S'han esgotat les recompenses de Maduresa, ja m'extranyava a mi que durara tant un vi com aquest damunt la taula.

Moltes gràcies a tots els bon vivants que heu seleccionat al recompensa del vi al projecte; se us nota que sou gent de món i que heu sabut apreciar l'oportunitat d'adquirir un bon vi (un dels meus preferits) a un bon preu gràcies a la generositat del Celler del Roure que s'ha avingut a col·laborar en el projecte des de moment 0. Gràcies també per comprar el llibre, era imprescindible per aconseguir la botella a bon preu ;)
 

El vi
Vicent Andrés Estellés

No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.
S'oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l'aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia
El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,
l'esperança rompuda, plantar cara a la vida.