa de mestre a Cornellà de Llobregat (1942-1946) i després retorna a Eivissa, concretament al poble de Sant Miquel, lloc on concep la quasi totalitat de la seva obra. Com a membre de la "generació sacrificada", terme creat per Joan Fuster per referir-se als poetes hereus de la tradició noucentista que veuen estroncada la seva obra per la guerra, reprèn la tasca de creació literària l'any 1943, quan viu a Catalunya, amb uns poemes que formen els seus primers llibres: Sonetos mediterráneos (1945, amb versió catalana de 1986) i Terra i somni (1948). Villangómez sempre triga a publicar els seus poemes perquè el poeta cerca: "un acabament més acurat”. Serà exigent tota la vida. El seu món literari —eminentment poètic fins i tot quan escriu prosa—, s'identifica sempre amb el paisatge i la gent de les Pitiüses, però a diferència de l'escola mallorquina precedent, el cant a la terra no s'esgota en ell mateix, sinó que s'amplifica amb estímuls universals a la recerca de l'essencialitat. Tot i que les influències de l'autor eivissenc són molt variades, se'l considera com un seguidor de l'escola creada per Carles Riba. Confessa en una carta que, en conèixer Riba, es proposa imitar-ne el llenguatge poètic i l'estructura del vers. També manifesta una gran admiració pels poetes de la Generació del 27: Salinas, Guillén, Juan Ramón Jiménez, Alberti, Cernuda i, sobretot, Machado. D'altra banda, ha estat sempre un gran lector —i traductor— de poesia francesa i anglesa, amb predilecció pels autors pròxims a la línia postsimbolista: Pound, Mallarmé, Rimbaud, Valéry, Laforgue, Hardy, etc. Després d'uns primers llibres ressaltant la importància del paisatge —la terra, el mar i la llum com a definició de la bellesa perseguida, sovint amb una Eivissa evocada com si fos una dona—, inicia l'anomenat cicle de Balansat amb un discurs més líric en el qual dóna prioritat a temes com el desarrelament de la terra o el pas del temps; corresponen a aquest cicle Els béns incompartibles (1954) escrit a partir de 1947, i Sonets de Balansat (1958). En contraposició a l'esperit dels autors del 27 de ressò més popular i allunyats de qualsevol indici de cripticisme, es mostra en els darrers llibres més despullat formalment i més proper als fets quotidians del seu entorn: La miranda (1958) i El cop a la terra (1962). Amb el poemari Declarat amb el vent (1963) tanca la seva producció poètica. Posteriorment, concreta els seus interessos creatius sobretot en traduccions de poesia des dels sonets de Shakespeare a poetes com Keats, Baudelaire, Yeats, Saint-John Perse, Dylan... L'obra poètica completa es publica l'any 1986 en tres volums, i les versions al català d'autors estrangers es recullen cinc anys més tard, en altres tres volums. És autor de diversos assajos i d'un gran nombre d'articles i opuscles, i també d'obres i adaptacions teatrals, de vegades signades amb el pseudònim Marc Arabí. D'altra banda, és remarcable la intensa tasca d'orientació cultural i cívica que duu a terme a la seva illa, en aquest sentit cal esmentar Curs d'iniciació a la llengua: normes gramaticals, lectures eivissenques i formentereres, publicat el 1972, que suposa un important impuls al procés de recuperació i divulgació de la llengua catalana a Eivissa i a Formentera. L'any 1989 és guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i cívica, i el 1993 l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, amb la col•laboració de diverses institucions insulars li organitzen un homenatge a Eivissa, amb una exposició fotobiogràfica i una conferència d'Antoni Nadal sobre el teatre de l'autor eivissenc, entre altres actes. Acabarà els seus dies a Eivissa, l’illa d’homes lliures que sempre va sommiar. El 2002.

Martí Sales (Barcelona, 1979) és un escriptor, traductor i músic. Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, es va donar a conèixer, en el camp literari, amb el poemari Huckleberry Finn, que li va valer el premi Vila de Lloseta de poesia l'any 2005. Amb Dies feliços a la presó es va endinsar en el camp de la narrativa recollint molt bones crítiques. El 2012 va publicar Ara és el moment, obra centrada en l'escena musical independent de Catalunya. Com a músic ha estat cantant i guitarrista del grup de punk Surfing Sirles.

Nascuda a Ciutat de Mallorca el 1977, na Llucia Ramis és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació: va ser redactora en cap de la revista literària Quimera, ha treballat a la secció de cultura del Diario de Mallorca i actualment col·labora a l’Ara Balears, El Mundo, COM Ràdio, RAC-1 i Catalunya Ràdio. És directora i presentadora del programa ‘Això no és Islàndia’ d'IB3. Les seves dues novel·les han estat escrites des de la Sagrera, on ha viscut durant 9 anys. La primera va ser Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys. L’any 2010 va guanyar el Premi Josep Pla amb la seva segona novel·la Egosurfing. A finals del 2010 l’Obra Cultural Balear va concedir-li el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel. 

El restaurant Can Paciències, situat al poble de Sant Francesc, a Formentera, també col·labora en l'Homenatge i entre les recompenses que us oferim, podrem triar un sopar en aquest curiós restaurant... i qui millor que ells mateixos per descriure'ns la seva divertida història?
Per començar, hi anirem amb ganes de passar una estona ben agradable i de menjar bons plats. Diuen que la cosa bona es fa esperar, no? Idò paciència i bon profit!

