Avui estrenem un nou clip a Vilaweb. Vam quedar tan contents de com va anar l’experiència de la setmana passada que hem decidit repetir. El tema escollit és "L'escola de Ribera", un tema inclós originalment al disc de Manars i garrotades (Edigsa, 1977).

Quan l'Ovidi arriba a la seua primera escola, hi depassa unes portes, sense possibilitat de retorn, cap a una llarga travessia, d'un desert de 40 anys. Submergit dins un paisatge plenamet fosc, aspre, sense matisos ni eixida. Tota la repressió que cau com un plom sobre els muscles d'un xiquet, amb la duresa d'un regle que colpeja i es trenca a la mà, és 'tot resulta ser un, i on la jugada és perfecta".

També és aquesta una vivència que fa veure clarament, de ben menut i amb contundència, qui són els artífexs de tot aquell dolor, els qui intenten esborrar les persones que hi ha rere de cada infant, i això no s'oblida, és un aprenentatge que li permet distingir quins són els camins erronis. 

Aquesta cançó, com explica J.V. Frechina, parla d'una escola que havia erigit un tal Ribera, que alhora venia d'eixes comarques, i que precisament, abans que arribara la DICTADURA, educava amb valors innovadors a l'època: "la cooperativa" i el "jurat d'ètica", on "calia parlar en valencià". Però tot va quedar esmicolat a cop de bomba, literalment, per eixa amnèsia que vam patir, sotmesos al règim FEIXISTA. 

Una bona metàfora del que haguera estat la nostra societat, sinó haguérem viscut aquest desert immens d'opressió, on l'atac a les persones era constant i les víctimes indefenses patien diàriament. Com ara la tortura i la humiliació quotidiana a unes criatures quan hi entraven a escola, sense poder mirar enrere, ni per expressar el desig de fugir. 
No hem d'oblidar, mai. Aquest és l'aprenentatge que ens brinda la generació de l'Ovidi i els seus predecessors. L'hem d'aprofitar i no permetre tendir a res semblant.