Dijous, 24 de desembre
Dijous, 15 d'octubre
Bon dia, mecenes,
A 15 dies del concert de presentació del disc «Veus al ball» us vam fer arribar la primera part de les vostres recompenses. Dimarts a la nit us vam enviar un correu electrònic amb dos enllaços per tal de descarregar-vos els audios del CD i el llibret del disc. Si algú no ha rebut el correu que ens ho faci saber perquè li tornarem a enviar.
Mentrestant, per tenir el CD físic encara ens haurem d'esperar una setmaneta. Ja estem frisoses de veure'l. Però... quin camí ha seguit des de que vam acabar de gravar?
Doncs, a començaments de setembre vam enviar el màster del CD (els àudios) cap al País Valencià, a Mésdemil per tal que en fessin 1000 còpies. Mésdemil és una empresa que va néixer l'any 2008 i que ofereix diferents serveis relacionats amb el món de la música professional i la comunicació. Son estudi de gravació, productora audiovisual i gràfica, desenvolupadors de webs, fàbrica de CDs, i sobretot un segell discogràfic independent i alternatiu. La Carme de Mésdemil va enviar els CD's cap a gràfiques Alzamora, una empresa gironina amb més de 100 anys d'història que s'encarrega de fer l'impressió del llibret i la capsa del CD. Aquests dies estan treballant amb el troquel de la capsa, a finals de setmana faran el llibret i la setmana vinent ja el tindrem entre nosaltres ;-)
I nosaltres, mentrestant no ens estem pas amb els braços plegats. No! Estem plenament immerses en els assajos per tenir-ho tot ben polit pel dia del concert. Anoteu-vos-ho a l'agenda: dimecres 28 d'octubre; 2/4 de 9; Girona, plaça de Sant Feliu.
Diumenge, 5 de juliol
Estimats mecenes,
D’aquí a un meset, estarem altre cop de gravació!
Ja tenim ganes de que pugueu sentir les peces del nostres nou CD, però encara us farem esperar una mica més! Va anar tan bé el TotSuma, que tal i com vam dir, podrem gravar l’última de les cançons que volíem fer. I per això estem molt contentes... perquè, us hem dit mai que ens agrada molt la feina d’estudi?
Així doncs, el dia 5 d’agost estarem de nou en companyia d’en Toni París i d’en Carles Xirgu als botons als Estudis 44.1. Que bé! També hi tindrem en Carles Belda amb el seu humor semàntic. I de Carles a Carles i tiro perquè em toca... el protagonista de la jornada serà en Carles Mas, gran ballador i mestre contrapassaire, que vindrà expressament a causa d'aquest l’Idil·li que tenim entre mans...
I és que cantar el contrapàs que ens va regalar en Carles Mas, amb text de Pere Quart, Idil·li, sota la seva direcció serà un gust, una delícia! Com ja us vam explicar, hem fet algunes trobades per a preparar la cançó, tot cantant i ballant a ritme de contrapàs! Perquè segons en Carles, per a cantar-lo bé s'ha de ballar. Segur que us agradarà el flabiol i el bombo que de tant ben tocats, parlen.
“No t’acostis de puntetes,
que el silenci em fa estremir”...
Això ja ho havíem posat. Hem parlat força del contrapàs, no? És que... aquest ball tradicional i encisador, i alhora tan desconegut... portarà cua! (Mai més ben dit!).
Us seguirem mantenint informats de tot el procés!
Dilluns, 1 de juny
Bon dia, mecenes,
Anem avançant. Sí! Lentament i amb la calma com a companya però amb el pas ben ferm, segures del camí que hem emprès i il·lusionades amb la meta que ens espera.
Us fem saber que ja hem anat donant algunes recompenses (concerts sol·licitats i algunes gloses a mida) però el CD que tots esteu esperant encara no el tenim... estarà llest a la tardor. Molts de vosaltres us preguntareu el perquè d’aquesta espera. La resposta està en el contrapàs. El volem gravar amb en Carles Mas. I ens ha dit que sí! Però les agendes ens obliguen a fer-ho a l’estiu, durant el mes d’agost. Quin luxe gravar-ho amb ell, però que llarga l’espera…
De moment, us expliquem que, el passat 4 de maig vam anar a l'estudi a retocar algunes cançons que teníem enregistrades, vam donar color a algunes veus, vam acabar d’ajustar alguns instruments, vam perfilar algunes entrades i vam masteritzar les cançons per tal de deixar-ho tot a punt pel mes d’agost.