Fa ja un temps a Barcelona, els besavis de Can Paciències Formentera tenien una pastisseria que feia unes galetes, en aquell temps molt famoses, que s’anomenaven paciències. Eren unes galetes que com el nom indica requerien de molt temps per menjar-les, dures i inacabables. Es feien amb clara d’ou, ratlladures de llimó, farina, una mica de sucre blanc i el secret de sa güela.
Varen emigrar a Formentera i a aquella família l’anomenaran Can Paciències, per aquells avantpassats que havien fet galetes a Barcelona.
Fa 2 anys vàrem decidir obrir un lloc de trobada per a la gent a la casa familiar de Can Paciències, al centre de Sant Francesc de Formentera, a pocs metres de l’església.
El lloc no es podia dir d’una altra manera que Can Paciències.
L’anècdota es va donar als pocs dies d’obrir. Érem i seguim sent nous al negoci, i van passar coses no poc rares. Venia gent i els servíem el millor que podíem, seguia venint més gent i la cosa es va sortir una mica de mare.
No podíem atendre com hauria calgut al públic i començaren les esperes per menjar. De sobte, una parella em diu (desconeixent per suposat la història de les galetes), que ja sabien el perquè del nom.
El seu motiu no era altra que, òbviament, els clients requerien de molta paciència per menjar aquí. No va passar ni una vegada ni dos, per tant, ja tots rèiem quan, amb les llargues esperes la gent et contava la mateixa història. Un despropòsit es va convertir en una història divertida que ja ni els que esperàven ni els que intentàvem que no esperàssin, en lloc de patir, rèiem divertits sobre el nom.
Hem de dir que això està canviant perquè la gent cada vegada espera menys. Però per si algun cop veniu i passa, sapigueu que amb aquesta història, en comptes de patir, farem unes rialles i compartirem l'espera amb un xupito d’herbes.
Molta salut a tots i rialles.

Borja Penalba és un compositor, productor, arranjador i músic valencià, nascut el 1975 a la ciutat de València. Acompanyant habitual i imprescindible de Feliu Ventura com a guitarrista i acordionista, també ha treballat i col·laborat amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Obrint Pas, Miquel Gil, Joan Amèric, Marc Parrot, Sílvia Perez Cruz, Albert Pla, entre d'altres.
Penalba, que fa anys va formar part del grup valencià de rock Dropo, és autor de moltes bandes sonores per al teatre o cine, en les que destaquen Salvador, treball reconegut amb varis premis, un dels quals la nominació als Goya 2007 a la “Millor Música Original” per la BSO del film. A més de bandes sonores, ha estat l'autor de la música i efectes sonors de varis documentals, programes de televisió o espectacles.
Actualment està portant arreu del país, juntament amb l'actor Francesc Anyó, l'espectacle eròtic-festiu Estellés, de mà en mà, on la música i la veu de Penalba i Anyó recreen l'imaginari vital del poeta de Burjassot.
Per altra banda, Penalba fa poc va deixar-nos caure la intenció de fer un directe juntament amb Maria del Mar Bonet, per al que ja hi ha ja dues dates confirmades. Tot i així, a hores d'ara, el projecte és tot un misteri, però segur que serà ben interessant. Mentrestant, estarem a l'aguait!

Situat en el centre de la ciutat d'Eivissa, just a tocar amb el port, trobam un dels restaurants de nova cuina eivissenca, que va obrir ara fa 11 anys.
Petit, encantador i d'ambient minimalista, S'Ametller ens ofereix, a més d'un servei exquisit i tracte amable i familiar, una varietat de plats que canvien segons els productes de temporada i la imaginació dels seus creadors, que ens sorprenen amb novetats constantment.
A la carta hi trobarem receptes senzilles però on tots i cadascun dels plats són especials. El secret? la barreja de cuina tradicional amb un toc innovador, creant plats de delicada elaboració, i utilitzant productes frescos de primera qualitat, que els mateixos propietaris proveeixen del seu hort. Finalment, no podríem deixar sense mencionar i recomanar-vos una de les especialitats de la casa, les seves delicioses postres que, com el pa, són totalment casolanes. Tot això fa de S'Ametller una aposta excel·lent per a gaudir d'un bon dinar o sopar, en un ambient càlid i acollidor.
Des d'Eivissa, S'Ametller s'ha ofert amablement a col·laborar en l'Homenatge, així que si voleu gaudir d'un bon menjar i a la vegada contribuir econòmicament en l'acte, els eivissencs o aquells que us trobeu per l'illa estau d'enhorabona amb la recompensa que us oferim!

(Manacor, Mallorca 1982) Canta i cerca dins els pous infinits de la veu. Composa i també xafardeja amb alguns instruments. Com a cantant ha format part, entre d'altres, de Projectedefak, homenatge al també manacorí Guillem d'Efak, i d'Espiral d'Embulls. Actualment canta i composa amb Folk Souvenir Grup, amb el quintet de swing Trispol i també amb Trio Cruzat (música brasilera). Navegant dins els móns interpretatius ha participat, entre altres projectes, amb la companyia Corcada Teatre (Negret de Guinea, Pèl al Pit,...). Recentment ha creat la banda sonora de la peça de teatre físic (remor), de la companyia Res de Res&Artigues. Ara està immersa en la creació musical d'Esquerdes, un espectacle de circ de la companyia Hotel iocandi.

(Palma 1984) Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Història Comparada per la mateixa universitat. Actualment cursa un Doctorat en Arts Escèniques també a la UAB.  És membre del GRAE (Grup de Recerca en Arts Escèniques). 
Com a historiador s’ha dedicat a la recerca sobre el moviment obrer i els seus espais de sociabilitat i ha publicat el llibre La construcció d’una cultura obrera a Mallorca (1900-1909) (2009). Pel que fa a la recerca teatral, actualment prepara una tesi sobre el teatre obrer a la Barcelona en el primer terç de segle XX. També ha treballat com a moderador dels col·loquis del TNC entre les temporades 2008 i 2011.
Com a poeta ha publicat els llibres Els Jorns (2008) i Proètica dels plaers (2009) i ha participat en les antologies col·lectives Pedra Foguera (2008) i Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (2011). També és coautor del despropòsit a tres mans El poder i la fortor (2009).
Així mateix, ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques com Revista de Girona, Lluc, Solidaridad Obrera, Caràcters o S’Esclop. És membre del col·lectiu de combat literari Pèl Capell, amb el qual ha realitzat prop d’un centenar de recitals, i de la companyia Corcada Teatre, amb la qual ha treballat en l’adaptació d’obres de Blai Bonet, Miquel Bauçà, Fernando Pessoa, Maurice Maeterlinck o Bartomeu Fiol.

