El projecte ha finalitzat, i amb èxit. Gràcies a tots vosaltres, hem acabat assolint el 107% de l'objectiu, amb la qual cosa hi ha un marge per a imprevistos.

Us ho agraeixo molt de veres: no és només la satisfacció personal de veure el llibre publicat, sinó també perquè m'heu ajudat a fer una humil contribució a aquest procés històric tan il·lusionant que estem vivint.

El llibre serà una realitat (ja hem encarregat les proves d'impremta) i la idea és que estigui disponible abans de la Diada.

Si esteu interessats a fer-ne distribució privadament o a través d'alguna entitat de la que formeu part, escriviu-me a jfonollosaclic@gmail.com.

El projecte està en la recta final.

Queden pocs dies. Recordeu que el Tot Suma funciona segons el principi del "tot o res": si no arribem a l'objectiu el llibre no es podrà fer.

Us demano, per tant, un esforç. Feu-hi aportacions i demaneu que les facin.

Gràcies

El proper dia  7 de setembre es decidirà la ciutat seu dels Jocs Olímpcs del 2020, per als quals Madrid és candidata.

Just un mes abans d'això es munta el sidral de Gibraltar, amb la qual cosa es posa en contra d'Espanya (és a dir de Madrid) tots els vots anglòfons.


Per cert, ja sabeu el que ha hagut de patir la waterpolista Roser Tarragó per defensar la independència, oi? Doncs bé, resulta que  la seva imatge si que serveix per promocionar Madrid 2020

D'això se'n diu tenir visió d'Estat.

Com passa tot sovint, torna a haver-hi problemes a la frontera entre Espanya i Gibraltar. Sigui per distraure l’atenció del cas Bárcenas, o pel que sigui, ja és aquí l'enèsima crisi fronterera al penyal..

Molts catalans es pregunten com és que Espanya reclama el penyal amb tanta insistència i mai no ha mostrat cap interès per la Catalunya del Nord, essent com és un  territori molt més gran, ric i poblat. Els paral·lelismes històrics són evidents, i hi són perfectament aplicables els mateixos arguments.

La resposta és en aquests paràgrafs del llibre:

"Miren el mapa de la Península i hi veuen un designi diví, un mandat imperatiu que, incomprensiblement, encara no s’ha pogut consolidar. (...) Per a ells el Tractat del Pirineus va ser una cosa natural, lògica: no era l’amputació del bressol d’una part important del que hauria de ser l’Espanya de tots, era treure’s de sobre un tros que hi sobrava, una excrescència estranya, nascuda per atzars de la història."


"Per a aquesta visió peninsular Gibraltar és un turment insuportable, mentre que la Catalunya nord és una cosa aliena, no és seva, no els pertany (i el mateix es pot dir d’Iparralde, el País Basc francès)."

La carta del President Mas al President Rajoy és impecable des del punt de vista català, però no des de la manera de ser i de fer espanyola. Explico per què amb frases del llibre:
 
Dels tretze paràgrafs de la carta, deu són recapitulacions ja conegudes, que seran vistes com a mera xerrameca: "Això ha forjat un caràcter sec i adust, poc donat a subtileses i jocs florals"
 
Només els tres darrers paràgrafs entren en el tema, insistint  en el diàleg i la negociació:
"Per a la mentalitat espanyola, la sola disponibilitat a negociar és en ella mateixa un símptoma de feblesa. "
 
I enlloc no diu que Catalunya té un dret i el vol exercir, sinó que demana parlar-ne:  "Per això la nostra permanent disponibilitat per al pacte, fins i tot quan tenim la paella pel mànec, s’entén com una feblesa estructural, immanent, que necessàriament ha de procedir de la nostra consciència de ser un poble inferior"
 
En resum:  "Si de tant en tant els haguéssim engegat a dida, ens respectarien més".

La notícia ha passat força desapercebuda: el Barça i Hisenda han acordat un pagament de 8 milions d'euros per unes presumptes irregularitats en exercicis passats. Fa un mes, Messi també va haver de pagar 10 milions després d'una inspecció. Al desembre va ser l'Espanyol qui va haver de pagar 6 milions pel mateix motiu.

Un paràgraf del llibre:

" I la guerra ja fa temps que ha començat. No és una guerra cruenta, en la que (per ara i que duri) no hi ha hagut morts en el sentit físic, però sí en el sentit moral. Aquests són alguns dels seus episodis:

(...)
  - Les "pentinades" fiscals sistemàtiques a Catalunya, adreçades sobretot a les petites i mitjanes empreses, que equivalen a un bombardeig de la indústria enemiga.
  - L’episodi dels entrenadors, fisioterapeutes etc. de l’esport de base, una ofensiva que si tira gaire endavant pot deixar malmès per molts anys un teixit social que fa de Catalunya una potència esportiva internacional.

i un llarg etcètera que augmenta cada dia".
 

Hola amics i amigues

Avui enceto aquest projecte amb la il·lusió de poder arribar a bon port.

I la veritat és que la realitat cada dia em dóna nous motius per creure en la necessitat del llibre. Cada dia hi ha noves coses que hi podria afegir. Per exemple:

EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ÉS MILITANT DEL PP

Sona rar, oi? Ni tan sols cal conservar les formes? Doncs aquí teniu un paràgraf del llibre que ho explica:

"Per a la mentalitat espanyola, (...) la llei és, bàsicament, el conjunt d’instruccions que els que manen donen als que són manats. La llei la fa qui té el poder i l’imposa a qui no el té; és un instrument de domini del vencedor sobre el vençut. I, evidentment, si la lletra de la llei no afavoreix a qui mana, es converteix automàticament en paper mullat".