Fa uns dies us comentava les cançons que m’han ajudat a escriure la història. Bàsicament la “idea mare” va eixir d’una cançó de Gem: “Universos paral·lels” i a partir d’ahí la resta de la música va vindre en funció del text que escrivia; buscava una cançó adient a la trama que tenia en el cap; això em va passar amb “No puedo vivir sin ti” y “Buen viaje” però d’altres vegades una cançó que em rondava pel cap em suggeria tota una escena, com amb “La bestia cena en casa” de Zahara.
El temps, l’època, juga un paper important en el llibre per això hi ha música d’aquella edat adolescent de fa 35-40 anys i per a triar-la de vegades vaig demanar opinió per les xarxes socials un empat en els gustos de la gent em va costar publicar dos hits a dins el llibre: un de Modern Talking i l’altre de The Police, però els dos han tingut una bona cabuda, si més no, digna.
Però el joc que més em va agradar va ser el de les versions. Hi havia una cançó que m’agradava molt, diu: “Jo seré el rei, i tu, tu seràs la reina...” així que vaig triar la versió original (“Heroes” de David Bowie) per a una escena de l’adolescència de la parella protagonista i la moderna de Gossos i Manel Fuentes per a un migdia pujat de to en un hotel.
Us parlaria ara d’una escena autobiogràfica que hi ha al llibre, acompanyat de la seua cançó, per supost, però se m’acaba l’espai...
(Us il·lustre el post de hui amb una foto del meu amor platònic, també té una cançó en el llibre, la primera.)