Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és un escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. El 1995 es llicencià en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears i, el mateix any, es traslladà a viure a Barcelona. A partir d'aquí compaginà la creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. Entre d'altres, ha estat director de l'Espai Mallorca a Barcelona. L’any 1994 es donà a conèixer amb el poemari Rafel, en el qual reflexionava sobre la mort d’un amic; la seva producció poètica continuà amb Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) i El Benestar (2003). A banda del gènere poètic, com a narrador és autor de L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010) o Crim de sang (2011). Enguany ha publicat Dos amics de vint anys, una novel·la basada en la relació d’amistat entre els poetes Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Al llarg dels anys, Sebastià Alzamora ha estat guardonat amb premis del més alt nivell. A més de la seva creació literària, col·labora regularment als mitjans de comunicació; en aquest sentit destaquen els articles que diàriament publica al diari Ara. Recentment, en la roda de premsa en què es presentà l’homenatge, Alzamora es valgué d'una cita de T.S Elliot per definir l’essència de l’acte: 'Els pobles que no honoren els seus poetes estan condemnats a ser bàrbars'.