Hola gent!

El dia ja s'acosta i us espere a tots i a totes en el Café de la Plaça de Carcaixent (ara Gastro Pub El Café, amb nova gerència).
Que no sabeu a què? Doncs he fet un llibre nou: "Firenze", me l'ha editat El Petit Editor i el presentem el dissabte 16/6 a les 19h.
Comptarem amb la presència de Pau Alabajos que ens farà un breu acústic amb alguna mostra de les seues cançons.

Us espere.
Ací l'enllaç al facebook del lloc de l'event, per a que aneu fent-se una idea.
https://www.facebook.com/gastropubelcafe/

Un bes

Hola gent!
Vist que hem arribat al 100% de l'objectiu del projecte TotSuma 12 dies abans d'allò previst anem a celebrar-ho ajustant algunes de les recompenses.
Gràcies a la col·laboració de la tenda www.deliciasdedioses.com, que comercialitza algunes de les recompenses, podem oferir-vos dos dels seus productes (literal, dos: una botella de ginebra i un licor de taronja sanguinelli, boníssim) a un preu inmillorable: Amb un 50% de descompte del preu de mercat.
No deixeu de passar l'oportunitat de col·laborar amb el Casal aprofitant una rebaixa d'aquest calibre.

"Alícia" a l'Hort de Carreres

Amb Alícia amb la corbata ja a la mà Marc va aconseguir seure al sofà, ella va acudir sol·lícita a seguir-li el joc “ens farem dos besos i xerrarem abans que me’n vaja” li havia dit ell. Alícia li havia llevat la corbata per retrassar-li un poc l’eixida.
Alícia va seure al braç del sofà, quedant més alt que ell, aguantant-se les les ganes des d’eixa distància estranya on ella era, per un moment, més alta que ell.
El xic no tenia gens de ganes d’alçar-se, sabia que li esperava una bona passada a comissaria sols arribar i no tenia ni idea del que tardaria en tornar. El torturava també la tonteria de que ella canviara de pensar i no l’esperara.
 
-Hui fa dia de quedar-se a casa amb una tassa de xocolata, mirant com plou amb un ull i mirant-te a tu amb l’altre. Se que no t’agrada jugar amb el menjar al llit però et proposaria “berenar-te” a llepadetes de xocolata. –li va dir, així per mostrar-li les ganes que li tenia però citant-la a un joc que sabia que a ella no li apanyava. La distància justa, segons Marc.
 
-Realment no se si m’agrada, no ho he provat mai. –Va contestar ella rebel. El punt just de provocació.
 
-Jo veig eixes parelles menejar-se, resseguint el cos d’ella tot untadet de xocolata, amb les pessigolles que li farà amb la llengua i em pose a mil, saps? –Marc havia vist la possibilitat de fer un joc nou al llit.
 
-Saps? Jo també he mirat vídeos d’eixos, però he de dir-te que m’agrada més com et meneges tu: amb eixe nerviosisme de no saber bé cap on apuntar i eixos gemecs tan dolcets que et trac. Quan et tinc dins de mi i t’escolte em dona la sensació que has estat esperant-me tota la vida.
 
-Jo mire vídeos per saber com fer-t’ho, estudie molt abans de vindre. –va dir Marc mentre li pujava una mà pel genoll, com demana-la, oblidant allò de “sols besos i xerrar”, total ja s’havia llevat la corbata, va pensar ell.
 
-Amb el temps, jo no se com ho has fet, però t’has relaxat amb mi i m’ho fas moooolt bé nene, m’agrada que m’estudies i trobes eixos raconets de mi on més m’agrada que t’impliques. No et deixes els estudis.
 
-Com ho faig? Sols pense en aquella vegada que et vaig dir “toca’t” i em vaig quedar mirant un ratet com els teus dits entraven amb tanta gràcia dins la teua cova de les meravelles.
 
-És curiós, jo ara quan em toque pense que eres l’amo dels meus dits… i m’agrada molt.
 
-Jo quan et toque sempre pense en les meues quatre deeses preferides...

-Quatre?

-Artemisa, Afrodita, Atenea i Alícia

I Alícia es va escórrer des del braç del sofà, fins al costat de Marc, deixant que la mà la tocara on a ella li agradava i va començar amb els besos.

Hola David, quina alegría!

Compteu amb nosaltres, per supost! Vingau quan vullgau a arreplegar una caixeta del maduresa per el celler perqué ens agrada molt que vos agrade tant el maduresa, ja me dius,  moltes gràcies.
 

Hola gent!
Estic molt content, ja van arribant les primeres mostres del treball de Gema, la meua il·lustradora, i la veritat és que deixen un bon sabor de boca.

Gema Santamaria és una artista de Carcaixent que ara viu i treballa a Madrid i ja us puc assegurar que les xiques, i algún xic, de la tropa d'Alícia sols han fet que millorar en prendre cos en les mans de Gema.
Podeu seguir el seu treball al seu facebook:
https://www.facebook.com/artist.gemasantamaria/?ref=ts&fref=ts