Un poema patriòtic partint del record de l'avi que va defensar la llibertat, íntegre fins al final.




INSUBMISSIÓ


Pel pes dels sacs és encorbat el llom.
Per demanar perdó s'inclina l'hom.
I xoquen cranis escampant la sang
de nafres malcurades a cops d'anys
segant el blat, omplint el ventre gras 
del seu estat, que'ns guarda dels afanys.

Experts vetllen l'orbesa dels submisos,
tancats en vint metres quadrats als pisos,
mercès a la complicitat d'ocults
xenòfils, fidels amants convinguts 
mudats de front, omplint-se les butxaques,
forjant-se l'autoodi am xurriaques.

El país xenomorf, la  na ci ó
esquarterada, i la llengua en dol
minoritzada. Però encara falten
tortura, burla, espoli i moltes gràcies
pel copet a l'esquena copejada.
Cap agressió sense resposta clara!


(dins POEMES D'EMERGÈNCIA (1))