Espolla (l'alt Empordà), dissabte 10 de gener. Temps enrere, en aquesta data s'hagués fet la Trobada de Cantadors, amb el concurs d'entronització de Rei de les Nyacres. De tanta gent que hi anava, i de tan botida com quedava La Fraternal, no hi va haver més remei que fer córrer la cita fins l'època de la calor, per poder ocupar un espai obert.
Rememorant vells temps, doncs, i aprofitant agendes de reunió de l'associació d'amics de la glosa
Cor de Carxofa, vam decidir convocar en aquesta data del 2015, dones glosadores disposades a cantar improvisant versos amb tonades de pandero. La convocatòria es va fer un xic a corre-cuita, però tot i així, vam aplegar una bona colla de fèmines, algunes amb pandero, totes amb cantera, un parell amb criatures (nenes, ves per on), als baixos de can Gustinet.
Hi havia llumetes i el foc que cremava al fons de la sala. Vam posar els micros de tal manera que ens poguéssim veure les cares, formant una mena de cercle. Cantava qui volia, quan volia, amb la tonada que li vingués al cap. Van sonar com a mínim 7 ó 8 melodies diferents, sense comptar les versions "lliures", per dir-ne d'alguna manera. Hi va haver un moment de percussions intenses quan va aparèixer al centre del rotlo, un ballarí amb una llarga faldilla negra, que es movia endut pels batecs dels panderos. Era en Cesc Franquesa, que ens regalava el seu art, fent més màgica la trobada.
Dues hores cantant, rient i compartint. Un espai femení preciós que caldrà retrobar, perquè no hi érem totes, i perquè està bé que ens veiem les cares de tant en tant.
Ara ens en queda un gran somriure i més de 2 hores de gravació que cal revisar i seleccionar.
FINS BEN AVIAT, GLOSADORES!