Si entram en el cor del Raval, trobam un dels restaurants que col·laboren amb nosaltres per a què sigui possible fer l'Homenatge, Ca Na Mindona. La iniciativa de muntar aquest petit i acollidor restaurant va sorgir de na Xisca i en Dionís, una parella que fa pocs anys va deixar la seva illa natal per muntar a Barcelona un dels únics restaurants de cuina mallorquina a la ciutat. A Ca Na Mindona, a part de bon tracte i amabilitat, hi trobarem una carta amb exquisits plats i tapetes típiques de l' illa gran, preparats amb amor i dedicació, entre els que no falten el tumbet, el frit, la sobrassada amb mel, el trempó... que podrem acompanyar amb un vi de la terra i acabar amb unes delicioses postres.
 
La cuina mallorquina, com ho és la balear, és d'una preparació delicada i laboriosa, on s'hi conjuguen l'herència gastronòmica de diferents cultures (fenícia, romana, catalana, italiana...) amb una personalitat pròpia i local, adaptada a condicions climàtiques, geogràfiques i històriques, així com de supervivència.
 
Gràcies a la col·laboració de Ca Na Mindona, us oferim un sopar per a dues persones. Així, a part d'ajudar-nos econòmicament a organitzar l'acte, podreu gaudir d'un trosset de Mallorca... bon profit!

Xavier Abraham i Homobono (Ciutat de Mallorca, 1945) és un poeta, activista cultural i llibreter mallorquí. És autor de tres col·leccions: Iceberg (1986), Les mosques, la por (1991) i Sagitari (1998). A la seva obra s’hi enclouen trets característics del realisme, el lirisme o l’avantguardisme. Abraham ha estat el promotor d’activitats culturals com Poemes a l’Havana (1990-93) o Traficants de poesia (1996). Ha coordinat els homenatges a Josep Maria Llompart (1992) i a Marià Villangómez (1993), promoguts per l'AELC. A més a més, ha comissariat, entre d’altres, les exposicions Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el poeta (1998) i Dos amics de vint anys: Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Barcelona 1930 – 1938 (2002).

Jaume Cristòfol Pons Alorda (Caimari, 1984) és un jove escriptor, poeta i traductor mallorquí. És llicenciat en Filologia Anglesa a la Universitat de les Illes Balears i Màster de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UAB), Màster de Formació del Professorat de Secundària (UAB) i Màster en Gestió Cultural (UOC). Ha desenvolupat una intensa carrera com a poeta, amb dotze poemaris publicats, d’entre els quals destaquen Els estris de la llum (2009), El poder i la fortor (2009), Cilici (2009), Carn vol dir desaparicions (2010) i Unlimited sobrassada (2011). Com a traductor, ha publicat Fúria de Lucia Pietrelli (2010) o Blues en setze d’Stefano Benni (2011). Ha recitat i participat en múltiples espectacles poètics tant al Principat com arreu del món (Sèrbia, Croàcia, Mèxic, Califòrnia, Regne Unit, Itàlia, Estònia, Holanda o Alemanya, entre d’altres). A més, té poemes traduïts a múltiples idiomes: al francès, anglès, alemany, italià, portuguès, gallec, basc, castellà, serbi, croat, bosnià, ucraïnès, romanès, estonià, holandès i txec en diferents publicacions. La seva obra ha estat guardonada amb diversos premis i reconeixements. 

Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) és biòleg i periodista, però per damunt de tot, escriptor. Malgrat haver nascut a la capital de la comarca de la Plana Alta, és fill de pares mallorquins i ha viscut a Mallorca des de la seva infantesa. Enamorat del saber en general i apassionat de les lletres des de ben petit, la seva joventut ve marcada tant per l'esperit reivindicatiu, de lluita i d'efervescència cultural de l'Europa de l'època, com per la limitada i particular realitat cultural de la Catalunya franquista. Als 26 anys guanya el Premi Prudenci Bertrana amb L'Adolescent de sal (1975), novel·la essencial i innovadora dins del panorama literari del moment. Posteriorment, cal destacar-ne Excelsior o el temps escrit (1975), així com els reculls de narrativa breu Doi (1990) o Els detalls del món (2005). Pel que fa a la poesia destaquen, El bell país on els homes desitgen els homes (1974), Notes de temps i viceversa (1981) i The Blazing Library (1994). El seu esperit crític i la seva llengua magnètica i intensa li han proporcionat reconeixements i guardons literaris. Igualment col·labora de manera habitual en diverses publicacions estatals i organitza i participa activament en nombrosos esdeveniments culturals. Ferm defensor de la importància i la divulgació de la cultura en el sentit més ampli de la paraula, Biel Mesquida és un referent ineludible de la literatura catalana actual. 

(Barcelona, 1985) després de passar per diferents projectes musicals va realitzar el seu primer concert en solitari el 2009 presentant la seva maqueta auto-editada. Posteriorment va presentar diverses maquetes en casals, ateneus, actes culturals, correllengües o actes polítics. El 2011 presenta el seu primer disc, Dolça Victòria. Cançons de tall principalment acústic, on la veu i la guitarra són els elements que més hi destaquen. Un reflex dels directes, i també un homenatge i un testimoni de la tradició més combativa de la cançó d’autor. El mateix any participa al CD-Llibre Tribut de Sorra i Fulles a Miquel Martí i Pol juntament amb altres artistes de l'escena musical catalana.
El 2013 ens presenta Cançons d'ara, que compta amb els arranjaments i la producció musical de Pau Romero. Un punt d’inflexió estètic: més eclèctic i elèctric, tot donant un pes important als arranjaments pensats per un format de banda. Les lletres continuen atribuint molt de pes a la lírica i en com el context socioeconòmic afecta les nostres relacions quotidianes. El títol del disc neix a partir de l’article que va escriure Lluís Serrahima titulat “Ens calen cançons d’ara”, considerat el text fundacional de la Nova Cançó Catalana. Montañez vol reivindicar així la vigència de la paraula i adaptar-la a una estètica musical actual. Ens continuen calent cançons d’ara.

