Estimades i estimats,
totes les recompenses materials estan enviades des de fa temps.
Si no us ha arribat la recompensa o ha arribat en mal estat, per favor, escriviu a info@tomasdelossantos.cat avisant de la incidència.

Moltes gràcies.

Benvolguts amics i benvolgudes amigues,
estem molt contents de compartir amb vosaltres, al Barnasants, la presentació del disc “Segona mà” al mític Harlem Jazz Club de Barcelona el diumenge 26 de febrer a les 19:00 hores. A l'escenari pujarem Pau Romero (excel·lent guitarra i excel·lent productor) i jo mateix (cantant i amb una guitarra no tan excel·lent, però treballadora)
Estaríem encantats de la vostra companyia.

Teniu més informació del concert i de les entrades a...

Informació d'entrades
www.tomasdelossantos.cat
 

Benvolguts amics i benvolgudes amigues,
estic molt content de comunicar-vos que la presentació del disc “Segona mà” la farem al Teatre Micalet el divendres 3 de febrer a les 22:00 hores. Serà un concert amb sorpreses i una banda de luxe que hem treballat de valent per oferir-vos el millor de cadascú.
Estaríem encantats de la vostra companyia i la vostra calidesa.

Teniu més informació del concert i de les entrades a...


www.tomasdelossantos.cat
http://www.teatremicalet.org/concert-tomas-de-los-santos-3-de-febrerde-2017/


Us esperem

Benvolgudes amigues, benvolguts amics,
Aquesta és la cara de la criatura i hem volgut compartir-la al totSuma perquè la mireu per primera vegada tots els que heu apostat per un treball que no sols és meu, sinó de moltes persones que han teixit aquest mosaic de cançons. Segona Mà ja arriba en uns dies en format CD i en un escenari el dia 2 de desembre a les 22.30 hores al Centre Cultural Las Naves de València.
Per descomptat, m’agradaria compartir eixe dia d’estrena amb tots vosaltres. Si podeu, reserveu aquesta vetlada per a acompanyar-nos perquè sou allò que dóna sentit al nostre treball i a la nostra veu.
 

Enfilem els últims dies de treball del Segona Mà. Des del primer dia de juny i fins ara, hem estat treballant per donar forma, com artesans, a cada cançó. Dic "hem" no com a plural majestàtic, sinó com a primera persona del treball plural de Pau Romero i Tomàs de los Santos, i altres pedres que han fet paret com Sergi Pitarch, Maria Sanchis, Sílvia Bel, Maria Amparo Hurtado, Antonio Torres, Alba Haro, Climent Lanaspa, Eva de les Finestres, Toni Fort, Francesc Viadel, Manel Alonso o Graciela de los Santos.
Si les coses van com volem, a partir del 15 de novembre podreu descarregar en primícia el Segona Mà i el 24 de novembre estarem començant a enviar les recompenses que vàreu adquirir.
No em cansaré d'agrair la vostra generositat al facilitar aquest viatge que, sense vosaltres, hauria sigut impossible de fer.

Fins prompte!!
 

Disculpeu la desconnexió sideral, però des del 28/07 he estat sense ordinador i/o wifi i tot ho he fet des del mòbil.
Quan vaig començar aquest viatge del totSuma, ho feia amb la mirada posada en un grapat de cançons noves, en la gent que m’acompanya en la vida de músic,  en l’obligació de pagar dignament a la gent que està treballant en el Segona Mà, en sumar aquestes gotes de la meua obra a la immensa mar de la nostra cultura. A què gaudírem col·lectivament d’un treball que crec emocionarà els sentits i les consciències amb veus, paraules i músiques.
He d’agrair la vostra estima. Sense estima no n’hi ha suport i m’heu fet sentir molt content amb tanta companyia.
Moltes gràcies. Ara he de respondre les vostres expectatives amb un bon treball.
 
Serà a principis d’octubre. 
 

Quan vaig pensar un nom per al nou treball d'estudi, es van trobar tres conceptes a una cruïlla: era el meu segon disc, la segona mà -en el joc del truc- és la decisiva i les cançons parlarien de temes que no en són nous precisament.
El treball de fer cançons i fer-les públiques és com despullar-se. Cantes i poses els teus punts de vista personals al voltant de certes coses que has mirat des de fora o des de dintre. I el vertigen és que pots aconseguir o no l'empatia necessària per a poder seguir caminant i nodrir-te de les coses que passen al teu voltant i que t'afecten.
En aquesta ocasió tornarem a traure tretze cançons (és un número vital per a mi: ma mare i jo vam arribar a aquest planeta un dia tretze) de les que nou seran cançons amb lletres pròpies i amb les col·laboracions de Manel Alonso i de Francesc Viadel, i quatre seran poemes musicats que em van descobrir gent com el mateix Manel, Sílvia Bel o Ivan Brull.
Cantaré sobre el vi, sobre l'enyorança de l'absència, sobre la difícil supervivència en aquest sistema, sobre la memòria històrica, sobre el maltractament  de l'horta, sobre el cas de Patricia Heras -un cas terrible per dir-ho suau- o sobre l'amor.

