La carta del President Mas al President Rajoy és impecable des del punt de vista català, però no des de la manera de ser i de fer espanyola. Explico per què amb frases del llibre:
 
Dels tretze paràgrafs de la carta, deu són recapitulacions ja conegudes, que seran vistes com a mera xerrameca: "Això ha forjat un caràcter sec i adust, poc donat a subtileses i jocs florals"
 
Només els tres darrers paràgrafs entren en el tema, insistint  en el diàleg i la negociació:
"Per a la mentalitat espanyola, la sola disponibilitat a negociar és en ella mateixa un símptoma de feblesa. "
 
I enlloc no diu que Catalunya té un dret i el vol exercir, sinó que demana parlar-ne:  "Per això la nostra permanent disponibilitat per al pacte, fins i tot quan tenim la paella pel mànec, s’entén com una feblesa estructural, immanent, que necessàriament ha de procedir de la nostra consciència de ser un poble inferior"
 
En resum:  "Si de tant en tant els haguéssim engegat a dida, ens respectarien més".