Projecte Mut neix a Eivissa al 2005 com al projecte en solitari del cantant i compositor David Serra (Statuas d Sal), juntament amb el músic i productor Joan Barbé (Ressonadors, Statuas d Sal). Aquests dos artistes pretenen endinsar-se al món del folk-rock en català utilitzant lletres pròpies i textos de poetes eivissencs, dotant-los d’un remarcat so acústic, caracteritzat per la mescla de bateria i guitarres elèctrica i acústica amb el violí i instruments folklòrics pitiüssos, com ara les castanyoles, el tambor pagès o l’espasí. Gràcies a una maqueta, David Serra i Joan Barbé aconsegueixen el primer premi als concursos Sargantana Rock ’06 i FesTerra ’09, participen al disc Ressonadors amb la cançó ‘Jo tenc una enamorada’, i actuen a Barcelona, Perpinyà, Tarragona, Alcoi, València, Mallorca, Menorca, Formentera i a la seva ciutat natal, Eivissa. A més, participen a la fira Expolangues 2010 de París, al cicle Be Balears de Nova York (EEUU) i al Festival des Fontaines a Grans-Bouches du Rhône (França). A finals de 2009 el grup presenta el seu primer treball de llarga durada, ‘Poèsica’, un disc amb 18 cançons que va ser un èxit de vendes i de crítica. A finals de 2011 editen ‘Corda i Poal’, gravat a Magrana Studios. Un disc que pretén la recerca de la veu amagada a l’interior, la veu del cor, de les paraules i les emocions, i per suposat, segueix buscant la veu dels poetes. En aquesta ocasió van incorporar instruments nous com l'ukelele, l'acordió o la flauta de polièster. L’art del disc és un disseny molt elaborat on es volia fer referència a la unió de binomis inseparables com ho son la corda i el poal. Un conjunt d’il·lustracions dinàmiques i divertides realitzades per l'artista eivissenc afincat a Barcelona Víctor Escandell. Aquest disc va ser finalista als Premis Enderrock 2013 com a millor disc pop/rock en català i nominat a disc català de l’any segons RNE-R4. El passat 29 de Juny el grup va formar part del cartell d’artistes convidats al Concert per la llibertat, que es va celebrar al Camp Nou, i on van posar el seu granet de sorra amb el tema popular eivissenc ‘Jo tenc una enamorada’, inclòs en el seu primer disc. Ara presenten el seu tercer disc d’estudi, ‘Col·lecció de Satèl·lits’, que just va sortir el passat 22 d’Octubre. Un àlbum amb 14 noves cançons que segueixen bevent del seu particular ‘folk dels quatre vents’ i que continuen en la línia del seus dos anteriors treballs. Un disc enregistrat un cop més als Magrana Studios d’Eivissa i produït pel tàndem Serra-Barbé. ‘No t’estim’, primer senzill del disc sortí a les principals plataformes digitals el passat 1 d’Octubre.

(Artà, 1980) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, màster oficial de l’iiEDG d’Estudis de Dones, de Gènere i Ciutadania i doctoranda de la Universitat de les Illes Balears amb una tesi sobre poesia catalana contemporània de dones.
Va guanyar l’edició del 2006 de l’Art Jove de poesia en català amb el poemari Disseccions emocionals (Publicacions del Govern de les Illes Balears, 2006) i ha estat publicada en diverses revistes i antologada a Eròtiques i despentinades (Arola, 2008), Evidències cel·lulars (Publicacions de la UAB, 2009), El poder del cuerpo (Castalia, 2009), a Exit. Revue de poésie (2010), a Veus Paral·leles IX: dels Càrpats a la serra d’Alcoi i a Les donzelles de l’any 2000 (Mediterrània, 2013).
El 2012 va autopublicar, amb l’artista Marijo Ribas, el poemari il·lustrat el moll de l’os. També és una de les poetes compilades al documental Som elles (2012), d’Aina Riera.
Ha estat co-organitzadora del les activitats literàries i musicals de l’Iroom. Espai Polivalent, és la coordinadora de La Poeteca, el cicle de poesia de La Createca, ambdós a Barcelona, directora del festival PoésArt d’Artà (Mallorca) i exerceix de professora de poesia a l’Aula de Escritores de Barcelona.

(Palma, 1976), s'autodefineix com a escriptor, periodista i agitador cultural. És llicenciat en Humanitats (UPF, 2009) i Màster en Història del Món (UPF, 2011) i actualment cursa el doctorat en història amb una tesi sobre novel·la negra.
Ha publicat assaig, poesia, relats, conte infantil, novel·la i novel·la negra i els seus darrers títols són El país dels crepuscles (Crims.cat, 2013) i Nocturn de Sant Felip Neri (Meteora, 2013).
També fa traduccions i ha impulsat, amb el periodista Carles Domènec, la revista Bearn i Bearn Sala de Lletres.
 

(Eivissa, 1949) és un professor i sociolingüista eivissenc.
Es llicencià en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i va començar la seva carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de les Balears, , on va dirigir el Departament de Llengua i Literatura Catalanes i va intervenir directament en la incorporació de la llengua catalana al sistema educatiu de les Illes Balears. Al principi, els seus interessos anaven dirigits a la cultura popular. Posteriorment, la seva activitat s'ha centrat en la sociolingüística i la planificació lingüística.
Del 1980 al 1996, va treballar en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a cap del Servei d'Assessorament Lingüístic (1980-1988) i com a sotsdirector general de Política Lingüística (1989-1996). Entre d'altres projectes, va promoure el curs Digui, digui... i el Centre de Terminologia Termcat que va dirigir de 1988 a 1997. Des de 1989 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1996 va passar a treballar per la Universitat Oberta de Catalunya com a director dels estudis d'Humanitats i Filologia. L'any 2007 rep el Premi Lupa d'Or de l'Associació de sociolingüistes de llengua catalana. El 2010 és elegit president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l'acadèmia de la llengua catalana.
També té una faceta com a músic: fou integrant dels grups de música Isidor i Joan (1965-1966), Uc (1974-1985) i, des de 1999, de Falsterbo Marí. També ha actuat en solitari.

