Dimecres, 17 de juny
Dimarts, 16 de juny
Us deixe un relat breu (molt breu) que vaig fer per a la Lliga de Micro-Relataires Catalans.
Espere que us agrade.
Spoiler: matiça un dels desenllaços d’ ”u n i v e r s o s” que, quan el meu editor acabe, podreu llegir en breu:
El Miquel es va despertar i no es va estranyar de trobar l’altre costat del llit buit. Els llençols encara estaven calents, volia dir que Irene no feia molt que s’havia alçat. Va dubtar entre continuar una estona més fent voltes allà, recordant la nit anterior o anar a buscar-la. La veritat és que tenia un record agre-dolç de la nit, havia fet l’amor amb ella però d’una manera poc habitual. L’havia trobada distant i recordava ara que no sabia perquè no havia tornat al seu costat en acabar el ritual post-polvo en el bany. S’havia dormit esperant-la.
En arribar al menjador la va veure llegint un llibre, li va fer un bes i li va dir el que portava dies assajant amb ell mateixa:
–Hola guapa.
–Hola.
–Feliç aniversari...
–Oh, gràcies!
–Em tornaria a casar amb tu.
–...
–I tu? –li va preguntar el Miquel deixant-se caure al mateix sofà, ben a prop d’ella, buscant un nou bes.
-Clar tontet, quina pregunta és eixa?
I abans de deixar el llibre al braç del sofà va usar de senyalitzador, de manera instintiva, el bitllet d’avió que guardava a l’última pàgina: “Destinació: Paris – Passatgers: 1 persona – Sols anada”
Dijous, 11 de juny
Gem és una d’eixes coses bones que et passen quan t’arrimes a gent bonica. Un dia la meua cunyadeta em va dir: “Tin, escolta. És amiga meua. T’agradarà” i em vaig enamorar.
Gem és una artista self-made-woman, una dona de les valentes, de les que li posa una sobredosi d’il·lusió en allò que fa i els resultats són dolcets, dolcets. És de les meues.
Li conec dos treballs: “Dent de Lleó” i “Satèl·lits”, en té un altre “Seré del viento” que tinc pendent. Completament d’acord en allò que diu la seua viquipedia: “El seu estil s'acosta més a l'indie pop i al rock, encara que en alguna cançó manté el folk. Tot i rebre influències molt diverses, caldria destacar l'estil de Manel (@grupmanel), i Vetusta Morla (@vetustamorla). Pel que fa a les cantautores, Carmen Boza (@holamellamoboza) i Zahara* (@zaharapop), entre altres.”
Fa uns anys va vindre a l’Hort del Drac i va cantar unes cançons del seu “Dent de Lleó”, de totes em vaig quedar amb “Universos paral·lels” i a partir d’ahí vaig començar a teixir el meu “u n i v e r s o s”. La seua cançó està incorporada a la història, les seues estrofes són els versos inspiradors del diari de la Irene, aquell que escriu quan acaba d’estar amb el Jaume.
Ara, a més de cedir-me desinteressadament la seua cançó m’ha dit que vindrà el dia de la presentació a cantar-nos.
T'espere?
Més de Gem ací:
IG
Youtube
*¿Sabíeu que la cançó “Hoy la bestia cena en casa” de Zahara ha inspirat un bon fragment del capítol 8 del meu llibre?
Dilluns, 8 de juny
Si fa uns dies us parlava de l’espai en u n i v e r s o s hui us vull parlar del temps. El llibre té una clara doble línia narrativa: una en l’edat adulta dels personatges i una altra en l’edat adolescent que gira al voltant de l’institut. Vaig estar pensant molt de temps si fer dos parts d’una mateixa història: l’edat jove i l’edat actual. He volgut moldejar els personatges adults en funció de les situacions paradigmàtiques que els he fet viure als seus “jo” adolescent. I això em va costar de fer veure al llibre. Finalment vaig optar per entremesclar les èpoques i igual es podeu trobar un flashback clàssic que un capítol que comença amb un Jaume desorientat emocionalment que travessa parets de camps que li semblen muralles, per anar a plorar-li a la seua Àngela perquè la Irene l’ha deixat. Una friendzone en tota regla amb la que la nostra protagonista no està gens a gust i pelea pel que vol, en l’edat adulta també.
“La chica de ayer” d’Antonio Vega pot ser un bon exponent del que vull dir, en paraules del crític Antonio Jimenez Barca “Una història d’amor sense final entre un tipet confundit que no sap molt bé què fer i una xicota trista que tampoc...”
En l’època “de joves” narrada al llibre Àngela es desviu per estar amb Jaume qui sols té ulls per a Irene. Un drama juvenil en tota regla.
