El Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg rebutja el cas d'un ciutadà discriminat pel Tribunal Suprem per una qüestió de llengua
El magistrat del cas és el mateix que es va negar a revisar el cas Puig Antich

La llengua no és una qüestió de drets humans, almenys en el cas d'un ciutadà de Catalunya, Marc Belzunces, que va acudir al Tribunal d'Estrasburg en protesta perquè el Tribunal Suprem l'obligava a adreçar-s'hi en castellà. L'advocada de Belzunces, Marta Clapés, ha rebut recentment una comunicació del tribunal en què se li fa saber que la seva demanda no ha estat admesa a tràmit perquè consideren que “no compleix els requisits d'admissibilitat establerts en els articles 34 i 35 del Conveni”. És a dir, desestimada sense entrar a valorar el fons de la qüestió.

El cas va ser examinat per un tribunal en formació de jutge únic i, en aquest cas, va ser el magistrat grec Linos-Alexandre Sicilianos qui hi va intervenir. Es dóna la circumstància que Sicilianos és el mateix jutge que l'any 2011 no va acceptar a tràmit un escrit de les germanes de Salvador Puig Antich en què demanaven empara després que el Tribunal Suprem d'Espanya els hagués denegat la revisió del cas que havien demanat.

En el cas de Marc Belzunces, la decisió del tribunal és inapel·lable, ja que en la mateixa comunicació que va rebre l'advocada s'hi adverteix que no es pot presentar cap recurs, ni es pot informar les parts de la deliberació del jutge Sicialianos sobre el cas en qüestió.

L'afer que ha arribat fins a Estrasburg es remunta a l'any 2008, quan Marc Belzunces va ser cridat a formar part d'una mesa electoral i s'hi va negar al·legant qüestions de consciència, i es va convertir així en el primer objector a una mesa electoral. El cas es va judicialitzar perquè qualsevol persona que no acudeix a una mesa electoral és denunciada per la policia i processada, i, finalment, va ser condemnat per la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona.

El cas seria molt simple si no fos perquè l'objector va tenir la pensada de demanar que el procediment es tramités des del començament en llengua catalana. Durant les diverses fases, l'advocada va haver de vetllar perquè es respectés la petició del seu client, fins que el cas va arribar al Suprem. L'alt tribunal espanyol va instar Belzunces a traduir les actuacions i aquest s'hi va negar al·legant que la llei diu que són els tribunals que ho han de fer d'ofici. El Suprem no va variar la posició i va acabar desestimant el recurs perquè considerava que no traduir-lo era el mateix que no haver-lo presentat.

L'argument de forma utilitzat ara pel jutge Sicilianos per no acceptar el cas de discriminació lingüística és el mateix que ja va fer servir el 2011 per no acceptar la revisió del cas Puig Antich. Aleshores també va respondre amb un breu “no es compleixen els requisits”.