Si us ve de gust, ara us deixarem amb algunes images dels dies de gravació.
Dimecres, 22 d'abril
Dissabte, 21 de març
Benvolguts companys!
Estem en les darrere hores de la campanya de micromecenatge per a Veus al Ball, i volem compartir, simplement, un manifest: el manifest esporogen. El va escriure en Marcel Casellas l'estiu del 2011, i és una declaració de principis festius que val la pena conèixer. Com ell mateix explica, el manifest diu "quatre disbarats ben dits, ben nets i ben clars". Us l'acostem perquè el compartiu amb qui vulgueu, com a cloenda d'aquests magnífics 40 dies d'aventura mecènica.
Per comprendre'l bé, aquí van les definicions i consideracions prèvies:
Dijous, 19 de març
Hola mecenes!
Ja queden pocs dies perquè aquest projecte arribi a la seva bona fi! Estem molt contentes! I no podíem pas acabar sense explicar-vos i agrair la participació de persones ben properes a nosaltres.
I és que els nostres projectes serien molt més difícils de dur a bon port si no hi hagués el recolzament i comprensió de les nostres parelles i de les criatures de la casa! Moltes gràcies a tots vosaltres!
Així és que a tots els nostres CDs sempre hem comptat amb la col·laboració, indirecta però també directa, d’amats i fills, grans i més petits. I aquest CD no n’és l’excepció! Els nostres guapos i els més menuts han vingut amb ganes de gresca, a gravar les seves intervencions i a cantar una tonada. Sentiu quina polca més animada? Aviat, aviat la podreu sentir!
Dilluns, 16 de març
App Preview from De Calaix on Vimeo.
Diumenge, 15 de març
Bon dia, mecenes,
Acabarem la setmana amb una notícia fantàstica. La d'haver assolit l'objectiu que ens havíem proposat !
Hem estat treballant molt, moltíssim, per tal de fer arribar aquesta campanya de micromecenatge a tanta gent i a tants àmbits com ens ha sigut possible. I vosaltres, els 153 mecenes, heu respost i ens heu fet confiança sense dubtar-ho. Us estem molt agraïdes.
I com que som dones agosarades, encara en volem més ;-) Us fem saber que si al llarg d'aquesta setmana aconseguim més cèntims, tenim ganes, moltes ganes d'enregistrar el contrapàs que ens va fer en Carles Mas.
Mil gràcies a tothom i seguim endavant!
Divendres, 13 de març
Bon dia!
Avui us volem explicar d'on surten els arranjaments de les cançons de Veus al Ball, perquè aquí també hem tingut col·laboracions maques, i us en volem fer coneixedors.
Moltes peces les hem arranjat nosaltres mateixes després d'un procés col·lectiu de pluja d'idees musicals. De vegades alguna calaixera en concret, sovint la Gemma o la Laia, han fet aquesta feina. I en d'altres casos, hem demana a músics amics que ens en fessin les veus.
Marcel Casellas
El guia català del ball esporogen ens ha regalat dues peces seves, impressionants: la sardana Nosaltres decidim i Bruc, un ball pla amb corranda magnífic, que segueix el pas del seu estimat riu Llobregat. Tant la música, com l'arranjament i la lletra són obra seva, i nosaltres ens hem limitat a buscar la nostra tessitura, fer-hi algun petit canvi de veus, buscar-hi dinàmiques i jocs, i una petita aclucada d'ull a la defensa del territori amb un esment a Ni muts ni a la gàbia, quan saltà l'alarma del judici a 9 veïns d'Esplugues de Llobregat per defensar la serra de Collserola en un acte popular contra el Pla Caufec, que podien anar a la presó.
