Bienve Moya: “Vilanova ha concebut més d’un projecte de futur: els èxits van quedar als llibres, els fracassos, a les parets”

El vilanoví recollirà en un nou llibre els orígens i les cirscumstàncies del naixement de Vilanova. Amb el títol de Guia de l’Havana Xica, Moya escriu un assaig de l’espai històric local, parant especial atenció en el seu urbanisme i paissatge

Què és l’Havana Xica?

L’Havana Xica és un sobrenom amb que es coneixia Vilanova i la Geltrú. El mot li venia de la extensa relació que la vila mantenia amb l’illa de Cuba, que va arribar al seu màxim entre el segle XVIII i fins a principis del XX: la gran època de la ciutat.

Aquesta és una guia de llocs interessants per visitar a la ciutat?

No és una guia a l’ús del que avui entenem amb aquest terme. És més aviat una mena d’assaig, en forma de guia, amb la pretensió d’introduir al lector perquè pugui moure’s per la ciutat a través de l’espai històric local, fossilitzat en l’urbanisme i paisatgisme de la ciutat i la seva comarca.

És un llibre d’història, doncs?

No, tampoc és un llibre d’història. D’aquesta matèria, de  la història, ja es disposa d’una àmplia i valuosa bibliografia sobre la ciutat i les poblacions veïnes, una bibliografia que precisament he consultat i fet ús per escriure la guia.

La guia tracta exclusivament sobre Vilanova i la Geltrú?

No, la guia parteix de Vilanova. Però Vilanova no pot explicar-se bé del tot sense tenir en compte la seva comarca: Cubelles, Ribes, Canyelles, Sitges, Olivella, Vilafranca, en fi, sobre el territori que l’envolta.

Com ho explica?

Intento fer evident com la ciutat no ha fet un camí lineal que l’hagi dut a ser el que és i com és avui. Al llarg de la seva història, els habitants de Vilanova han concebut més d’un projecte i un propòsit de futur per a les seves vides i per a la seva ciutat. Alguns d’aquests projectes van poder dur-se a la pràctica, d’altres no, i han estat oblidats. Dels que van tenir èxit en queda memòria en els llibres d’història; dels fracassats en queden les parets i els carrers i espais entre els quals van iniciar-se i enaiguar-se.

I la guia recull totes aquestes circumstàncies?

Algunes, les més rellevants. Al llarg dels anys alguns d’aquells futurs proposats van ser contradits o impedits per la raó, o per la mera força bruta: èpoques de benestar van succeir-se a èpoques de inquietud i desassossec; èpoques de comoditat han heretat èpoques de sotsobra i intranquil·litat. Tots aquests esdeveniments són els que han conformat la ciutat i han quedat plasmats en els seus carrers i altres espais urbans.

Els homes i les dones que van dur a terme aquests èxits i fracassos, també hi apareixen en la guia?

Sí. En la guia també he intentat d’expressar les intencions i neguits d’algunes d’aquelles dones i homes que van néixer i viure en aquestes mateixes cases i carrers que avui ocupem nosaltres.

Aquelles persones reconeixerien la ciutat actual?

No sé si reconeixerien les seves cases i els carrers de la que havia estat la seva ciutat. Crec, en tot cas, que se sorprendrien, positivament o pel contrari els afligia veure les transformacions sofertes en la ciutat on ells van viure.

Quina és la pretensió final d’aquest treball?

La pretensió d’aquestes notes -que ja van aparèixer en forma d’article a l’Eix Diari- ha estat amb el propòsit que el lector interessat en la vida de la ciutat (i per extensió de qualsevol ciutat) conegui qui, abans que ell, ha trepitjat el sòl que avui trepitja i qui s’ha hostatjat entre les façanes que avui l’acullen a ell.