Joan Alfons Marí i Torres (Palma, 1963) és, a més de poeta, activista polític i cultural. Militant de l'esquerra independentista, començà la seva activitat de ben jove. Ha col·laborat en publicacions com El Llamp, La Nau, Mallorca Socialista, Llum d’oli, Temps de la memòria i S’Esclop, i és membre fundador del col·lectiu (anti)poètic Can Seixanta. Ha publicat els poemaris La terra encesa (2009), Haikus de combat (2010) i Manual d’instruccions (2013). El grup de rock Eixut ha musicat els seus poemes Tot és mentida i Oració. Per a Joan Alfons Marí la poesia és un martell; els seus poemaris són una invitació a abandonar qualsevol paràlisi, una mena de provocació a la dissidència.
 

Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) és un cantautor valencià que s'ha consolidat com una de les veus cabdals de la música catalana del S.XXI.
El cantautor de Xàtiva va començar a pujar als escenaris una tardor ara fa precisament 20 anys, i és per aquest motiu que ho ha celebrat d'una manera molt especial fent, entre d'altres sorpreses per als seus seguidors, l'enregistrament d'un disc i un vídeo en directe, Vers l'infinit. La seva primera maqueta, en format casset, data de l'any 1996 i es diu L'única diferència, a partir d'aquí li segueixen diferents treballs discogràfics amb els que ha anat construint una veu pròpia, amb lletres cada cop més perfeccionades. Estels de tela fou el seu proper disc (any 2000), Barricades de paper (any 2003), el directe amb Lluís Llach, Que no s'apague la llum (2005), Alfabets de futur (2006). Després de 5 anys de silenci discogràfic, l'any 2011, va sortir el que podria ser el seu millor treball fins a la data, Música i lletra, un disc amb el que torna a l'essència, sense artificis i directe a l'ànima.
Durant aquests 20 anys, Feliu Ventura ha portat arreu del País i a l'estranger les seves intimistes, senzilles, directes i encisadores lletres, de continguts compromesos amb la terra i les persones, on el missatge social es conjuga perfectament amb una excel·lent qualitat musical. El cantautor compta amb la col·laboració del gran músic i compositor Borja Penalba, qui l'acompanya amb la guitarra.

Pau Alabajos (Torrent, 1982) és un cantautor valencià que com molts altres, començà a tocar als carrers, i que 10 anys després, feia vibrar i emocionar amb la seva veu i guitarra a tots els presents aquell 29 de setembre de 2012 en el Palau de la Música de València, espai tradicionalment hostil per a la música feta en valencià.
Alabajos ha cantat les seves cançons arreu del País i també fora de les nostres fronteres. El seu primer disc, Futur en venda, el va treure l'any 2004, i el seguiren Teoria del caos el 2008, i Una amable, una trista, una petita pàtria l'any 2011. Un any després, al festival Barnasants, va fer un concert especial juntament amb el cantautor penedesenc Cesc Freixas. Durant aquest any 2013, com no podia ser d'altra manera, Alabajos ha presentat Mural del País Valencià, un espectacle intimista on s'hi conjuguen la música d'un piano i la poesia recitada del cantautor, que homenatja a Vicent Andrés i Estellés, el poeta i periodista de Burjassot, considerat un dels poetes valencians més importants del S.XX, que morí ara fa 20 anys.
El valencià, activista musical i compromès amb la llengua i cultura del país tant dins com fora dels escenaris, és llicenciat en filologia catalana i actualment ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, col·labora en diaris i revistes, i participa en taules rodones i conferències de cançó d'autor, temes socials, polítics i culturals. La seva carrera musical ha estat reconeguda amb diversos premis, que entre d'altres destaca el Premi Ovidi Montllor 2006 a la Millor Lletra per Cançó Explícita. 

(Lleida, el Segrià, 1986) Deia Maria Mercè Marçal que era tres voltes rebel pel fet de ser dona, catalana i de classe treballadora. Podríem dir que la carrera musical de Meritxell Gené també ha quedat marcada per tres característiques: ser dona, lleidatana i combativa, que unides la fan única. Si a més hi sumem sensibilitat poètica, tenacitat i talent trobarem el perquè del seu èxit. Fins ara ha publicat tres discos amb textos propis i musicacions de poetes. El darrer treball, Així t'escau la melangia, està dedicat a l'obra de Màrius Torres.

(biografia extreta d'Enderrock)

Carles Rebassa i Giménez, també conegut pel malnom artístic Bartomeu Matagalhs, (Palma, 21 d'octubre de 1977) és un poeta mallorquí en llengua catalana.

Ha publicat Requiescat in pace amb el poeta Pere Perelló (1998), Poema B (2006) i Els joves i les vídues (2006). Aquest darrer li va valdre el premi Ausiàs March de poesia, atorgat per l'Ajuntament de Gandia.

Té en premsa un estudi biobibliogràfic del poeta Blai Bonet, que es titularà Mite i pols de Blai Bonet. Actualment (2007), treballa en la novel·la Prometeu vist de mil maneres, en el llibre Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l'home que no pogué ser i en els poemes de La combustió.

(Inca, 1984). Llicenciada en periodisme, amb postgrau en guió televisiu per a programes d’humor i entreteniment, treballa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona on ha portat la documentació audiovisual de l’exposició Pantalla Global, la programació de Canal Alfa del festival de literatura amplificada Kosmopolis i actualment és la productora del programa televisiu Soy Cámara coproduït pel CCCB i TVE. Al 2010, guanya el premi E-poemes de La Vanguardia amb el videopoema I’Marte i autopublica el poemari il·lustrat i musicat Poseía Poesía amb Joan Garau, amb qui formen el col·lectiu Impar3en1. Ha estat antologada a Caldo de Cultivo, El Comecuentos i Anonimos 2.0 i és una de les poetes compilades al documental Som Elles, a la web-sèrie Disertando a la hora del postre, i al Festival Nuevas Realidades Videopolíticas. És co-coordinadora de l’Aparador de Poesia de l’Espai Mallorca, amb Maria Antònia Massanet, col·labora mensualment en el programa radiofònic La Inercia i reuneix contingut sobre art i literatura, poemes, escrits breus i reflexions personals a la bitàcora www.alehop13.blogspot.com

