El restaurant Can Paciències, situat al poble de Sant Francesc, a Formentera, també col·labora en l'Homenatge i entre les recompenses que us oferim, podrem triar un sopar en aquest curiós restaurant... i qui millor que ells mateixos per descriure'ns la seva divertida història?
Per començar, hi anirem amb ganes de passar una estona ben agradable i de menjar bons plats. Diuen que la cosa bona es fa esperar, no? Idò paciència i bon profit!

Fa ja un temps a Barcelona, els besavis de Can Paciències Formentera tenien una pastisseria que feia unes galetes, en aquell temps molt famoses, que s’anomenaven paciències. Eren unes galetes que com el nom indica requerien de molt temps per menjar-les, dures i inacabables. Es feien amb clara d’ou, ratlladures de llimó, farina, una mica de sucre blanc i el secret de sa güela.
Varen emigrar a Formentera i a aquella família l’anomenaran Can Paciències, per aquells avantpassats que havien fet galetes a Barcelona.
Fa 2 anys vàrem decidir obrir un lloc de trobada per a la gent a la casa familiar de Can Paciències, al centre de Sant Francesc de Formentera, a pocs metres de l’església.
El lloc no es podia dir d’una altra manera que Can Paciències.
L’anècdota es va donar als pocs dies d’obrir. Érem i seguim sent nous al negoci, i van passar coses no poc rares. Venia gent i els servíem el millor que podíem, seguia venint més gent i la cosa es va sortir una mica de mare.
No podíem atendre com hauria calgut al públic i començaren les esperes per menjar. De sobte, una parella em diu (desconeixent per suposat la història de les galetes), que ja sabien el perquè del nom.
El seu motiu no era altra que, òbviament, els clients requerien de molta paciència per menjar aquí. No va passar ni una vegada ni dos, per tant, ja tots rèiem quan, amb les llargues esperes la gent et contava la mateixa història. Un despropòsit es va convertir en una història divertida que ja ni els que esperàven ni els que intentàvem que no esperàssin, en lloc de patir, rèiem divertits sobre el nom.
Hem de dir que això està canviant perquè la gent cada vegada espera menys. Però per si algun cop veniu i passa, sapigueu que amb aquesta història, en comptes de patir, farem unes rialles i compartirem l'espera amb un xupito d’herbes.
Molta salut a tots i rialles.