Aquests dies anirem explicant pas a pas com vam pensar i portar a terme aquest projecte.

1. En primer lloc, després de que Òmnium fes saber a través dels mitjans de comunicació que organitzava el Concert per la llibertat vaig rebre una trucada d'en Ruben Man. Em demanava si seria possible acreditar-nos per anar a cobrir el concert. Vam parlar del tema amb en Joan Castro i vam pensar que seria molt "xulo" fer un llibre del concert.

A la passada Diada en Joan Castro i jo mateix, Jordi Ribot Puntí ja vam desplaçar-nos a Barcelona a cobrir el dia.

Després vam publicar les fotografies al http://www.fotonoticies.cat/2012/09/13/diada-independencia-2012/

En aquell dia, com molts catalans, vam entendre que es feia un pas endavant a nivell nacional totalment irreversible. Com a Fotoperiodistes, vam prendre el compromís de fotografiar, i deixar una memòria gràfica potent, dels fets que estant portant a Catalunya cap a la independència.

2. Un cop vam decidir de fer el llibre de fotografies del Concert ens vam posar en contacte amb Òmnium, per intentar mira la manera d’aconseguir l’acreditació “màgica”, aquella que ens permet als fotògrafs, poder accedir a tot arreu. Va costar una mica però al final gràcies a l’Eva Calvet i en Lluc Salellas, que són els responsables de comunicació de la institució cultural i que van entendre les nostres necessitats, ens van fer les tres acreditacions.
En aquest país moltes vegades l’acreditació “màgica” es diu: TV3. Això ens va permetre poder accedir a totes les dependències del Camp Nou; les grades, la gespa, el backstage, i l’escenari. També a la Llotja, però se’ns va demanar que no ho féssim, per les limitacions que posava el Futbol Club Barcelona. Vam respectar aquesta petició.

3. Durant el compàs d'espera, entre que ens posàvem en contacte amb Òmnium i esperàvem la resposta, vam trucar en Miquel Riera i en Xavi Xirgo del PuntAvui per mirar d'establir una col·laboració. La nostra idea era poder oferir el llibre de fotografies juntament amb el diari el PuntAvui en un dia senyalat. Vam fer un parell de trobades i finalment van tancar un acord en col·laborar amb el Presència (actualment el suplement del diumenge del diari) del dia 7 de juliol de 2013. Va ser un àlbum de fotografies espectacular del concert, fetes pels seus fotògrafs i per nosaltres. També es va regalar la fotografia del mosaic que havia fet en Ruben Garcia Carballo d'Iconna. Vam obrir les portes en continuar col·laborant al llarg del procés.

4. Vam sortir de Girona a les 13h, i vam començar a dinar ja a Barcelona cap a quarts de tres de la tarda. Allà vam planificar la feina. Cada fotògraf es va assignar una part del camp, per tal de poder reflectir des de diferents parts de l’estadi l’essència del concert. Era molt important per a nosaltres poder captar les dues parts indivisibles de la nit, Concert i Llibertat. De fet el títol del concert, tots sabíem que era un eufemisme. Fa pocs dies la mateixa Pilar Rahola va assegurar que el Futbol Club Barcelona va vetar la paraula Independència. Qualsevol que va estar a la Diada i al Concert va comprendre que eren actes per la Independència de Catalunya. Bé, dit això, cap a les 16h vam entrar al Camp Nou amb l’acreditació “màgica” i vam començar a planificar la feina des de l’escenari.

5. De seguida vam notar una gran diferència estètica respecte el dia de la Diada, les estelades no anaven subjectes als pals. La normativa vigent impedeix entrar als estadis de futbol amb pals. Aquest petit, però gran detall, dibuixava un ambient totalment diferent. El fotògraf havia d’esperar que la gent fes onejar les estelades per captar el moment més interessant. De fet, sempre cal estar a punt per disparar, però primer hem de veure, després pensar i finalment disparar. Les primeres fotografies que vam aconseguir amb més plasticitat van ser quan el públic va començar a fer “l’onada” i el Camp Nou tornava a cridar Independència.