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és un escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. El 1995 es llicencià en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears i, el mateix any, es traslladà a viure a Barcelona. A partir d'aquí compaginà la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. Entre d'altres, ha estat director de l'Espai Mallorca a Barcelona. L’any 1994 es donà a conèixer amb el poemari Rafel, en el qual reflexionava sobre la mort d’un amic; la seva producció poètica continuà amb Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) i El Benestar (2003). A banda del gènere poètic, com a narrador és autor de L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010) o Crim de sang (2011). Enguany ha publicat Dos amics de vint anys, una novel·la basada en la relació d’amistat entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Al llarg dels anys, Sebastià Alzamora ha estat guardonat amb premis del més alt nivell. A més de la seva creació literària, col·labora regularment als mitjans de comunicació; en aquest sentit destaquen els articles que diàriament publica al diari Ara. Recentment, en la roda de premsa en què es presentà l’homenatge, Alzamora es valgué d'una cita de T.S Elliot per definir l’essència de l’acte: 'Els pobles que no honoren els seus poetes estan condemnats a ser bàrbars'.
 

Quin Delibat! És un grup de 5 joves eivissencs que l'any 2010 decidiren fer una aposta per la música en català, i des de llavors esdevingueren el nou grup de rock eivissenc, afegint-se a la fornada de grups que des de fa uns anys toquen en la nostra llengua a les Pitiüses. Així i tot, Quin Delibat! no són nous en l'escena musical eivissenca, ja que els seus membres també toquen amb el grup Rock Garage des de l'any 2006, projecte amb el que encara treballen i amb el que es combinen.
L'any 2011 treuen el seu primer treball discogràfic, Quin Delibat!, un disc ple de melodies brit-rock i lletres alegres, directes, senzilles, i amb un punt friki, tal i com ells mateixos defineixen. Des de llavors, voltaran per les Pitiüses amb les seves cançons, convertint-se en el grup revelació del moment.
Per a l'homenatge, estan preparant un poema musicat de Marià Villangómez amb "una essència ben delibatera" que de ben segur aportaran un aire fresc a l'acte...ja tenim ganes de saber com sona!

Gabriel Oliver i Oliver (Algaida, 1950), conegut amb el nom artístic de Biel Majoral, és un cantant i músic mallorquí. És llicenciat en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, per la Universitat de Barcelona. Des del 1977, és professor de Llengua Catalana a la Facultat d'Educació de la Universitat de les Illes Balears. La seva música destaca per ser d’arrel tradicional; les seves lletres per tenir un fort component reivindicatiu. Ha musicat poemes d’autors que van des de Pere Capellà, algaidí també, d’entre els quals Jo sóc català n’és el més conegut, fins a Pere Quart, Quin fred al cor, camarada!. No totes les seves lletres, però, aspiren a ser himnes de protesta, n’hi ha que són meres recuperacions de cançons populars mallorquines, com per exemple Sa mort de na Margalida. Biel Majoral resulta, doncs, una figura imprescindible per entendre la música reivindicativa i en català de Mallorca. 

Taverners és un grup format per 4 mallorquins que, entre instruments tradicionals i elèctrics, han aconseguit que tornem a sentir a Maria del Mar Bonet, UC, Ovidi Montllor, o Al Mayurqa amb un toc de joventut, espontaneïtat i personalitat en totes i cadascuna de les cançons. Assistir als seus concerts és fer un viatge musical a un passat amb unes lletres de contingut ben present, perquè tal i com ells mateixos diuen "hi ha cançons que mai moren".
Aquests 4 joves varen començar a tocar el 2009. Tres anys després, amb l'ajuda popular, varen treure el seu primer treball discogràfic No hi ha temps que no torn, un bon recull de cançons populars i de músics de la nostra terra, que actualment segueixen fent córrer per tot el País, amb humilitat, passió i un clar compromís amb la cultura i la terra.
Gràcies a la col·laboració de Taverners, que va més enllà de la seva participació en l'acte, podreu gaudir d'un concert d'ells a un preu ben econòmic i temptador. Per a més informació, mirau en l'apartat de recompenses i si teniu qualsevol dubte, ens ho demanau.

Entre les recompenses que us oferim, hi ha la possibilitat d'adquirir una samarreta o una bossa amb un dibuix del dissenyador mallorquí i impulsor de www.melicoto.com, Jaume Vich, creat especialment per l'Homenatge.

Si bé el disseny d'aquests obsequis estaven envoltats de misteri, ara per fi, us desvetllam el secret... aquí teniu el nou disseny!

Si voleu tenir un record exclusiu de l'Homenatge, demana la teua samarreta o bossa al TotSuma, hi ha un estoc limitat, no et quedis sense!

Ebri Knight és un grup maresmenc de música folk-rock, amb un aire punk, que tal i com ells mateixos descriuen, es mou entre el passat i el futur, però amb els peus posats en el present. Amb un directe contundent i festiu, són capaços de barrejar unes melodies fresques i reivindicatives amb sons i instruments de la cultura tradicional, amb una clara influència de música celta irlandesa.
Tot i què l'any 2005 fou quan feren el seu primer concert, és durant el 2012 quan treuen el seu primer disc, Tonades de fa temps, que fan córrer arreu dels Països Catalans amb una gira de 50 concerts. En el 2013 treuen el segon disc, La Palla va cara ,consolidant-se com un dels grups festius i imprescindibles del moment, alhora que compromesos amb la cultura i lluita del país.
En motiu de l'Homenatge, Ebri Knight col·labora amb nosaltres més enllà de la participació en l'acte, i us oferim com a recompensa la possibilitat de contractar-los en concert a un preu molt econòmic. Mirau entre les recompenses i si teniu qualsevol dubte, us ho aclarim.

