Quin deu ser el matís que fa que dos balladors trobin el punt de suspensió exacte en el vaivé d'una havanera? Quina força hem de donar a la veu perquè decideixin cloure els ulls i deixar-se emportar?
Quin és el tempo precís que permet a la parella volar a ritme de swing?
Com s'ha de fer per mantenir el batec de la jota tot jugant amb els ritmes a 2 i a 3 per no perdre les essències de la Clavellinera però al mateix temps cercar la sorpresa i l'atreviment musical?
Aquestes i altres qüestions vam poder abordar, des de la pràctica, amb un grup de balladors experts que es van prestar a fer-nos de conillets d'Índies, un matí de novembre, quatre anys enrere: la Coral, en Ramon, la Raquel, la Pilar, en Joan, l'Agnès, l'altra Agnès i la Txell. Ens va acollir generosament a casa seva la Maria i al Marta, de l'espai ARSÈNIC, un centre de formació teatral molt potent que es troba ubicat a la fàbrica de les Arts Roca Umbert, de Granollers. Van posar a la nostra disposició la sala gran, amb una bona acústica natural, per tal de poder cantar per als balladors, des d'un costat, des del mig o movent-nos per l'espai, i tenir prou espai per ballar. Fèiem una dansa i després ens assèiem a parlar-ne. Els balladors ens deien què els havia passat, si l'estructura era adequada, si el final era clar, si la diferència entre les diferents parts de la dansa eren prou netes, si tenia prou potència, si el tempo els ajudava a caminar. I així, parant i engegant, repetint i experimentant, vam anar polint les peces per tal que fossin bones de ballar.
En acabat, a fer el toc per Granollers, eufòrics i convençuts que el proper ball de moda hauria de ser el de la nova i esbojarrada Bolangera...!