Dimecres, 2 de desembre
Us voldria fer una xicoteta explicació de com sorgeix el projecte de rendir-li un sentit homenatge a l'Ovidi i de les motivacions que m'han mogut a dur-lo terme.
Tot comença fa vint anys. Era el 30 de novembre del '94. Jo encara no tenia els díhuit anys i vaig tindre la sort, sense realment saber-ho llavors, de poder assistir al concert que li van fer moltes companyes i companys de l'Ovidi. Amb la seua presència, ja en els seus darrers mesos, abans de marxar de vacances indefinides.
Jo sentia gran emoció, i també ho respirava en l'ambient. Hi havia un gran entusiasme a cadascun dels aplaudiments. Era més que merescut, pel seu recorregut, pels fruits que havia anat deixant, per la persona.
Des de llavors, reviscolar l'obra d'Ovidi, des d'un bressol i orígen comuns, Alcoi i la Cançó, ha estat una constant en el meu camí en el món de la música. Una motivació sempre extraordinària que m'ha propiciat un fort impuls des de dins en revisitar-lo, per cantar-lo. A més, s'hi suma la percepció més present de la connexió incontestable dels seus versos i cançons amb el moment actual.
Enguany, que brindem pels vint anys d'eixes vacances, el 4 del 2 (dia i mes del seu naixement) vaig donar a conèixer aquesta renovada aventura de reconeixement de l'obra i la persona de l'Ovidi. Reviscolant cançons seues que vaig versionar amb VerdCel a l'espectacle Des d'hom fins el món fa més d'onze anys, treballant-ne versions noves, textos, creant un possible recorregut per la seua obra i un guionatge que conduira l'espectacle.
Tot aquest esforç ha pres forma amb aquest treball, Del cor a les mans . Vol ser de nou, a la meua manera, fent el meu ofici, una humil contribució a eixe merescut homenatge, encara que tard (ell ja no hi és) a la seva vida i obra. A eixe homenatge que s'ha de fer no sols els dies assenyalats, i més quan es tracta d'algú que ens va donar tant.
Va per tu Ovidi!