Guida Sellarès
Amb la Guida, la rumba Va endavant! Aquesta acordionista coneix com ningú el món del ball folk, i sap com han de sonar les coses per incitar el moviment. Li vam confiar l'arranjament de la rumba que volíem incorporar al repertori, i ja veureu que bé que sonen les veus que ens hi va posar. A més, amb el toc d'excel·lència rumbera del Rafalito Salazar, la cosa rumbeja de forma impressionant!
Cesc Alexandri
Al Cesc Alexandri li va el vent. Gralles i tarotes, sí. Però què és la veu, sinó vent? Potser per això, quan li vam demanar que ens arrangés el pasdoble "Les Caramelles", un tema de Càndida Pérez amb lletra de Joan Misterio, no s'hi va posar per poc. Hi va trobar tot l'aire cuplet que la peça requeria, i gairebé que ens transforma en Mari Samperes quan la interpretem. Només gairebé, eh!
Perepau Jiménez
El vals de cinc temps que ens ha arranjat en Perepau a partir d'una corprenedora versió recollida per Eduard Toldrà a Cantallops els anys 20. Narra una història truculenta, la melodia ja hi acompanya, i les veus que ens hi ha fet són punyents i et remouen per dins. Com el mateix argument de la cançó. El batec dels cinc temps barrejat amb els sons que en Perepau ha triat et fan sentir com si levitessis quan et poses a ballar-la.
Carles Belda
En Carles Belda és el nostre productor artístic en aquest disc i ens ha convidat a llençar-nos al món del punk amb una versió de "Should I stay or should I go" del grup The Clash a la qual hem posat lletra en català. No ens extendrem aquí perquè ja li dedicarem un article complet. Però sapigueu que el paio n'ha fet un xotis!
I en Carles Mas?
Doncs mireu, una de les peces que ballen (mai millor dit) en aquest repertori és el contrapàs. En Carles Mas ens en va regalar un i ens morim de ganes d'enregistrar-lo. Una delícia anomenada Idil·li que només es pot cantar tot ballant, ja que en Carles ens l'ha ensenyat fent totes dues coses alhora. No t'acostis de puntetes, que el silenci em fa estremir...
Dimecres, 11 de març
VEUS QUÈ FAN ?
Canten i, llavors, riuen, i la felicitat les torna més guapes i fa que se’n surtin fins i tot amb totSuma (està al caure, la cosa?!)
Com dir-los-hi que les admiro? com fer-ne propaganda perquè estiguin contentes? són valentes, són música tan propera que sembla que la puguis tocar. Tenen l’atractiu especial de les dones que saben cantar en públic; són atrevides, sembla que estiguin disposades a tot. Per tant, penso aportar tots els diners que calguin: elles sabran com donar-me la recompensa.
Dilluns, 9 de març
Bon dia, mecenes!
Des d'ahir diumenge que som a l'estudi 44.1 de Vilablareix treballant en les cançons del Veus al Ball. Vam començar re-escoltant el xotis, la clavellinera, la rumba i la polca de sant Celoni per anar -ne polint els detalls. El ball pla (Bruc) i la sardanel·la ja les hem deixat acabades, "empaquetades" com ne diuen els tècnics, per al màster. Quina il·lusió anar veient peces enllestides!
Avui dilluns hem començat amb la Minyona de Reus, acabant de gravar alguna veu i equilibrant el conjunt. Després seguirem amb el vals de 5 temps, els panderos de la Marçal i els que vam gravar amb les dones a Espolla.
No és per dir-ho però realment ens està quedant... molt bé!
Veus al Bany from De Calaix on Vimeo.
Diumenge, 8 de març
Us transcrivim aquest article de Jon Martín, berstolari, professor, guionista i periodista basc, que està realitzant un treball sobre gènere i bertsolarisme per a la publicació en euskera "Bertsolari aldizkaria".
En Jon ens va contactar per la seva recerca, i s'ha prestat a escriure aquest text per al nostre blog, després que ens adonéssim que la trobada de glosadores de pandero que vam fer el passat mes de gener no és un fenomen aïllat, sinó que és una activitat que es dóna espontàniament als diferents territoris que està estudiant. Gràcies, Jon!
