Dimecres tanquem el totSuma i volem fer-ho aconseguint el segon objectiu que ens hem proposat. Gravar un nou EP exclusiu amb noves versions inèdites d'Ovidi Montllor. Si arribem als 4.000 €, seran dues cançons, i si superem els 5.000, l'EP en contindrà quatre. Un regal que rebreu tots els qui heu participat en la campanya de micromecenatge de Del cor a les mans.

És un repte que el tenim a tocar i que el podem aconseguir un cop més amb el vostre ajut. Aquells qui amb el vostre suport heu fet que tancàrem el totSuma amb un només 14 dies, us demanem que feu partícips aquells amics a qui els hi agrade l'Ovidi d'aquesta campanya i els convideu a sumar-s'hi, i a tots els qui encara no ho heu fet, si hi col·laboreu, us emportareu una recompensa extra.

El nou objectiu ens permetrà recuperar i enregistrar en estudi unes cançons que vam treballar en el seu moment, mentre preparàvem el directe de Del cor a les mans i van quedar fora al final, per qüestions artístiques, majoritàriament de durada de l'espectacle.

Les cançons, amb la seua corresponent portada, seran enviades digitalment a tots els mecenes que hagen participat en la campanya. Insistim, tant els qui ja hi heu participat com els qui us hi sumeu a partir d'ara.
 

Avui estrenem un nou clip a Vilaweb. Vam quedar tan contents de com va anar l’experiència de la setmana passada que hem decidit repetir. El tema escollit és "L'escola de Ribera", un tema inclós originalment al disc de Manars i garrotades (Edigsa, 1977).

Quan l'Ovidi arriba a la seua primera escola, hi depassa unes portes, sense possibilitat de retorn, cap a una llarga travessia, d'un desert de 40 anys. Submergit dins un paisatge plenamet fosc, aspre, sense matisos ni eixida. Tota la repressió que cau com un plom sobre els muscles d'un xiquet, amb la duresa d'un regle que colpeja i es trenca a la mà, és 'tot resulta ser un, i on la jugada és perfecta".

També és aquesta una vivència que fa veure clarament, de ben menut i amb contundència, qui són els artífexs de tot aquell dolor, els qui intenten esborrar les persones que hi ha rere de cada infant, i això no s'oblida, és un aprenentatge que li permet distingir quins són els camins erronis. 

Aquesta cançó, com explica J.V. Frechina, parla d'una escola que havia erigit un tal Ribera, que alhora venia d'eixes comarques, i que precisament, abans que arribara la DICTADURA, educava amb valors innovadors a l'època: "la cooperativa" i el "jurat d'ètica", on "calia parlar en valencià". Però tot va quedar esmicolat a cop de bomba, literalment, per eixa amnèsia que vam patir, sotmesos al règim FEIXISTA. 

Una bona metàfora del que haguera estat la nostra societat, sinó haguérem viscut aquest desert immens d'opressió, on l'atac a les persones era constant i les víctimes indefenses patien diàriament. Com ara la tortura i la humiliació quotidiana a unes criatures quan hi entraven a escola, sense poder mirar enrere, ni per expressar el desig de fugir. 
No hem d'oblidar, mai. Aquest és l'aprenentatge que ens brinda la generació de l'Ovidi i els seus predecessors. L'hem d'aprofitar i no permetre tendir a res semblant.

Primer de tot, moltíssimes gràcies! El nostre totSuma era més curt (23 dies en comptes dels 44 habituals) i hem assolit els 2.500 € demanats en 14 dies. De nou, moltes gràcies a tots els mecenes que heu volgut fer realitat aquest humil tribut a l'Ovidi anomenat Del cor a les mans.

Com que l'hem aconseguit a 9 dies vista de tancar la campanya, hem decidit marcar-nos dos nous objectius, amb dos regals especials i exclusius, depenent de la quantitat amb la qual acabem el projecte de microfinançament del disc.

Quan vam començar a preparar Del cor a les mans vam tirar llarg de repertori, i vam estar treballant més temes de l'Ovidi que al final, per qüestions artístiques, majoritàriament de durada de l'espectacle, van quedar finalment fora. Temes que pensem rescatar, tornar a treballar i enregistrar en estudi si arribem als 4.000 € primer, i després als 5.000. Aquesta quantitat es destinarà a pagar l'estudi i el disseny del nou treball.

