Quan queda menys d'una setmana per acabar la nostra campanya de micromecenatge per al documental sobre Alexandre Deulofeu i la Matemàtica de la Història els mecenes s'han disparat. Només en un dia se n'hi han afegit una vintena llarga. Sembla doncs que, mica en mica, més gent s'interessa per la nostra proposta.

A Deulofeu també li costava molt aconseguir ser conegut àmpliament i, de fet, això encara segueix passant malgrat les passes que es van fent. Tan amic que era de Dalí i no va entendre mai la importància del màrqueting personal del qual el pintor surrealista en sabia un niu.

Com diu el seu nét Juli Gutiérrez Deulofeu, «malgrat l'espectacularitat de les seves formulacions, (Deulofeu) va comprovar com tenia una minoria d'admiradors i una immensa majoria d'il·lustrats silencis”.

Com més coses descobrim de Deulofeu més ens n'adonem de tot això. Entre aquesta minoria, però, no només hi ha il·lustrats silencis. També hi ha il·lustrats admiradors que bé en públic o en privat es rendien a les reflexions del farmacèutic de Figueres. Parlem de Francesc Pujols, Salvador Dalí, Pau Casals o algun dels membres de la nissaga Rothschild, entre molts altres noms.

Però també hi havia algun il·lustrat silenci, és cert. L'escriptor Josep Pla, per exemple, que considera un Deulofeu un «primari figuerenc molt oratori» amb una obra que «és un bluf, presentat, això sí, amb una bonhomia que sovint a l'Empordà és una forma de l'astúcia més elemental».

I tu, de quin peu calces? Ets de mantenir Deulofeu a l'ostracisme o creus que toca donar-li una oportunitat com cal?

Si ets d'aquests darrers, ajuda'ns a fer possible el documental. Va, que només queden sis dies!