Com passa tot sovint, torna a haver-hi problemes a la frontera entre Espanya i Gibraltar. Sigui per distraure l’atenció del cas Bárcenas, o pel que sigui, ja és aquí l'enèsima crisi fronterera al penyal..

Molts catalans es pregunten com és que Espanya reclama el penyal amb tanta insistència i mai no ha mostrat cap interès per la Catalunya del Nord, essent com és un  territori molt més gran, ric i poblat. Els paral·lelismes històrics són evidents, i hi són perfectament aplicables els mateixos arguments.

La resposta és en aquests paràgrafs del llibre:

"Miren el mapa de la Península i hi veuen un designi diví, un mandat imperatiu que, incomprensiblement, encara no s’ha pogut consolidar. (...) Per a ells el Tractat del Pirineus va ser una cosa natural, lògica: no era l’amputació del bressol d’una part important del que hauria de ser l’Espanya de tots, era treure’s de sobre un tros que hi sobrava, una excrescència estranya, nascuda per atzars de la història."


"Per a aquesta visió peninsular Gibraltar és un turment insuportable, mentre que la Catalunya nord és una cosa aliena, no és seva, no els pertany (i el mateix es pot dir d’Iparralde, el País Basc francès)."