Amb 4.000 us prepararem un single amb dues cançons i els 5.000 ho convertiran en un EP de quatre temes.

Les cançons, amb la seua corresponent portada, les enviarem digitalment a tots els mecenes que hagen participat en la campanya, tant els qui ja hi heu participat com els qui us hi sumeu a partir d'ara.

Vinga! Deixem passar la setmaneta que falta a veure si aconseguim les noves fites i ens posem a treballar aviat amb més composicions de l'Ovidi.

Ací teniu el llistat de cançons d'Ovidi que interpretem i fan bategar Del cor a les mans. Cançons que ara són vostres.

Si us agraden, sumeu-vos-hi. En 8 dies tanquem la paradeta.



1.- De res
+ Serà un dia que durarà anys.
2.- L'escola de Ribera.
3.- Ais.
4.- La fàbrica Paulac.
5.- Assaig de càntic en el temple.
6.- Història d'un amic
+ El desesperat.
7.- Cançoneta Juganera
+ El diluvi.
8.- Una nit a l'òpera
+ Encara nois, encara.
9.- Montserrat.
10.- Diccionari de butxaca
11.- Cançó de llaurador
+ Tot explota pel cap o per la pota.
12.- Gola Seca.
13.- El meu poble Alcoi.
14.- De res + Als companys.
- - - - - - - - - - - - - - - - -
15.- Va com va.
16.- Montserrat v.2.
17.- Sageta de foc.
18.- Homenatge a Teresa.

Bonus al DVD: Cançó del cansat.

Toca fer balanç. Vam arrencar el projecte de microfinançament per a poder editar el nostre nou treball, Del cor a les mans, el 30 de novembre. Superat l'equador, després de 14 dies i amb només 9 dates per endavant, volem agrair als més de 50 sumadors que han decidit acompanyar-nos en l'aventura de fer possible aquest homenatge a l'Ovidi. Hem aconseguit ja el 60% de l'import que demanàvem.

Als qui ja sou mecenes i partícips de Del cor a les mans, us demanem que feu arribar l'existència d'aquest disc a qui creieu que podrien estar interessats a col·laborar. Gent que el voldrien tenir perquè admiren l'Ovidi, els hi agrada VerdCel o gaudirien d'un treball com el què estem tirant endavant.

També animem als qui esteu pensant a ajudar-nos que ho feu, que mireu i trieu entre les recompenses, que segur que en trobeu una que us encaixe, i sobretot, que no us penedireu de la vostra contribució.

I els qui esteu decidits, de veres, que no espereu fins a l'últim moment. Us necessitem ja, per tancar el projecte, preparar els lots que hàgeu triat amb els discos i fer-vos-els arribar a casa al més aviat possible.

Només queden 9 dies. Moltes gràcies!

Del cor a les mans és un projecte cooperatiu, on estem sumant mecenes de tot els Països Catalans per a tirar-lo endavant i fer-lo possible. Per elaborar les recompenses, també hem sumat col·laboradors com en Daniel Olmo, en Juan Miguel Morales o en Xevi Planas. Ara s'afegeix Sembra Llibres, una editorial independent, que va náixer també amb aquesta voluntat col·laborativa i que entén la cultura de la mateixa manera que l'Ovidi, VerdCel i tants altres; com una eina de construcció i transformació social.

Sembra ens ha ofert dos llibres centrats en la figura d'Ovidi. Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula, de Jordi Tormo, i Com un record d’infantesa, de Feliu Ventura.

El primer títol rescata poemes i imatges dels arxius i cercles personals i familiars de l'artista. També, els lligams amb els poetes esmentats i les vivències compartides amb amics i familiars com Toti Soler, Jana Montllor, Antoni Miró, Isabel-Clara Simó, Neus Solsona, Pilar Aymerich, Montserrat Roig, Alfred Lucchetti o Manel Rodríguez Castelló.

