Dimarts, 8 d'abril
Dimecres, 2 d'abril
Arribem a l'equador de la campanya!
El CPNL ens ha demanat a autors de la vila del pingüí textos nostres per a un acte.
Serà el dia 25 d'abril. Els nostres poemes seran traduïts a llengües tan suggerents com el wòlof, el guaraní, el ful, l'hindi, l'àrab, l'italià, el txec... Els autors llegirem els poemes amb la llengua original i els estudiants de català llegiran les seves pròpies traduccions. Una experiència de llengües!
He demanat els poemes a na Míriam Cano i a n'Estel Solé, poetes, per ampliar el tastet.
Els trobareu al blog.
Amb tot, a la campanya li falta una empenteta. Animeu-vos-hi!
Poemes Adrià:
El nostre amor, un tren abandonat
enmig no res, trencats els vidres
i rovellades les parets, parat,
sense dir res, desfent-se lentament.
dins El llarg saqueig (2007)
INCENDI
Pot passar dies i mesos i anys
cremant,
i vent i sequedat
revifen constantment les flames
de l’odi envers els altres,
donant per extingida l’esperança.
La guerra és un incendi provocat.
dins Poemes d’emergència “No tots els àmbits” (2014)
Dimecres, 2 d'abril
DE MÍRIAM CANO
Hi ha dies que m’esmicolo i vagarejo pel menjador
recollint engrunes de mi mateixa.
en recomposar-me, maldestra,
no sé dissimular esquerdes ni cicatrius.
Al meu trencaclosques
sempre li manquen peces.
Llegeixo els dies sobre la pell, a les palpentes
i provo de suavitzar el record
acariciant la nafra oberta
de la rancúnia que encara cou.
Em pots resseguir la vida pels contorns.
April is the cruellest month,breeding
Lilacs out of the dead land, mixing
Memory and desire, stirring
Dull roots with spring rain.
T.S Eliot, The Waste Land.
No Thomas, no era abril
el mes més cruel.
L'hivern no arriba
i sense pluja
no marxa el pòsit de brutícia
que ha quedat sota el novembre.
Transitem autònoms,
amb la mirada
perduda
esquivant, fins i tot,
gratuïts somriures desconeguts al metro.
No arriba el fred
i la gelor ens entumeix els membres
i converteix l'amor
en antic inabastable aliè.
Estimem en silenci, amb el cor
trencat,
amb la mirada plena
del pòsit del novembre.
D'ESTEL SOLÉ
L'anorac dels anys noranta
A les butxaques d’aquell anorac dels anys noranta
hi guardo els dies que sempre feien pujada,
el teu llevar-me tan d’hora,
quan encara no hi havia carrers,
i les finestres esbatanades
perquè el fred ens fes més forts.
L’hivern petrifica el bosc que porto a dins
i torno a posar-me’l, l’anorac dels anys noranta.
Els peus s’enfonsen en la neu
i aquest trineu no és cap joguina;
voraç i posseït, se m’enduu muntanya avall
i busca parets i arbres on estavellar-me.
El vintage no és una moda,
és la necessitat de reconvertir en puresa l’angoixa,
de veure nevar per primer cop.
Endur-se dins la bossa grapats de neu verge
i observar com es fonen amb els anys.
La maniobra de Heimlich
L’hauríem d’haver fet,
el curs de primers auxilis.
Aquesta angoixa que t’ennuega
és com un tros de pollastre
encallat a mitja tràquea.
L’aire no t’arriba als pulmons
i aviat deixaràs de respirar.
Em mires amb ulls d’això s’acaba
i, tal com diu la maniobra,
el meu àngel t’abraça per l’esquena
mentre el dimoni carrega d’insults els punys
i els pressiona amb ràbia
per sota les costelles.
Si ho escups,
si finalment surt disparat,
farem pollastre al forn
i ens el fotrem per sopar
mentre de fons sona Jacques Brel
i ens diu allò de ne me quitte pas.
Dilluns, 24 de març
Ja fa una setmana que ha començat la campanya.
A mida que s'escurci el compte enrere anirem afegint materials al blog.
Us deixem amb dos poemes. Bes!
Aquest és el primer poema del primer llibre de l'obra completa. Un esclat de sentiment.
T’estimo. Agosaradament dono
a llum el sentiment i encenc el vers,
amb peus de plom, patint per com està
d’esplèndida la voluntat, propensa
a allò que potser menys li convindria.
Què hi farem, si t’estimo. Jo no res,
fer-me estimar, però tu... quin plaer
i quin turment de ser, marina veu,
oient fidel. No m’omple l’estament
sinó l’encant salí dels clars fonemes.
Amb tot, arribat el moment, t’estimo.
(dins L’espera de l’igni torb)
Dilluns, 24 de març
Un poema patriòtic partint del record de l'avi que va defensar la llibertat, íntegre fins al final.
INSUBMISSIÓ
Pel pes dels sacs és encorbat el llom.
Per demanar perdó s'inclina l'hom.
I xoquen cranis escampant la sang
de nafres malcurades a cops d'anys
segant el blat, omplint el ventre gras
del seu estat, que'ns guarda dels afanys.
Experts vetllen l'orbesa dels submisos,
tancats en vint metres quadrats als pisos,
mercès a la complicitat d'ocults
xenòfils, fidels amants convinguts
mudats de front, omplint-se les butxaques,
forjant-se l'autoodi am xurriaques.
El país xenomorf, la na ci ó
esquarterada, i la llengua en dol
minoritzada. Però encara falten
tortura, burla, espoli i moltes gràcies
pel copet a l'esquena copejada.
Cap agressió sense resposta clara!
(dins POEMES D'EMERGÈNCIA (1))
Dilluns, 17 de març
La idea de la caixa ens va venir al cap l'any 2007, i gràcies a Propaganda i a les seves bones mans serà una realitat.
Dilluns, 17 de març
Idea de l'autor, disseny de Toni Moreno i execució de Propaganda. És un prototip.
Dilluns, 17 de març
En aquest bloc anirem actualitzant lers notícies del procés, l'edició, la caixa, els il·lustradors, les galerades, alguna primícia... De moment us deixem amb algunes fotos de l'obra (dels llibres ja editats i del llibre que ara editem), juntament amb la caixa-estoig.
Aquesta és la foto de POEMES D'EMERGÈNCIA (2), amb il·lustració de Sento Macià.
Registra't
