Dilluns, 27 de juny
Quan la Jove Muixeranga de València alça una figura en l’aire, no puc deixar d’admirar-los perquè són hereves de l’esforç col·lectiu i filles de la tradició valenciana. També em pose entre tens i emocionat, perquè les estimes que tinc entre els muixeranguers són massa: el meu propi fill o la meua neboda pugen dalt del tot per a tocar el cel sobre una gent que té molta importància per a mi i el cor batega com un martell.
Jo ja no estic en l’edat i tot això i allò per participar-hi, però quan trobe un forat de temps sí que em passe per a veure com assagen. M’agrada molt el moment entre prova i prova quan tots parlen amb tots, com el mestre va triant la gent que farà la pròxima torreta i com cadascú sap on ha de col·locar-se a sumar. Una vegada van comptar amb mi per a fer una de les figures i vaig sentir el pes, les respiracions, les tensions i la forta sensació de tenir companyes depenent de les meues esquenes.
És per tot això que els vaig proposar col·laborar amb el meu CD Segona Mà. Una recompensa que, per a mi és un luxe: compartir espai i temps en una actuació amb la gent de la Jove Muixeranga de València.