Algú m’ha preguntat aquests dies si la coincidència de la publicació del meu llibre amb l’any de gràcia 2014, en ple esclat del procés sobiranista, és una cosa volguda. Doncs, la veritat, no; és una pura coincidència. Vaig començar a escriure les memòries el 2011 perquè, per edat, ja em tocava fer-ho, i les vaig acabar el 2013.
El procés que estem vivint i que ens motiva a tots com un somni que cada dia es va fent més i més realitat no ha influït gens, no ja en la data d’edició del llibre, sinó tampoc en el seu contingut, ni menys encara en la decisió d’escriure’l. Si no hagués existit el procés, el llibre hi seria igual. Són dues coses separades, d’abast infinitament diferent, que fan cada una el seu camí.
I de la mateixa manera que el procés no influeix en el llibre, el llibre tampoc té cap vocació d’influir en el procés. Dic això perquè algú també m’ha preguntat a aquest respecte. Al cap dels anys explica unes realitats que ja són història i la funció del volum és preservar-ne la memòria, perquè no caiguin en l’oblit.
I diré més: si algú –temo que pugui passar– assenyala l’aparició del meu llibre com a poc oportuna en aquest moment, ja que podria venir a tacar la impol·luta Catalunya en la qual un dia es va decretar que certs tipus de lluita propis d’un país ocupat no han existit mai, aquest algú estarà fent un flac favor a la veritat històrica.