JOSEP de CALASSANÇ SERRA i PUIG
Article al portal e-criteri l'abril de 2011

Les recents consultes a Barcelona m’han impressionat particularment. Més que els resultats, -que  podíem imaginar quins serien, ja que era una manera per nosaltres, els independentistes, de comptar-nos-, més encara que la participació, que mai hauria imaginat tan important, el que m’ha impressionat és la necessitat de la gent de parlar, de comunicar, d’expressar-se políticament sobre un tema que només fa 20 anys et portava directament a la presó. Aquesta és la conclusió que vaig treure d’una passejada al llarg de tot un dia pels carrers de Barcelona el passat 10 d’abril.

En aquest context és interessant plantejar-se a Catalunya Nord com podem treure experiències d’aquesta campanya que ha donat aquests resultats al Principat.  Molt sovint quan la gent del nord ens declarem independentistes, els catalans del sud ens observen amb una certa condescendència. Encara pitjor, fins i tot al nord mereixem una mirada indulgent per sobre l’espatlla amb el comentari : “a Catalunya Nord no hi ha les condicions i tampoc no hi ha cap tradició independentista”. Fer parlar d’independència la gent del nord de l’Albera, tan farta de la política tradicional com la gent del sud, no només no és impossible, sinó que podria ser saludable i lligat amb una tradició ocultada. Fa poc, Llorenç Planes, autor del “Petit llibre de Catalunya Nord”, en una conferència sobre el catalanisme polític a Catalunya Nord revelava un fet històric que té més valor que una simple anècdota.

El 9 de març del 1902, el sindicat de vinyaters de Trullars es reunia en sessió extraordinària per queixar-se al diputat Jules Pams de les dificultats de la viticultura local i publicava a “l’Indépendant” un comunicat on deien que eren farts de se fer esquilar dues vegades per any i de ser la vaca lletera de l’estat, i que tant per tant, preferien ser lliures en un estat independent amb els seus veïns de Barcelona. Aquest comunicat, fet en francès, va tenir conseqüències inesperades al sud. Enric Prat de la Riba va reproduir el comunicat dels vinyaters de Trullars, prudentment també en francès ja que estaven en plena dictadura, a “La Veu de Catalunya” del 16 de març. I el 2 d’abril Prat de la Riba era empresonat, com a responsable de “La Veu de Catalunya” a causa d’aquest article (document que reproduïm).

No estem parlant de la lluita contra l’annexió a França pel Tractat del Pirineu del 1659, parlem de fets molt més recents,  parlem d’allò que pot ser encara en el subconscient de la gent, i que  només caldria desvetllar-ho. Parlar i fer parlar el 2011 d’independència a Catalunya Nord no és tan exòtic com pot semblar-ho. En la nostra història més recent l’alternativa independentista ja s’havia plantejat, per què en el context actual no hauria de ser una alternativa vàlida?