A Com un record d’infantesa, Ventura debuta en la narrativa amb una reveladora novel·la il·lustrada per Daniel Olmo. Enllaçant les lluites populars de Xile i casa nostra, aquesta història de compromís i memòria ens acosta a la personalitat d’Ovidi Montllor, així com a les ferides i esperances dels qui van combatre les dictadures militars.

Avui us avancem amb Vilaweb un clip del DVD Del cor a les mans. Es tracta d'un medley que inclou "Història d'un amic", "El desesperat", en versió rapejada, i "El desesperat", a la manera original.

Els dos són temes molt primerencs, dels orígens de l'Ovidi. "Història d'un amic" és una cançó inclosa al segon EP de l'Ovidi, Gola seca (Discophon, 1969), mentre que "El desesperat" forma part de la seua estrena en llarga durada, Un entre tants... (Discophon, 1972).

Ambdues cançons, escrites en primera persona, són una crònica de la precarietat i com tota la discografia de l'Ovidi tenen una vigència i una actualitat, que podrien passar per acabades d'escriure. A nivell conceptual, lliga el tema de la consciència de classe, classe treballadora, de proletariat de l'Ovidi, envers a la seua vocació. Allò de "voler el pa sencer" significa exigir educació i cultura amb igualtat d'oportunitats. A la interpretació en directe d'"Històra d'un amic" enumere alguns dels molts oficis que al llarg de la seua vida l'Ovidi no va deixar de fer, combinant-los tots, però sempre tenint molt clar quina era la seua, seues, vocacions, (artista cantant, pallasso).  Sempre treballant dur en tot allò que feia, fos el que fos.

"Sóc fresador/ des dels tretze anys,/ tinc condicions/ però pocs guanys./ Tinc al treball/ molt bons companys/ que fan menys/ pesada/ la jornada."

"Un xic pobre sóc./ Un xec mancaria,/ solució de tot./ Un hom sense res/ un ham necessita/ abans que res més".
 

En Juan Miguel Morales és un dels fotògrafs de referència de la música, i la cançó d'autor en particular, de tot l'Estat. És un artista de soca-el que al llarg de més de 25 anys amb el seu objectiu ha captat les més importants figures de la música i és autor de llibres i exposicions dedicades a Lluís Llach, Víctor Jara, a la Nova Cançó, a la rumba o a la música cubana, entre molts altres, i és l'autor de les fotografies de més d'un centenar de discos de noms tan coneguts com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Carlos Cano, Pascal Comelade, Marina Rossell, Companyia Elèctrica Dharma, entre molts altres.

És a més una persona sensible, humil i generosa, a qui la seua passió per la música el porta a col·laborar amb tota mena de projectes musicals. En Juan Miguel Morales porta molts anys compartint moments amb VerdCel i estic molt content que ens acompanye en aquest nou viatge. És l'autor de les fotografies del concert que s'ha materialitzat en Del cor a les mans i ens ha cedit per a la campanya de micromecenatge del disc, una instantània impresa sobre paper glicée (15x20) i signada. Una obra artística d'un gegant de la fotografia musical del nostre país.

Ens fa molt de goig mostrar-vos la portada de Del cor a les mans. És obra d'en Daniel Olmo Boronat a partir d’una fotografia d'en Juan Miguel Morales.

Olmo, que actualment desenvolupa la seua feina d'il·lustrador i dissenyador gràfic des de l'Estudi Grafema, s'ha encarregat des dels inicis de VerdCel de tot l'apartat gràfic i les projeccions. Per la seua banda, Morales és un dels fotògrafs musicals més reputats de tot l'Estat. El seu objectiu ha captat les actuacions i les figures dels principals cantautors tant d'aquí com de Sud-amèrica, entre ells l'Ovidi, i és autor d'algunes de les portades més recordades de la música del nostre país.

És tot un luxe comptar en l'apart gràfic amb un tàndem artístic com aquest, i poder gaudir dels fruits de la seua feina i creatiu.

Els qui esteu avessats a participar en campanyes de micromecenatge per ajudar a tirar endavant un projecte musical haureu trobat a faltar una recompensa recorrent, gairebé clàssica: La samarreta.

Així m'ho ha fet veure en Toni, un habitual d'aquestes campanyes, un petit Medici que creu fermament que amb les seues aportacions ha ajudat a molts artistes i grups a tirar endavant amb l'edició dels seus discos.

