Benvolguts, em sento molt agraït que el periodista, escriptor i musicòleg, Antoni Batista, hagi tingut l'immens detall de fer el pròleg del meu llibre, "El meu Camí". Us en deixo alguns fragments. 

"In principio

 Pere Perpinyà ens presenta el seu segon llibre, "El meu camí". La paraula axiològica "camí", una de les més declinades al Nou Testament: n'he contat cent al Diccionari Grec-Espanyol del Nou Testament, de Pedro Ortiz (S.I.). La itinerància va ser essencial en la vida de Jesús de Natzaret, sempre d'aquí cap allà, i té un sentit metafísic, més enllà o per damunt de la geografia. És el cas del Camí de Sant Jaume, el "Camino", tal qual s'hi refereixen amb familiaritat els pelegrins que l'han transitat.

A partir d'uns quants dietaris de viatge, Pere Perpinyà escriu uns quants llibres que se solapen en un, com a la seva vida s'han anat solapant tots els Caminos que ha fet. Sí, és clar, comencem per les rutes, el País Basc, la Rioja, el Páramo, els pobles que fan veritablement ampla Castella, la que vas veure llegint Azorín i Machado i revius amb la ploma catalana d'un comerciant de Palamós acostumat a veure l'horitzó al capdavall del mar que és capaç de deflactar-lo al capdamunt del rostoll. Però les rutes són, a més de paisatge, gastronomia i vins de diferents ceps i textures tants com costums i accents. I arribes a Galicia, allà on acabava la terra...

Després de la ruta, les coneixences: el Camino és un aeroport de l'Edat Mitjana, on t'hi trobes gent d'arreu a més a més amb temps i ganes d'explicar-se les seves vides, un regal per a l'escriptor que ja no necessita imaginar res perquè "la realitat sempre supera la ficció"...Quin munt de petites històries conflueixen cap a Santiago.

Sí, sí, la transcendència amara el Camino, on fins i tot els que no creuen en res es fan creients autònoms i a temps parcial. Pere Perpinyà des de l'honradesa d'un senyor que no li fa vergonya dir que resa a risc que el considerin un friki extemporani. Tracta bé la fe, des de la humanitat, que en definitiva va ser el missatge de Jesús de Natzaret, que naturalment esmenta amb unció religiosa.

També hi ha una història d'amor, que va creixent de la manera que acostumen a créixer les històries d'amor, "contigo en la distancia"...

Com que no hi ha llibre sense trama, Pere Perpinyà també escriu una novel.la gòtica amb intrigues sobrenaturals i coses màgiques. I té l'ofici per mantenir l'interés i el ritme que ja va trobar a la seva novel.la "Operació Montserrat, atemptat al cor de Catalunya", publicada deu anys enrere.

Suposo que pel pròxim llibre farà cap a Terra Santa, si més no ho apunta. També hi ha molts llibres sobre un pais ple d'història, de tres religions en dues nacions, de moros i cristians esbatussant-se a les creuades, de jueus i musulmans conjugant la guerra atàvica en un cruel present de l'indicatiu de terrorismes repartits a tots dos bàndols. Però desafiarà la reiteració i la bibliografia, com les desafia escrivint un altre de molts altres llibres sobre aquesta Via Làctia espiritual, s'en sortirà i dirà coses noves, perquè es mira la literatura amb modèstia i només, només!, pretén ser llegit. A vegades, les pretensions maten la literatura, però ell no les té, la modèstia, potser del pelegrí.

És el que ha fet al llibre que teniu entre mans i que, quan passeu la primera pàgina, estareu àvids de passar la segona, i en acabat la tercera, i...Sí, arribareu al final pensant que ara toca Palestina, on Déu és a tocar"