Amb Alícia amb la corbata ja a la mà Marc va aconseguir seure al sofà, ella va acudir sol·lícita a seguir-li el joc “ens farem dos besos i xerrarem abans que me’n vaja” li havia dit ell. Alícia li havia llevat la corbata per retrassar-li un poc l’eixida.
Alícia va seure al braç del sofà, quedant més alt que ell, aguantant-se les les ganes des d’eixa distància estranya on ella era, per un moment, més alta que ell.
El xic no tenia gens de ganes d’alçar-se, sabia que li esperava una bona passada a comissaria sols arribar i no tenia ni idea del que tardaria en tornar. El torturava també la tonteria de que ella canviara de pensar i no l’esperara.
 
-Hui fa dia de quedar-se a casa amb una tassa de xocolata, mirant com plou amb un ull i mirant-te a tu amb l’altre. Se que no t’agrada jugar amb el menjar al llit però et proposaria “berenar-te” a llepadetes de xocolata. –li va dir, així per mostrar-li les ganes que li tenia però citant-la a un joc que sabia que a ella no li apanyava. La distància justa, segons Marc.
 
-Realment no se si m’agrada, no ho he provat mai. –Va contestar ella rebel. El punt just de provocació.
 
-Jo veig eixes parelles menejar-se, resseguint el cos d’ella tot untadet de xocolata, amb les pessigolles que li farà amb la llengua i em pose a mil, saps? –Marc havia vist la possibilitat de fer un joc nou al llit.
 
-Saps? Jo també he mirat vídeos d’eixos, però he de dir-te que m’agrada més com et meneges tu: amb eixe nerviosisme de no saber bé cap on apuntar i eixos gemecs tan dolcets que et trac. Quan et tinc dins de mi i t’escolte em dona la sensació que has estat esperant-me tota la vida.
 
-Jo mire vídeos per saber com fer-t’ho, estudie molt abans de vindre. –va dir Marc mentre li pujava una mà pel genoll, com demana-la, oblidant allò de “sols besos i xerrar”, total ja s’havia llevat la corbata, va pensar ell.
 
-Amb el temps, jo no se com ho has fet, però t’has relaxat amb mi i m’ho fas moooolt bé nene, m’agrada que m’estudies i trobes eixos raconets de mi on més m’agrada que t’impliques. No et deixes els estudis.
 
-Com ho faig? Sols pense en aquella vegada que et vaig dir “toca’t” i em vaig quedar mirant un ratet com els teus dits entraven amb tanta gràcia dins la teua cova de les meravelles.
 
-És curiós, jo ara quan em toque pense que eres l’amo dels meus dits… i m’agrada molt.
 
-Jo quan et toque sempre pense en les meues quatre deeses preferides...

-Quatre?

-Artemisa, Afrodita, Atenea i Alícia

I Alícia es va escórrer des del braç del sofà, fins al costat de Marc, deixant que la mà la tocara on a ella li agradava i va començar amb els besos.