Al comandament de sons, instruments, propostes i millores qualitatives està Pau Romero.
A les coses de "palacio"... Mésdemil.

El disc sencer va dedicat a eixes figures de ma vida que es diuen Aitana, Guillem i Marc.
 
El cas és cantar .
 

Una recompensa de raïm a les Comarques Centrals, a Muro concretament.
El riu d'Agres banya, amb prou esforç, les vinyes del Celler La Muntanya i mineralitza les venes de branques i pàmpols. L' amic Juan Cascant també aporta la suor del dur treball com a nutrient.
Totes aquestes coses de l'amor a la terra ens van posar d'acord i vam organitzar-nos molt senzillament: un passeig pel Celler La Muntanya, un tast de vins i d'altres productes del País i un concert íntim de les noves cançons del Segona Mà un matí d'un diumenge de la tardor que vindrà.

Tres són els colors primaris. Tres són els costats del triangle. Tres vegades va negar Pere. Tres marcant el ritme del son cubà. Tres són multitud.

Però he vingut a escriure de les dues persones que estan caminant junt amb mi per les sendes de les alegres corxeres, els quadriculats compassos i els silencis plens de saviesa.

Parle de Maria Sanchis, música i violinista que porta el misteri dels senzills (gràcies, Lluís) i les emocions en la punta dels seus dits. Posa la seua veu darrere -injustament- de la meua i no té previst posar una nota fora del seu lloc en els pròxims anys. Li ve deformació o li ve de formació. Hem aconseguit eixa complicitat de la mirada i dissimula molt bé els meus defectes. És condició necessària.

Parle de Sergi Pitarch, company polièdric i músic agosarat. Guitarra acústica, baix, pandereta, bombo i bodhrán. I eixos tresors que no estan als dits i que es diuen criteri, sinceritat i ironia, tan necessaris per als egos propis dels cantautors. Sempre al meu costat esquerre, a la banda dels acords. Em convoca les seguretats i les respostes. Sergi qua non. 

Gràcies a Maria i a Sergi, les meues cançons han pres un cos a l'escenari que jo desconeixia. Sincerament, crec que el SEGONA MÀ TRIO és una bona proposta musical i una bona recompensa. Gràcies per fer-la possible.

Últimament habite Barcelona i viceversa. No faig una vida massa pública quan hi sóc, ans al contrari, camine solitari els carrers tot veient i mirant trets nous, rostres nous. L'estranya sensació de travessar una ciutat desconeguda i familiar alhora.
De vegades, em trobe intèrprets de la ciutat estrenada. El meu favorit: Francesc Viadel, un valencià d'Algemesí amb deu anys d'experiència en la matèria. El vaig conéixer personalment en una orxateria del passeig de Sant Joan un migdia de primavera. Vam fer un intercanvi de creacions: jo li vaig regalar el meu CD Dones i dons. Ell em va lliurar un llibre de poesia: Ciutat, dies insòlits, escrit amb ràbia lírica, realisme i la lucidesa d'un tot terreny de les paraules. Jo el seguisc des de fa molt de temps pels seus articles on sol pegar en el clau amb massa freqüència. Ell és un guerrer fidel al seu País del qual parla amb una distància física prudent, tot veient el bosc molt millor que quan ho feia des de baix dels tarongers del seu poble que tant coneix.
Ara posa a la disposició del meu nou CD Segona Mà una nova recompensa: Ciutat, dies insòlits.
Moltes gràcies, Francesc.

Hem estat parlant de recompenses col·lectives que hem oferit i que suposen, dins les nostres possibilitats, la recuperació i la promoció de la nostra cultura des de molts vessants. Aquest post es refereix a la recompensa que representa per a mi que moltes persones avancen els seus diners per tenir el CD en les seues mans al mes d'octubre.

Per poder cobrir les despeses de producció i pagar dignament totes les persones que participen de la gravació, és importantíssim el vostre suport econòmic. Veure créixer la xifra de diners aconseguits dia a dia, em dóna molt de coratge i molta alegria per saber-me ben acompanyat en aquesta nova aventura.

El nou treball Segona Mà camina, com no pot ser d'una altra manera, pel camí del compromís. No puc romandre indiferent a les injustícies i les problemàtiques que m'envolten. Tampoc sóc indiferent a la poesia, que torna a tindre una presència important al nou treball.

Moltes gràcies per estar al meu costat, al nostre costat.
 

Quan la Jove Muixeranga de València alça una figura en l’aire, no puc deixar d’admirar-los perquè són hereves de l’esforç col·lectiu i filles de la tradició valenciana. També em pose entre tens i emocionat, perquè les estimes que tinc entre els muixeranguers són massa: el meu propi fill o la meua neboda pugen dalt del tot per a tocar el cel sobre una gent que té molta importància per a mi i el cor batega com un martell.
 