Personatge formenterenc nascut de la imaginació d'un actor de l'Espai Frumentaria, i que actualment podem escoltar a Radio Illa. Amb un humor proper, fresc i quotidià, ple de sàtira i de crítica política, S'Home des Senalló va causar estupor entre els polítics populars per les seves manifestacions durant l’entrega de les Mencions Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Eivissencs. La polèmica generada va servir per censurar el seu monòleg a IB3, i com ell mateix diu, “amb aquest intent de coartar i controlar la llibertat vital d'expressió, a s'Home des senalló només heu fet més que esperonar-lo i, de pas, reafirmar-me a mi en la convicció de que tot això és més necessari que mai, o com a mínim tant com sempre”

Però per conèixer una mica més a S'Home des Senalló, no podríem trobar una millor descripció que la seva pròpia, i què ens fa sospitar que de ben segur, aquest home no ens deixarà indiferents a ningú:

Nascut per emprenyar. Som una veu atàvica, un esperit emprenyo i punyidor, carregat de Terry i malcriüm. Visc amb na Blanqueta i en Kevin a s'Espardell. Es divendres a les 11 faig xerrameca a Ràdio Illa, comentant s'actualitat política i social d'aquestes roques. Tenc una agència de notícies, TERRY LLIURE, que es fa de barra en barra. Som s'actual president, nominat pes meu dit, des PDS (Partit des Senallons), una iniciativa política per mirar de viure damunt ses esquenes des populatxo. Vaig sempre amb una xadampla voladora i un senalló. M'agrada estar on hi ha merder. Per ses meves "intervencions lamentables" faig servir es cos d'un pallasso patètic mal anomenat Miquel Costa. Em poden trobar si em busquen, sinó també. 

L'Espai Mallorca i Illencs pel Català organitzen un gran acte d'homenatge a Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez
Arrenquen una campanya microfinançament
 
L'Espai Mallorca i Illencs pel Català han presentat en conferència de premsa la campanya a la plataforma de micromecenatge Totsuma per a la realització d'un gran acte popular en memòria i homenatge a Bartomeu Rosselló-Porcel (Palma, 1913-El Brull, 1938) i Marià Villangómez (Ciutat d'Eivissa, 1913-2002) el dia 1 de febrer al Tradicionàrius de Gràcia. L'acte comptarà amb la conducció de l'escriptor, cantant i agitador cultural Martí Sales i l'escriptora i periodista Llucia Ramis. A més, es comptarà amb la participació d'un gran nombre de personalitats del món musical i cultural d’arreu dels Països Catalans: Biel Majoral, Isidor Marí, Biel Mesquida, Pau Alabajos, Meritxell Gené, Ebri Knight, Taverners, Projecte Mut, Quin Delibat, Sebastià Alzamora, Sebastià Bennàssar, Carles Rebassa, Xavier Abraham, etc.
A la presentació del projecte, que ha tingut lloc al nou Espai Mallorca, hi han assistit Antoni Trobat i Neus Ferrer, d'Illencs pel Català, Jaume Reus de l'Espai Mallorca, Isidor Marí, lingüista eivissenc, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i ex-membre del grup UC, i Sebastià Alzamora, escriptor i autor de la novel·la 'Dos amics de 20 anys', dedicada a l'intensa relació entre Espriu i Rosselló-Pòrcel.

Homenatge popular

Reus ha volgut remarcar la importància de realitzar un projecte conjunt que parteix d'una iniciativa popular tenint en compte 'el poc interès que han demostrat les institucions illenques en la difusió i commemoració del centenari dels dos poetes'. El programador de l'Espai Mallorca també ha declarat que 'aquest acte amb Illencs pel Català i l'exposició de Rosselló-Pòrcel, que s'inaugurarà  a l'Espai Mallorca el 5 de desembre, formaran part del triangle poètic que completaran les exposicions d'Espriu al CCCB i la mostra destinada a Villangómez a l’Institut d'Estudis Catalans'.

Territori, educació i llengua

Trobat i Ferrer, d'Illencs pel Català -el col·lectiu en defensa de la llengua catalana a les Illes amb seu a Barcelona-, han explicat que l'homenatge als dos poetes respon a una voluntat molt més social i integradora i no pas institucional.
La música i la poesia tindran un gran pes en la configuració de l’acte. No obstant això, no s’ha volgut deixar de banda una part més reivindicativa, que es relaciona directament amb la vida i obra dels dos autors que es vol homenatjar. És per aquest motiu que l'acte es vertebrarà en tres eixos: educació, llengua i territori. 'La idea és fer ressò del vessant pedagògic d’ambdós autors, els quals empraven el català com a llengua de comunicació, creació i reivindicació; així com no deixaven de banda la seva realitat illenca ni el concepte de país’. A més, comenten que “es preté involucrar a diferents moviments socials que tenen aquests eixos com a element principal de lluita.

'No volem que la il·luminació d'Espriu deixi a les fosques els altres poetes'

Marí, per la seva banda, ha insistit en la relació que mantenien els dos poetes illencs amb Salvador Espriu, amb qui comparteixen centenari.'No volem que la il·luminació d'Espriu deixi a les fosques els altres poetes'. El president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans també ha volgut posar l'accent en les altres exposicions que es desenvolupen entorn a la figura de l'eivissenc Villangómez, dues a Eivissa i una a l'IEC.

'Els pobles que no honoren els seus poetes estan condemnats a ser bàrbars'

Per la seva banda, Sebastià Alzamora, que també participarà en l'acte homenatge recitant versos de Rosselló-Pòrcel i Villangómez, ha acusat les institucions i el govern balear de no prestar l'atenció necessària al centenari de naixement dels dos poetes. Afegeix que actes com aquest són 'enormement necessaris i valuosos'. 'Els pobles que no honoren els seus poetes estan condemnats a ser bàrbars', ha sentenciat l'escriptor citant a T.S Elliot. 'I nosaltres no ho som', ha afegit.

