En primer lloc volia deixar el meu agraïment a Albert i Roger de TOT SUMA, amb qui he tingut contacte via mail sobre el projecte que he posat a la seva pàgina.
Ha estat una experiència nova de la qual he tret força conclusions que m'agradaria fer una mica partícip a tots vosaltres, o si no em llegeix ningú, ho deixem en què són unes reflexions en veu alta.
Estic decebut, fonamentalment perquè el projecte no es durà a terme (ja sé que falten 6 dies, però algú creu que si en 15 dies he rebut en aportacions 80 euros més o menys, en 6 dies traurem 800 euros....???)
El que em sap més greu és no saber que he fet malament per no arribar a ningú. Hi ha gent que m'ha recomanat que aquests projectes tiren endavant gràcies a la teva gent, al teu cercle d'amistats i/o familiars. Des del primer dia sabia que això no ho faria mai. Dir-li a un amic això, és gairebé obligar-lo a què faci una aportació pel llibre, quan crec que amb els amics se'ls ha de regalar el llibre, i que en cap cas es vegin obligats a fer aportacions. A més si vull que els meus amics em paguin la publicació del llibre muntaria un sopar, i passaria el barret després....
Estic decebut per què mai havíem demanat ni caritat ni aportacions, sinó que donàvem unes recompenses, entre les quals el mateix llibre (tots els que diuen que estan fotuts econòmicament m'agradaria saber els llibres i/o roses que compraran per Sant Jordi)
També decebut per la manca de, no sé si dir educació o millor deixem'ho en valors, de moltes persones. Em refereixo a les portes que he picat de gent del món cultural que no m'han respost ni per dir que no interessava. Incloc en aquest grup de manca d'esperit de col·laboració un escriptor que va assolir el seu projecte fa poc en aquesta pàgina de TOT SUMA que després de buscar una interacció i tractar que m'ajudes per veure per on podia aconseguir que la gent s'interesses pel meu projecte, senzillament em va desitjar "molt bona sort". El primer que vaig pensar, és que si a ell la gent que li va fer aportacions també li haguessin ajudat d'aquesta forma (amb un bona sort) no hagues assolit el seu projecte mai, per molt monjo de Montserrat que hi posés....
M'agrada explicar tot el que sento, se'n diu sinceritat, i es un altre grandios valor humà.
En definitiva, gràcies a totes i tots per permetre que aquest llibre no es pugui publicar. Sincerament, no m'ho esperava

Qui va dir que no seria polèmic? (em sembla que jo mateix a una entrada del blog)
Al títol he volgut ser molt contundent perquè aquest és potser el darrer cap de setmana on el llibre es juga el néixer o no néixer. Avui pensava què posaria al blog, i el primer que m'ha vingut en forma de pensament, ha estat una guillotina enorme que estava a punt d'esmicolar en dos, tres, o cinc (tant se val) el meu estimat llibre. Diuen que els llibres se'ls estima com als fills, i estic començant a entendre-ho durant aquesta campanya de difusió. Aquests dies, just abans d'adormir-me, penso com estarà en aquesta pàgina de TOTSUMA, si haurà rebut un M'agrada d'algú, un comentari, o fins i tot un SÍ VULL...
Si res no fem, el llibre no veurà més llum que la de la tauleta de nit meva quan obri el calaix on es tornarà més groc que la samarreta de CATALUNYA REPUBLIK que ofereixo com recompensa.
Si heu arribat fins aquí, us dono per assabentats del que podeu cometre si no feu cap aportació, un ASSASSINAT en tota regla.

Realment potser no anem tan bé. Falten 14 dies per que es doni per finalitzat el projecte i nomes tenim fetes aportacions per un 12%....
Sabia que no seria fácil, i també sabia que no tenia massa experiencia en això de les xarxes socials, tampoc volia fer volar coloms ni posar noticies falses sensacionalistes per tal de vendre'm millor....No és el meu estil. L'unic una mica sensacionalista son les samarretes que hem fet per l'ocasió (Catalunya Republik), i que em sembla que mai serán lluides i aniran al matex calaix on descansarà el llibre.
Jo només sóc escriptor, res mes....
Però també estic un xic desabut perque en un any tant important com aquest, els catalans no mostrin interés en un llibre de les característiques que jo promociono. Ara seria l'hora de fer-ho. I no esperem que ningú ho faci per nosaltres. Som a l'any 2014, l'any tan important en la nostra historia, però pel que veig el que plantejo al meu llibre sobre la Catalunya de l'any 2030 cada cop tinc més clar que pot ocorrer si no ens espavilem.
Allò del seny esta molt i molt bé, però catalans, un grau de rauxa més no estaría pas malament.  
 

Portem només tres dies de campanya, i realment no m'esperava el ressó que estem tenint. Les xarxes socials ens serveixen per a difondre la idea de les aportacions necessàries per tirar el projecte endavant, alhora de veure la reacció del nostre projecte. Fins al dia d'ahir no vaig veure clar que el titol del llibre, que jo inocentment havia triat, generaría adnimadversió sense ni tan sols llegir una petita part de l'argument.
us animem a que ens seguiu per allà on podeu, i expresseu el que sentiu, faltaría més, que tothom quedi ben retratat.

https://www.facebook.com/VeusUnidesPerLaIndependencia/posts/666426923418590?stream_ref=10

Soc Oscar Colomés Santiberi, l'autor del llibre. Vaig estudiar Gestió i Administració Pública a la Universitat de Barcelona. Va ser llavors quan compagino els meus estudis amb la creació literària. El meu esperit aventurer em fa escriure la meva primera obra "Sicilia, amor meu"  on relato la història d'una familia que regenta un bar a Partinico (Sicilia). Seguidament escric relats curts carregats d'ironia i absurd. Amb "Catalunya 2030, Espanya no t'estima" pretenc divertir i donar la volta a la visió sobre les relacions Catalunya-Espanya, alhora que perque no fer pensar i obrir els ulls sobre la situacio actual que pot condicionar el futur dels catalans.