Jo ja no estic en l’edat i tot això i allò per participar-hi, però quan trobe un forat de temps sí que em passe per a veure com assagen. M’agrada molt el moment entre prova i prova quan tots parlen amb tots, com el mestre va triant la gent que farà la pròxima torreta i com cadascú sap on ha de col·locar-se a sumar. Una vegada van comptar amb mi per a fer una de les figures i vaig sentir el pes, les respiracions, les tensions i la forta sensació de tenir companyes depenent de les meues esquenes.
 
És per tot això que els vaig proposar col·laborar amb el meu CD Segona Mà. Una recompensa que, per a mi és un luxe: compartir espai i temps en una actuació amb la gent de la Jove Muixeranga de València.
 

Pepa Alòs i un servidor hem preparat una recompensa molt especial. Pepa és llicenciada en amor a València, guia turística cultural i actriu. Jo, músic.

Així que tot parlant vàrem tenir una idea: fer una recompensa del totSuma en forma de ruta literària i musical per València.

València és una ciutat plena d'espais i de moments que han omplert els versos d'ar-Russafí, Ibn al-Abbar, Jaume Roig, Maria Beneyto, etc.

Podem visitar el monestir de la Trinitat i acaronar els murs que envoltaren Isabel de Villena; o, si tanquem els ulls, podem imaginar Ausiàs March gaudint del nou campanar de la Seu; o el Portal de la Valldigna que creuaria Enric Navarro camí cap al treball; o també traslladar-nos a tocar les cicatrius de la façana de l'Ajuntament que patiria Miquel Duran pels bombardejos feixistes; o somniar una terrassa on rodolar per terra com els amants de Vicent Andrés Estellés.

Hi ha més llocs i més poesia a sentir, però no contarem ara tot el que pot passar. Volem que ho visques.

I al final de la Ruta, un petit concert en petit format amb músiques meues i poemes de Vicent Andrés Estellés, Joan Vinyoli, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Manel Alonso, Joan-Salvat Papasseït, Rosa Leveroni,...

T'hi apuntes?
 

Si coneixes el meu treball anterior, deus haver escoltat Llaurador. Aquesta cançó està dedicada a totes les llauradores i llauradors que s'alcen cada matí per donar-nos de menjar. Pensava en totes i en tots, però tenia al cap la vida d'un que pot ser l'exemple d'un amant de la terra viva i fecunda: Jeromo Aguado.

Fa molt de temps que compartisc la meua vida amb certes persones que l'estimen i la cultiven, tot defensant el concepte de sobirania alimentària, és a dir, el dret dels pobles a decidir les seues polítiques agràries i alimentàries amb total respecte a les persones i el medi ambient. Puc dir els noms d'Àngel Cerveró, Eva López, Jeromo Aguado, Patrícia Dopazo, Enric Navarro, Gustavo Duch, Carmen González (La Punta), Vicent Bordera, Juan Clemente, Sarai Fariñas, Maria Vicente i David Seguí (Cervesa Lluna), Inés Payá (Pasta Bruna), Fidel García-Berlanga (Venta de Contreras) o de projectes com La Peira, el Mas de Noguera, l'Aixada com Eixida o la mateixa Plataforma de Sobirania Alimentària del País Valencià.

Per què explique tot això i allò? Perquè una de les recompenses inclou una publicació molt especial per a mi: la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, que reflexiona sobre la vida rural i aporta debats sobre temàtiques moltes vegades amagades o abandonades darrere el vertigen de les nostres vides no massa calmes. Podeu visitar-la en aquesta adreça electrònica i veure que és una subscripció que paga la pena molt: www.soberaniaalimentaria.info 

 

Llaurador (Dones i dons, 2014. Mésdemil)

Cada matí és un nou començar,
perquè els records no es poden menjar,
i tu, tu ho saps.
I amb la suor assaones el blat,
i amb l'arada acarones els camps
com tu, com tu saps.

És la terra que tens a les mans
des d'on vols aquest món empentar
llaurador, llaurant les veritats i la vida.

Cada matí es un nou cop de falç
la nostra terra no aguanta més danys.
I tu, saps que és ja.
És per això que el teu puny has alçat
abans que siga impossible la pau
com tu, com tu saps.

Militant d'esperances i pa
despertant les llavors de demà
primaveres vindran amb els fruits de l'estima.

Cada matí, llaurador, crec en tu
en la teua ànima d'aigua d'aljub.
Com veig als teus ulls.
I cada dia em trobaré perdut
si no et recorde la cara i la llum
i tot el viscut.

Llaurador de collites i adobs,
ni distàncies, fronteres, ni pors
detindran primaveres amb fruits de la lluita.