L'Espai Mallorca i Illencs pel Català organitzen un gran acte d'homenatge a Rosselló-Pòrcel i Marià Villangómez
Arrenquen una campanya microfinançament
 
L'Espai Mallorca i Illencs pel Català han presentat en conferència de premsa la campanya a la plataforma de micromecenatge Totsuma per a la realització d'un gran acte popular en memòria i homenatge a Bartomeu Rosselló-Porcel (Palma, 1913-El Brull, 1938) i Marià Villangómez (Ciutat d'Eivissa, 1913-2002) el dia 1 de febrer al Tradicionàrius de Gràcia. L'acte comptarà amb la conducció de l'escriptor, cantant i agitador cultural Martí Sales i l'escriptora i periodista Llucia Ramis. A més, es comptarà amb la participació d'un gran nombre de personalitats del món musical i cultural d’arreu dels Països Catalans: Biel Majoral, Isidor Marí, Biel Mesquida, Pau Alabajos, Meritxell Gené, Ebri Knight, Taverners, Projecte Mut, Quin Delibat, Sebastià Alzamora, Sebastià Bennàssar, Carles Rebassa, Xavier Abraham, etc.
A la presentació del projecte, que ha tingut lloc al nou Espai Mallorca, hi han assistit Antoni Trobat i Neus Ferrer, d'Illencs pel Català, Jaume Reus de l'Espai Mallorca, Isidor Marí, lingüista eivissenc, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i ex-membre del grup UC, i Sebastià Alzamora, escriptor i autor de la novel·la 'Dos amics de 20 anys', dedicada a l'intensa relació entre Espriu i Rosselló-Pòrcel.

Homenatge popular

Reus ha volgut remarcar la importància de realitzar un projecte conjunt que parteix d'una iniciativa popular tenint en compte 'el poc interès que han demostrat les institucions illenques en la difusió i commemoració del centenari dels dos poetes'. El programador de l'Espai Mallorca també ha declarat que 'aquest acte amb Illencs pel Català i l'exposició de Rosselló-Pòrcel, que s'inaugurarà  a l'Espai Mallorca el 5 de desembre, formaran part del triangle poètic que completaran les exposicions d'Espriu al CCCB i la mostra destinada a Villangómez a l’Institut d'Estudis Catalans'.

Territori, educació i llengua

Trobat i Ferrer, d'Illencs pel Català -el col·lectiu en defensa de la llengua catalana a les Illes amb seu a Barcelona-, han explicat que l'homenatge als dos poetes respon a una voluntat molt més social i integradora i no pas institucional.
La música i la poesia tindran un gran pes en la configuració de l’acte. No obstant això, no s’ha volgut deixar de banda una part més reivindicativa, que es relaciona directament amb la vida i obra dels dos autors que es vol homenatjar. És per aquest motiu que l'acte es vertebrarà en tres eixos: educació, llengua i territori. 'La idea és fer ressò del vessant pedagògic d’ambdós autors, els quals empraven el català com a llengua de comunicació, creació i reivindicació; així com no deixaven de banda la seva realitat illenca ni el concepte de país’. A més, comenten que “es preté involucrar a diferents moviments socials que tenen aquests eixos com a element principal de lluita.

'No volem que la il·luminació d'Espriu deixi a les fosques els altres poetes'

Marí, per la seva banda, ha insistit en la relació que mantenien els dos poetes illencs amb Salvador Espriu, amb qui comparteixen centenari.'No volem que la il·luminació d'Espriu deixi a les fosques els altres poetes'. El president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans també ha volgut posar l'accent en les altres exposicions que es desenvolupen entorn a la figura de l'eivissenc Villangómez, dues a Eivissa i una a l'IEC.

'Els pobles que no honoren els seus poetes estan condemnats a ser bàrbars'

Per la seva banda, Sebastià Alzamora, que també participarà en l'acte homenatge recitant versos de Rosselló-Pòrcel i Villangómez, ha acusat les institucions i el govern balear de no prestar l'atenció necessària al centenari de naixement dels dos poetes. Afegeix que actes com aquest són 'enormement necessaris i valuosos'. 'Els pobles que no honoren els seus poetes estan condemnats a ser bàrbars', ha sentenciat l'escriptor citant a T.S Elliot. 'I nosaltres no ho som', ha afegit.

Per últim,Trobat ha parlat de la importància d'honorar una generació, la dels anys trenta, que van veure truncats els seus somnis al 36. La roda de premsa ha finalitzat amb una intervenció de Marí donant un missatge clau: 'Recordar temps molt més difícils ens ha d'encoratjar a pensar que podem tirar endavant tot i la situació actual’.