Al fragment “La clau” del capítol 2 hi ha una tímida presentació d’un dels personatges secundaris i, tanmateix omnipresent, de la història: l’hort d’Irene/Àngela/Jaume; perquè en certa manera, l’hort és de tots tres. I Ingrid, qui no té cap dret sobre ell, és qui fa de marmessora passant-lo d’uns a altres. Aquest vol ser un dels elements essencials del meu relat: el territori.

Al fragment “Sanar” del mateix capítol dos dels personatges, ara a l’edat adolescent, ens ajuden a tindre una visió més global d’aquest entorn on es desenvolupa l’acció i que tant ha condicionat l’edat adulta d’Àngela.

Al llarg del capítol 3 la presència de l’hort es fa més manifesta, establint-se definitivament com la base d’operacions del nostre protagonista Jaume, la decoració del qual, que sembla sempre inacabada, arriba a ser un motiu de disputa amb la Ingrid i de definició, o no, del nostre home.

Finalment el darrer capítol del llibre el fragment “Córrer” vol descriure la ciutat dels protagonistes com l’híbrid entre civilització i fôret sauvage que enamora a Àngela . La força tel·lúrica que alimenta les sensacions de la nostra runner  en cada carrera és com la bateria que sempre la posa a punt.

La fotografia inspiradora d’aquest darrer fragment és de Manhattan - New York – USA realitzada per Kathleen Dolmatch i va rebre la menció d’honor en la categoria “ciutats” dels premis fotogràfics de National Geographic travel Photographer de 2016