Dijous, 5 de març
Espolla (l'alt Empordà), dissabte 10 de gener. Temps enrere, en aquesta data s'hagués fet la Trobada de Cantadors, amb el concurs d'entronització de Rei de les Nyacres. De tanta gent que hi anava, i de tan botida com quedava La Fraternal, no hi va haver més remei que fer córrer la cita fins l'època de la calor, per poder ocupar un espai obert.
Dilluns, 2 de març
Hem convidat tres curiosos personatges a participar al nostre disc: un gitano, un calabrès i un senyoret de Sabadell. Mireu-los, que després ja els sentireu.
El gitano
Rafalito Salazar. Li diuen Rafalitu, és de Mataró, i ja ens va avisar el Belda que és el millor rumbero que tenim al país. A part de rei del Mercat . Va saltar als escenaris de la mà del Gato Pérez, però és conegut sobretot pel seu èxit amb el grup Ai Ai Ai. Amb aire de no-res, agafa qualsevol instrument i automàticament l'inflama com la benzina. Ja veureu quin "Va endavant" més potent ens està quedant amb la seva guitarra, esquellots (tot un món), bongós i güiros!!!
El calabrès
Piero Pesce. O sigui, Pere Peix. Algú amb un nom així ja promet. I us assegurem que no quedareu decebuts: la pandereta vola a les seves mans, i la seva veu emociona. Amb en Piero ens coneixem de fa anys, però feia un segle que no ens vèiem. No va dubtar ni un segon a acceptar la nostra invitació de participar al disc, quan li vam trucar. La resposta va ser simplement: quin dia? El necessitàvem. Volíem transformar una sardana curta en una tarantel·la, i la seva pandereta ens ha guiat en aquesta aventura.
El senyoret de Barcelona
No us penseu que diem senyoret perquè sí. En Josep Pedrals és tot elegància. Elegància irònica, sempre amb el somriure sota el nas. No és estrany. Pel seu cap bullen constantment idees còmiques. I en té tantes, que li vessen. En Pedrals és moltes coses, però a l'estudi el vam cridar per fer de recitador. També li va sortir la vena de juganer. i així ha estat com el poema de Maria Mercè Marçal que cantem a ritme de pandero, s'ha convertit en una peça quasi mística. Ja ho veureu, ja.
Dijous, 26 de febrer
Hola!
Sóc la Roser Arimany, gironina que va estudiar disseny gràfic i il·lustració a Barcelona i després d’un intens periple professional a la capital del Principat, vaig retornar als nostres camps on visc el dia a dia captivada pels ocells que vénen a saludar a la finestra, la llum del sol sobre les arbredes, els cels farcits d’estels tentinejants...
Vaig tenir la sort de col·laborar amb el grup De Calaix en l'elaboració de l'embolcall del disc “Escudella de nadales”, i ara em fa especial il·lusió tornar a treballar amb elles. És molt gratificant que et caigui un projecte com aquest, venint de mans de dones autèntiques i apassionades de la música com són les de De Calaix.
A l'hora de començar a elaborar les imatges de "Veus al ball", vaig tancar els ulls i vaig veure les cares sempre somrients i plenes d'energia de la Gemma, la Mireia, la Lurdes, la Marta, la Mariona i la Laia ... les noies de De Calaix!. M'imagino un escenari ple de colors, un ambient càlid, un grup humà dansant al ritme de melodies d'arrel, l’olor de la terra, l’alegria de la festa, un foc d’estiu, la mediterrània, el Canigó...
Ara el pinzell també dansa i les veus ressonen en les lletres que vaig compaginant en aquest nou projecte discogràfic que ara presenten amb tant d’encert i il·lusió.
Col·laborem-hi! Som-hi!! Ara és el moment!!!
Roser
Dilluns, 23 de febrer
Des del 2009 que les De Calaix no publicàvem cap disc, i la veritat és que teníem unes ganes boges de tornar a entrar a l'estudi. Sí que havíem gravat dues peces: un romanço, Lladres, i la sardana Nosaltres Decidim. La primera la vam enregistrar a l'estudi d'en Marc Parrot, l'any 2011. La segona, a la Mama Rècords, amb en Fosi Barry, el 2014. Dos artistassos i tècnics boníssims. Al Parrot ja el coneixeu, i també us recomanem que feu una ullada a la feina d'en Fossi. Quin crack!
