Com ja expliquem a la pàgina principal del Totsuma, el Casal Popular Lina Òdena neix el 2019 davant d’una manca evident d’espais associatius al barri. Recollint el llegat d’altres espais i projectes similars al barri, com l’Ateneu Entrebanc, el projecte de l’Ateneu Esquerra Eixample, l’Ateneu Francesc Layret o el Casal de Joves Queix, es va apostar per construir un espai transversal i obert, capaç d’aglutinar entitats i veïnes. 
 

PERÒ, PER QUÈ UN CASAL POPULAR?

Fa dècades que arreu dels Països Catalans les veïnes de pobles i barris han apostat per la creació d’espais autogestionats a través de diferents eines: el lloguer, l’okupació, la cessió. Aquests espais han servit i continuen servint per fomentar la cultura popular, els tallers, les xerrades i, en general, per generar un oci alternatiu. La cultura és una eina que permet l’empoderament de la societat i que dona peu a reflexionar sobre les injustícies del sistema capitalista i del marc estatal espanyol. Es tracta de qüestionar els límits d’allò que sembla possible i, entre totes, començar a imaginar-nos el món que ens agradaria viure. Els Casals i Ateneus dels Països Catalans són la primera baula de resistència i, alhora, de creació conscient de contrapoder per a la superació de la situació actual. De fet, els Països Catalans han estat i continuen sent un territori on la lluita de classes i les contradiccions de l’Estat s’han evidenciat de forma especialment contundent. Continuarem, com hem fet els últims anys, col·laborant activament amb la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans.

I PER QUÈ A L'ESQUERRA DE L'EIXAMPLE?

El nostre barri havia estat dissenyat per tenir moltes més zones verdes, molts menys edificis i molt més baixos, molts més equipaments públics, i, en general, molta menys densitat poblacional. Els grans lobbies del moment i els corresponents equips municipals es van encarregar de convertir un barri que hauria pogut ser viu i verd, en un barri altament rendibilitzat. La manca d’equipaments públics i d’espais i de places per reunir-nos com a jovent, com a treballadors, com a gent gran, i com a famílies, és molt evident i molt greu. La creació d’un Casal Popular, tot i que sabem que de forma limitada, pretén tornar a posar al centre la vida humana, davant de les empreses que ho dominen tot, davant de la inacció del govern municipal, i davant de la gran quantitat d’espai destinat al vehicle privat. Volem un espai fora de les dinàmiques de consum i on puguem teixir xarxa amb les veïnes.