És per això que hem creat una recompensa que inclou Del cor a les mans dedicat, en format físic i digital, i la demanada samarreta.

El model escollit pertany a Argilaga, l'últim disc d'estudi de VerdCel. Es pot escollir talla (de la XXS fins a la XL), i dos colors, el blau cel i el taronja.

"Potser d'altres en aquestes circumstàncies,/ ja haguessin canviat de samarreta./ Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella./ Perquè abriga, me l'estime,/ i li pregue que mai no se'm faça vella."

Aquesta és una de les recompenses més especials que hem creat pel projecte de micromecenatge de Del cor a les mans. Una autèntica obra d'art, una il·lustració de l'Ovidi, que només podreu aconseguir si us sumeu al nostre homenatge al cantactor d'Alcoi. Ni arreu més, ni un cop tancat el totSuma del disc. Aquest il·lustració (20x30) és una creació original d'en Daniel Olmo (Estudi Grafema), autor de les projeccions, la imatge gràfica i el disseny de VerdCel. Una joia que et pots endur a casa per Nadal juntament amb el disc.  

Avui us avancem amb Tresdeu la primera cançó de Del cor a les mans: "Montserrat".

Es tracta una cançó d'AMOR EN MAJÚSCULES. L'Ovidi la va incloure Bon vent i barca nova (Ariola, 1979). La Montserrat a qui canta el músic és la seva parella, la dona de la seva vida.

Envers a la versió que fem en directe, em trec un ramellet d'espígol, el de la foto, i explique que vull simbolitzar l'amor cap a la natura de l'Ovidi, cap a la vida, cap a la Montserrat. L'AMOR és certament un aspecte a destacar de l'Ovidi. Alhora dic que en compte d'espígol podia ser timonet o romer, seria el mateix, així com que l'AMOR al que es canta a la cançó que anem fer també podria dir-se Tramuntana, Aitana o Mariola.

"El pas del temps farà/ de nosaltres colors./ Ja no se n'anirà/ l'ocell de tants amors...."
 

Us voldria fer una xicoteta explicació de com sorgeix el projecte de rendir-li un sentit homenatge a l'Ovidi i de les motivacions que m'han mogut a dur-lo terme.

Tot comença fa vint anys. Era el 30 de novembre del '94. Jo encara no tenia els díhuit anys i vaig tindre la sort, sense realment saber-ho llavors, de poder assistir al concert que li van fer moltes companyes i companys de l'Ovidi. Amb la seua presència, ja en els seus darrers mesos, abans de marxar de vacances indefinides.

Jo sentia gran emoció, i també ho respirava en l'ambient. Hi havia un gran entusiasme a cadascun dels aplaudiments. Era més que merescut, pel seu recorregut, pels fruits que havia anat deixant, per la persona.

Des de llavors, reviscolar l'obra d'Ovidi, des d'un bressol i orígen comuns, Alcoi i la Cançó, ha estat una constant en el meu camí en el món de la música. Una motivació sempre extraordinària que m'ha propiciat un fort impuls des de dins en revisitar-lo, per cantar-lo. A més, s'hi suma la percepció més present de la connexió incontestable dels seus versos i cançons amb el moment actual.

Enguany, que brindem pels vint anys d'eixes vacances, el 4 del 2 (dia i mes del seu naixement) vaig donar a conèixer aquesta renovada aventura de reconeixement de l'obra i la persona de l'Ovidi. Reviscolant cançons seues que vaig versionar amb VerdCel a l'espectacle Des d'hom fins el món fa més d'onze anys, treballant-ne versions noves, textos, creant un possible recorregut per la seua obra i un guionatge que conduira l'espectacle.

Tot aquest esforç ha pres forma amb aquest treball, Del cor a les mans . Vol ser de nou, a la meua manera, fent el meu ofici, una humil contribució a eixe merescut homenatge, encara que tard (ell ja no hi és) a la seva vida i obra. A eixe homenatge que s'ha de fer no sols els dies assenyalats, i més quan es tracta d'algú que ens va donar tant.

Va per tu Ovidi!