Us deixe un relat breu (molt breu) que vaig fer per a la Lliga de Micro-Relataires Catalans.

Espere que us agrade.

Spoiler: matiça un dels desenllaços d’ ”u n i v e r s o s” que, quan el meu editor acabe, podreu llegir en breu:

El Miquel es va despertar i no es va estranyar de trobar l’altre costat del llit buit. Els llençols encara estaven calents, volia dir que Irene no feia molt que s’havia alçat. Va dubtar entre continuar una estona més fent voltes allà, recordant la nit anterior o anar a buscar-la. La veritat és que tenia un record agre-dolç de la nit, havia fet l’amor amb ella però d’una manera poc habitual. L’havia trobada distant i recordava ara que no sabia perquè no havia tornat al seu costat en acabar el ritual post-polvo en el bany. S’havia dormit esperant-la.
En arribar al menjador la va veure llegint un llibre, li va fer un bes i li va dir el que portava dies assajant amb ell mateixa:
–Hola guapa.
–Hola.
–Feliç aniversari...
–Oh, gràcies!
–Em tornaria a casar amb tu.
–...
–I tu? –li va preguntar el Miquel deixant-se caure al mateix sofà, ben a prop d’ella, buscant un nou bes.
-Clar tontet, quina pregunta és eixa?
I abans de deixar el llibre al braç del sofà va usar de senyalitzador, de manera instintiva, el bitllet d’avió que guardava a l’última pàgina: “Destinació: Paris – Passatgers: 1 persona – Sols anada”