I vosaltres per qui sospiràveu quan estàveu a l’institut? Jo per ella.
Divendres, 5 de juny
Dis-me despistat però no havia pensat com fer per donar-te la teua recompensa en cas de no acudir a la preceptiva festa de presentació que farem, pandèmia mediante.
Així que si no poderes vindre a eixa festa ens podem fer un vinet (o alhambra, o café o té) junts i et done la teua recompensa.
Si tries aquesta opció em dius on i quan i jo allà estaré.
Dilluns, 1 de juny
Continuant amb la sèrie de l’equip humà que ha fet possible “u n i v e r s o s” hui us vull parlar de la dissenyadora responsable de la meua portada: Fàtima Cortell :: Disseny És una dissenyadora especialitzada en... res. És tan versàtil que igual et fa un flyer que una pàgina web, un punt de llibre que un cartell anunciador, un banner que un blog,... A mi m’ha fet la portada d’ “u n i v e r s o s”, però no sols la d’aquest darrer llibre, també és l’autora de les portades dels meus dos llibres anteriors: “Alícia” i “Firenze”.
A les seues xarxes socials igual podeu trobar un “divendres formatiu” on us pot fer un tutorial de gestió de la vostra pàgina web o un “dilluns de recomanacions” amb tips per a gestionar amb més eficiència la vostra imatge pública fomentant la vostra auto-formació.
Però el que destacaria d’ella és que té molta disposició per treballar en remot i gràcies al Dropbox o el Drive de Google fàcilment pots tindre a casa el producte final. Molt intuïtiva, mostra gran facilitat per entendre el que vols que expresse de tu el treball encomanat.
Molt recomanable, busqueu-la a:
IG
Facebook
info@fatimacortell.es
626062657
Dimarts, 26 de maig
Dissabte, 23 de maig
La màgia d’imaginar és Neus, una il·lustradora que fa no-res ha donat el pas a la visibilització del seu treball i realitza làmines per encàrrec. Unes il·lustracions xulíssimes que podeu veure al seu IG i a qui li podeu demanar també una làmina personalitzada.
El seu treball és ple d’optimisme perquè el seu públic és optimista: #PeraMiEsPreciós #SempreUnitsIALaventura #JuntsArribaremMésLluny #PrompteEnsAbraçarem #LligPerSerLliure i d’altres que corresponen a treballs ja realitzats.
Per a “u n i v e r s o s” ha preparar cinc il·lustracions; algunes suggerides i d’altres són el resultat de la inspiració fruit de la lectura del text que prompte veurà la llum. He de dir que m’ha encantat el treball que ha realitzat.
I no vull acabar sense recordar-vos que una de les recompenses del projecte TotSuma és una de les seues làmines que podeu triar entre les cinc que ha realitzat per al meu llibre o li podeu encomanar una personalitzada a ella. Amb missatge, imatge, suggeriment... el que desitgeu. Estic segur que us agradarà el treball final.
Divendres, 22 de maig
Al fragment “La clau” del capítol 2 hi ha una tímida presentació d’un dels personatges secundaris i, tanmateix omnipresent, de la història: l’hort d’Irene/Àngela/Jaume; perquè en certa manera, l’hort és de tots tres. I Ingrid, qui no té cap dret sobre ell, és qui fa de marmessora passant-lo d’uns a altres. Aquest vol ser un dels elements essencials del meu relat: el territori.
Al fragment “Sanar” del mateix capítol dos dels personatges, ara a l’edat adolescent, ens ajuden a tindre una visió més global d’aquest entorn on es desenvolupa l’acció i que tant ha condicionat l’edat adulta d’Àngela.
Al llarg del capítol 3 la presència de l’hort es fa més manifesta, establint-se definitivament com la base d’operacions del nostre protagonista Jaume, la decoració del qual, que sembla sempre inacabada, arriba a ser un motiu de disputa amb la Ingrid i de definició, o no, del nostre home.
Finalment el darrer capítol del llibre el fragment “Córrer” vol descriure la ciutat dels protagonistes com l’híbrid entre civilització i fôret sauvage que enamora a Àngela . La força tel·lúrica que alimenta les sensacions de la nostra runner en cada carrera és com la bateria que sempre la posa a punt.
La fotografia inspiradora d’aquest darrer fragment és de Manhattan - New York – USA realitzada per Kathleen Dolmatch i va rebre la menció d’honor en la categoria “ciutats” dels premis fotogràfics de National Geographic travel Photographer de 2016
Dimarts, 19 de maig
Us presente les cançons que hi ha a la història:
1-"Tu boca" de @ch_rosenvinge sona en el fil musical de l'empresa que visita Jaume, un comercial bancari, desencadenant tota la trama.