A part d'aquestes dues peces dels nostres repertoris, havíem fet col·laboracions a treballs d'altres artistes: "Rul·los cap aquí" per a País de Cotó el 2011, "Les tres ninetes" a Musiquetes per a la Bressola, el 2012 i veus al disc "Ara" de Santi Arisa, el 2013. Però el que enyoràvem és la tancada grossa que fas quan et proposes gravar tot un disc. I tota la feina de preparació: polir les peces fins al darrer detall, pensar en col·laboracions, en disseny, concerts de presentació, etc.
Quan aquest desembre passat vam tornar a entrar a 44.1, amb en Toni París i en Carles Xirgu de tècnics, ens semblava que tocàvem el cel. L'estudi té unes cabines insonoritzades, que ens han permès estar cantant alhora però cadascuna en un espai, sense que es barregin els sons. El fet de tenir cada veu per separat ben neta ens ajuda després quan fem la mescla a que tot sigui més polit. I poder cantar alhora és gairebé imprescindible per a nosaltres. En Carles Belda, el nostre productor artístic, ha estat la persona que ha anat guiant-nos en aquest camí de l'enregistrament. Ja el deveu conèixer, un artistàs, i també gran ciclista i amant dels jocs de paraules. No té desperdici, us ho assegurem.
Potser per la gent que ens ha envoltat, pels col·laboradors que hem tingut (un dia us en parlarem!), pels àpats que ens muntàvem a la cuina de l'estudi o per les bones vibracions musicals, el cas és que ens hem passat l'enregistrament somrient, i ja frisem per tornar-hi. Serà el dia 8 de març. Ja us en farem la crònica.
Que tingueu bona setmana!
Dissabte, 21 de febrer
Dilluns, 16 de febrer
Bon dia, companys,
En aquest quart dia de micromecenatge, i acompanyada amb les cançons de Guillem d'Efak, em disposo a endreçar, d'una vegada per totes, l'escriptori i el que l'envolta. Ufff... bolis i llapis a la capseta, papers a la paperera, llibres a les lleixes, carpetes al seu lloc, ... quan de cop i volta, cauen, d'una carpeta vermella, un parell de folis doblegats per la meitat. Són les notes del debat cantat que vam organitzar amb el grup. I d'això ja en fa 5 anys.
Cinc anys que ens els hem passat preguntant, fent, desfent, refent, provant, experimentant,... Tot va començar el 2010 quan ens vam plantejar el repte de fer ballar al públic només amb la nostra polifonia i amb un repertori d’arrel català. Un munt de preguntes ens van assaltar i vam decidir treure'n l'entrellat en una taula rodona que vam titular “El ball cantat amb Denominació d’Origen”. Vam citar un grup "d'entesos" a Girona, a l’ADAC (Ateneu d’Acció Cultural), amb preguntes com: quins són els orígens i l’actualitat del ball cantat? Quin segell d’identitat catalana existeix en el ball? Com establir connexió amb el ballador? Com treballar textos, músiques, onomatopeies? Quin és el futur del ball cantat?
Amb el debat encetat, vam començar a preparar un repertori de ball. Teníem ganes de veure si rutllava. I així va ser, com a la tardor del 2011 es va fer el primer “laboratori” de ball cantat a La Troca de Granollers on s’experimenta amb el binomi veus-ball (cantants-balladors). Calia polir alguns detalls però funcionava!
A la tardor del 2012 presentàvem l’espectacle “Veus al ball” a La Fira d’Arrel Mediterrània a Manresa i tot seguit el vam fer voltar per Catalunya i França (2013 i 2014).
El 2014 vam enregistrar la sardana “Nosaltres decidim” i en vam fer un videoclip que es va presentar el setembre del 2014 a l'hotel Bellmirall de Girona.
I aquest any, 2015, arriba el darrer graó d’aquest projecte. Volem deixar constància de tot aquest bagatge en un disc. Un disc que faci ballar i que faci cantar. No és pas poca cosa!
El video-clip:
Divendres, 13 de febrer
Bon dia a tothom,