Us transcrivim aquest article de Jon Martín, berstolari, professor, guionista i periodista basc, que està realitzant un treball sobre gènere i bertsolarisme per a la publicació en euskera "Bertsolari aldizkaria".
En Jon ens va contactar per la seva recerca, i s'ha prestat a escriure aquest text per al nostre blog, després que ens adonéssim que la trobada de glosadores de pandero que vam fer el passat mes de gener no és un fenomen aïllat, sinó que és una activitat que es dóna espontàniament als diferents territoris que està estudiant. Gràcies, Jon!
UNIR-SE PER SER
Improvisar es inherent en l'ésser humà. Improvisar sobre una melodia guiant-se amb unes rimes és un repte mental que aporta un gran plaer, un cop assolida la rapidesa mental que es necessita. Fer-ho davant un públic pot incrementar l'experiència. És aquí on sorgeix la diferència entre gèneres. Les expectatives per a cadascun són molt diferents en la nostra societat, i moltes dones se senten incòmodes en aquest punt.
Les bertsolaris
A Euskadi, elles han sabut trobar el seu espai en un àmbit tradicionalment masculí, però sovint adoptant rols de l'altre gènere. No podem saber si ha estat una qüestió adaptativa, o que simplement l'accés fou negat a d'altres dones amb postures més femenines.
Aquestes dones que en un principi es van adaptar al què estava establert van obrir un camí que fou clau per tal que la resta les pogués prendre com a referència, i continuar-lo. Més i més dones es van unir al bertsolarisme, i les que ja hi eren es van alliberar de ser les abanderades d'un moviment, de representar la veu del seu gènere, inciant aleshores un camí artístic personal de manera molt més lliure.
Després de la revolució dels anys 80, quan s'establí que la capacitat improvisadora no era un do diví, sinó que es podia aprendre, vingué un temps d'eufòria, i ara probablement ens trobem en un altre període històric, marcat per les aportacions del debat sobre el gènere. Els darrers vint anys, la quantitat de nenes que s'inscrivien als tallers d'improvisació ha estat tan alta com la de nens. En canvi, la quantitat de dones que continuava cantant passats els 18 era molt inferior. En els darrers temps això ha canviat.
Personalment crec que comptar amb referents com Maialen Lujanbio (campiona d'Euskadi el 2009), i haver posat mitjans per tal que les noies bertsolaris es coneguin entre elles han estat factors decisius. Des de petites, les nenes disposen d'actuacions, i també es fan campaments d'estiu on poden establir vincles.
Espais de trobada
Comptar amb espais exclusivament per a dones, on puguin intercanviar sensacions, opinions i experiències és fonamental per a l'empoderament de les dones improvisadores. Sobretot als llocs on l'art d'improvisar ha perdurat amb pautes i creences ancestrals, o en països en què el sistema és marcadament patriarcal.
En la meva recerca he pogut observar com en països diferents les dones estan creant aquest tipus d'espais. Això és un senyal inequívoc que la necessitat hi era.
Jon Martin, març del 2015
Registra't