2-"Every breath you take" va ser la cançó triada en una enquesta en xarxes socials, sona en vinil a la casa d'una veina d'una escala en el replà de la qual l'Àngela adolescent aconsegueix atraure cap a ella al Jaume.
3- "Come away with me", de @norahjones és escoltada en un mal moment. Jaume sopa amb la Íngrid però a qui té al cap és a una altra persona.
4-"Wonderful life" permet a Àngela seduir de nou, més de 25 anys després, al Jaume.
5-"Brother Louie", de Modern Talking. Va ser la cançó que va perdre contra The Police en l'enquesta que us comentava. Però no em podia negar a incloure-la i, malgrat no ser la favorita, té un lloc a la història: sonarà quan els protagonistes, de joves, entren a la Fucsia; la discoteca de moda.
6-"No puedo vivir sin ti" de Los Ronaldos, una tema que no podia faltar. Com diu un dels personatges en aquella època una cançó que fins i tot en la cala "La solsida" d'Altea s'escoltava sovint.
7-I @annibsweetofficial amb el seu "Buen viaje" respón a la cançó anterior que ella mateixa va ajudar a popularitzar. Amb aquesta cançó Ingrid i Irene s'enteren del nou rumb que pren la vida amorosa de la seua cambrera.
8-"Heroes" de David Bowie sona dos vegades en el llibre. Una d'elles en l'adolescència d'Àngela i Jaume és quan el ajuda a forjar la determinació que els acompanyarà al llarg de la seua vida.
9-"Universos Paral·lels", de @gemvlc és la cançó que li va donar títol al llibre i que serveix de guió en els diaris d'una de les protagonistes que llig impúdicament la inspectora Àngela.
10-"Hoy la bestia cena en casa" de Zahara descriu un sopar gens agradable entre Ingrid i Rafael.
11- "La ferida" de @lafumiga sona quan el protagonista sap quin va a ser el seu destí amoròs, ull que la lletra enganya.
12-"La gran eufòria"
enganya també a la nostra inspectora, la vida li dona una lliçó menys optimista que la cançó de @joandausa
.
He encertat en alguna de les teues cançons preferides?
Dissabte, 16 de maig
Vull començar una sèrie de posts sobre l'equip que ha fet possible "u n i v e r s o s" parlant-vos de Gema, una artista de Carcaixent amb un fort compromís feminista.
Gema és professora i durant la quarantena ha publicat uns interessants vídeos sobre equacions, triangles i matemàtiques vàries a IG i Youtube, però no us vull parlar de la professional que sap adaptar-se a la nova situació, domina les TIC i les adapta al seu alumnat.
Vull contar-vos que Gema té una web i que ven merchandising del seu art: la rogeta que és protagonista dels seus dibuixos: “El dibujo como arma - La mujer como bandera” no deixeu de visitar-la hi ha samarretes, dessuadores, tasses, il·lustracions,... tot amb missatges ben interessants i xulíssims!
Si teniu "Alícia", un dels meus anteriors llibres ja sabreu de què us parle, les il·lustracions les va fer ella.
En aquesta ocasió li he demanat que em dibuixara per a la contraportada del meu llibre. Aquella foto típica que il·lustra un breu currículum de l’autor en aquesta ocasió, em voleu veure acabat d’eixir de les mans de Gema?
IG: https://www.instagram.com/gemasantamariailustracion/
Facebook: https://www.facebook.com/artist.gemasantamaria/
Divendres, 15 de maig
Hola Món!
M'havera agradat començar aquesta invitació a col·laborar en el meu nou projecte amb una ocurrència tipus "Ara que hem acabat la quarantena del corona-virus encetem 40 dies d'un desconfinament amb un viatge literari" Però la realitat ens ha superat: el dia 11/5 tinguerem els primers 15 dies de pròrroga i a dia de hui s'espera una nova pròrroga de 30 dies més...
Bé, no cal frustrar-se, canvia el context però el projecte no es va a parar, estem en marxa, us conte:
Us demane la col·laboració adquirint alguna de les recompenses per a fer realitat (digital) el meu proper llibre. Però al marge de les recompenses indicades us faig una proposició: Voleu ser part de grup 0? Podreu conèixer d'avantmà el contingut i opinar-ne, fer suggeriments, propostes de canvi... aprofitem que tinc el meu editor revissant l'experiment i encara queda marge per a una mutació.
Si voleu implicar-se i no sols col·laborar (*sabeu la història de l'esmorzar aquell de truita amb pernil on la gallina es comprometia però el porc s'implicava?) compreu l'edició en digital del llibre i aviseu-me que voleu llegir el primer capitol en primicia, jo us el faré arribar.
Fins prompte!