Per últim,Trobat ha parlat de la importància d'honorar una generació, la dels anys trenta, que van veure truncats els seus somnis al 36. La roda de premsa ha finalitzat amb una intervenció de Marí donant un missatge clau: 'Recordar temps molt més difícils ens ha d'encoratjar a pensar que podem tirar endavant tot i la situació actual’.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l’ “àngel adolescent”, ha passat a la història de la literatura catalana per la seva vida, curta, apassionada i tràgica, en uns temps convulsos. Nascut a Palma, al barri del Puig de Sant Pere, l’any 1913, en una família treballadora, se li despertà aviat la dèria per les lletres. Alumne, a l’Institut Balear, de Gabriel Alomar, escriptor i un dels primers teòrics del catalanisme d’arrel progressista, als setze anys va publicar una antologia de poetes mallorquins compilada per ell mateix.
 El 1930 ja és a Barcelona, becat, per estudiar-hi Filosofia i Lletres. Viu a la Residència d’Estudiants del carrer Urgell, germana de la Institución Libre de Enseñanza de Madrid, i que dirigeix el també mallorqui Miquel Ferrà. Frueix amb intensitat la vida universitària d’època republicana: coordina les publicacions de la Residència –on publicaran Joan Vinyoli i Marià Manent, entre d’altres- i hi té cura de la biblioteca, es fa amic de professors seus com Carles Riba, Pierre Vilar o Joan Coromines, i connecta, de seguida, amb companys de la seva edat com Joan Teixidor, Amàlia Tineo, Mercè Muntanyola i la persona amb qui tendrà una relació més estreta: Salvador Espriu. Ell i Espriu seran amics corals malgrat les evidents diferències ideològiques que els separen. Rosselló-Pòrcel és un vitalista convinçut, rebel, contundent, explosiu, que es defineix català de Mallorca i comunista. El 1931 la proclamació de la República i l’anunci de Macià el deixen frapat “'Quin entusiasme! És gros. D'aquí se senten els crits. La Rambla, la Rambla!” escriu al seu amic Gabriel Fuster “Gafim”.
 El 1933 coincidint amb el final de la carrera participa en el mític viatge d’estudis  per les dues riberes de la Mediterrània que el govern de la República organitza  a bord del  creuer “Ciutat de Cadis” amb la flor i nata de l’alumnat i el professorat universitari d’esquerres del moment.  L’acompanyen Espriu i les seves amigues Amàlia Tineo i Mercè Muntanyola i visitaran ports del Magrib, Egipte, Palestina, Grècia, Itàlia, Sicília, Malta, Xipre i Turquia, inclosa Istambul, que el fascina. Serà una experiència absolutament inoblidable que el marcarà. Aquell any, publica “Nou poemes”, i el següent, el 1934, veurà la llum “Quadern de Sonets”, fruit poètic dels sis anys d’estudis a Barcelona. El 1934 va a Madrid amb la intenció de fer el doctorat. Allà contacta i fa amistat amb integrants de la Generació del 27 castellana: Lorca, Albertí i, sobretot, Dámaso Alonso, que l’ajuda a trobar feina de professor. Fa algunes traduccions –d’André Gide i de textos medievals francesos- i escriu moltíssim. Des d’allà viu amb passió revolucionària el que succeeix al seu voltant. “La batalla és cada dia més clara entre els dos extrems i nosaltres som molts més. Hem de guanyar per força.” diu al seu mestre Gabriel Alomar, en una postal d’aquells mesos. El febrer de 1936, abans de les eleccions, envia un telegrama al seu amic palmesà Robert Massanet amb un sol missatge “Vota comunista”.
 L’aixecament feixista de juliol d’aquell any l’obliga a tornar als Països Catalans, a casa. Farà classes a l’Institut Pi i Margall –avui Milà i Fontanals-, on els seus alumnes l’adoren i, uns mesos després del seu retorn, intenta incorporar-se a l’exèrcit republicà. Tanmateix, els seu fràgil estat de salut fa que se li recomani estar a la reragurada i no al front. Pateix per Mallorca, controlada pels escamots falangistes que porten a terme una repressió ferotge arreu de l’illa. “Tota la meva vida es lliga a tu/com en la nit les flames a la fosca” escriurà aquells dies. Gràcies a Joan Mascaró i Fornés, amic mallorquí que viu a Anglaterra, fa arribar noticies a la seva família a Palma. A finals de novembre de 1937 comença a trobar-se molt malament i el 23 de desembre se li diagnostica granúlia, una tuberculosi pulmonar incurable. “Aquest noi ja és mort” li diu el doctor Raventós, que l’atèn, en confiança a la seva amiga Amàlia Tineo. La tragèdia s’albira aprop.
El 2 de gener del nou any 1938 els seus amics opten per translladar-lo al sanatori d’El Brull, al Montseny. Ell no és gaire conscient del seu estat real. Tres dies després morirà sol, a darrera hora de l’horabaixa, assegut a una cadira. És el 5 de gener del 38 i el vetllaran Salvador Espriu i Amàlia Tineo tota la nit posterior. Al seu enterrament, al mateix sanatori, el president Companys hi envia a Antoni M. Sbert en nom de la Generalitat en guerra. La relació de les seves pertinences en el sanatori escarrufa: un raspall de dents, una màquina d'afaitar, dues pastilles de sabó, un termòmetre, una ploma, un mirall, dues ampolles de colònia, una esponja, un rellotge, dues flassades, vint-i-cinc mocadors, un abric, una jaqueta de pell, dotze samarretes, tres pijames, tres jerseis, un guardapits, una corbata, un pot de mel, set parells de mitjons, un barnús, unes sabatilles, unes sabates i un termo. Profètic, havia deixat escrit “ Viuré l’hora impura de les aspres angúnies mudes/ amb la por de morir tot sol, al carrer”.
 Poc temps després, la Residencia d'Estudiants publica "Imitació del foc", el seu últim poemari, que ha marcat a generacions de lletraferits a casa nostra.  Passen els anys. El 21 de febrer de 1958, vint anys després, Salvador Espriu aconsegueix que les restes del seu millor amic de joventut siguin tralladades des del Brull al cementeri d'Arenys de Mar, al panteó de la família Espriu. Des del 20 de gener de 1978 es troben al cementeri de Palma.