Premiat i respectat i admirat tant com a compositor, com a novel·lista i com a poeta, Chico Buarque és una referència obligatòria de la música brasilera dels anys 60 fins avui. La seva influència és decisiva en pràcticament tot el que ha creat musicalment el Brasil en els últims 35 anys, pel estil melòdic, harmònic i poètic que les seves obres presenten.

Polivalent, des-de obtenir amb les seves novel·les premis literaris fins a guanyar la multitudinària desfilada del Carnaval de Rio de Janeiro amb una música seva que feia al·lusió a la història de la explotació del seu país, o participar al Festival de Cannes amb una pel·lícula basada en la seva novela i amb la seva música, coproducció Brasil, Cuba i Portugal, amb Jorge Perrugorría com a protagonista.
Fill de l’historiador Sergio Buarque de Hollanda, va viure en San Paulo, Rio i Roma durant la infància. Des de nen va tenir contacte, a casa seva, amb grans personalitats de la cultura brasilera, com Vinicius de Moraes (amb qui acabarien composant junts), Baden Powell i Oscar Castro Neves, amics dels pares o de la germana gran, Miúcha, també cantant i guitarrista. Al 1965 va gravar el seu primer LP, amb "Pedro Pedreiro (Pere Paleta)" i "Somni d'un Carnaval". Des de llavors no va parar de composar i participar a festivals internacionals de música, i a programes de TV. Va musicalitzar el poema "Mort i Vida de Severina", de João Cabral de Melo Neto, que va ser un èxit enorme a Brasil i França
A partir de la instauració dela dictadura al Brasil, hi ha un canvi en les seves lletres, i sembla desvincular-se explícitament del lirisme nostàlgic i  sense compromís que abans semblava identificar-lo. Compon “Mal que et pesi en a tu”, una resposta crítica al règim dictatorial. Sorprenentment, la música passaria incòlume per la censura prèvia i es convertiria en un himne de la resistència. Després de vendre prop de 100 mil còpies, la cançó és censurada, el disc és retirat de les botigues i es clausura la fabrica de la gravadora. Per al públic, no havia dubtes: el "vostè" de la música era el general Emílio Garrastazu Médici, llavors president de la República, durant el govern de qui van ser comeses les majors atrocitats. Al ser interrogat sobre qui era el "vostè" de la cançó, Chico respon: "És una dona molt autoritària". Després d’aquest episodi, el cerc a les seves composicions s’endureix.
Al costat, entre altres noms, de l'arquitecte Oscar Niemeyer, de l'editor Ênio Silveira, i de seu propi pare, participa del Consell del Cebrade - Centre Brasil Democràtic - organització d'intel·lectuals públicament compromesos amb la lluita contra la dictadura.
Al 1966 es va fer conegut al Brasil per "La Banda", interpretada per Nara Leao, que va aconseguir el primer premi al Festival de Rio. La seva participació en festivals va ser definitiva per a la consolidació de la seva carrera. Va fer èxit amb "Roda Viva", "Carolina" i "Sabiá". Va llançar LP’s als finals de la dècada dels 60, fent shows a França i Itàlia, on es va haver d’exiliar. Tornat al Brasil, va fer música per a cinema i va gravar un dels seus discos més aconseguits, "Construcció". Vàries de les seves composicions i peces de teatre van tenir problemes amb la censura a l'època de la dictadura militar, i va arribar a signar algunes de les seves músiques com "Desperta, Amor", amb pseudònim. En el teatre, va escriure "Gota D'Aigua" amb Paulo Ponts, i la "Òpera del Malandro". Com escriptor, va publicar la novel·la "Destorbo" i, quatre anys després, "Benjamin". Després d'això va tornar a dedicar-se a la música, editant  "Per a tots" en 1993 i "Les ciutats" en 1999, ambdós amb àmplies gires per Brasil i exterior.

 
EUCLYDES MATTOS
 
Euclydes Mattos va començar la seva carrera professional amb amb catorze anys i, encara que va estudiar la carrera de Dret, va decidir dedicar-se exclusivament a la música, a la qual ha consagrat els últims trenta anys. Espanya ha estat clau en la seva trajectòria, ja que aquí s'ha desenvolupat no només com a intèrpret sinó com a compositor, una doble labor que s'ha plasmat en els cinc discos editats fins avui. Prova de la seva versatilitat és la capacitat per tocar tot tipus d'obres i arranjaments per a corda, des de Bach a The Beatles, passant per Baden-Powell.

Inicia els seus estudis als sis anys, tenint com a professor al seu avi matern. Rep formació clàssica, i als setze anys ja dóna recitals per Brasil. Llicenciat al conservatori “Heitor Vila-Lobos” i a la Facultat Catòlica de Dret de Santos, decideix seguir la carrera de músic. Es trasllada a Sâo Paulo, on és contractat per la Companyia de Turisme i a diverses cases nocturnes, entre les quals destaca el “Boca da Noite”, històric bar musical de la nit paulista dels 80, en el qual treballa durant quatre anys. Grava i actua, entre uns altres, amb Vania Basts, Eduardo Gudin, Roberto Menescal, Ana de Hollanda i amb el gran compositor Zé Ketty.
 
A mitjans del 1992 viatja a Espanya i, a proposta del Consolat General de Brasil a Barcelona (Lauro Moreira), dirigeix un projecte anomenat 'Un Viatge a través de la Música Popular Brasilera', que presenta per tota la península i Balears.
 
Comença la seva vida professional a Europa. És convidat a tocar en els llocs més prestigiosos; clubs de jazz, cases de cultura, teatres i festivals com el Festival de ‘Músiques del Món' de Navarra, el VII Festival de Rabat i el XXIII Festival Internacional de Asilah al Marroc (2001), el X Festival de Guitarra de Barcelona (1999), I Festival de Música Brasilera de Tenerife (2004), Expozaragoza (2008), cicles diversos de les Fundacions La Caixa i Caja Madrid per tota Espanya (2007, 2008, 2009), Festival de la Medina de Ville de Tunis (2009), Casino de Barcelona, Portugal i per descomptat a Brasil, on és reconegut com a mestre de prestigi internacional i va ser convidat a la commemoració del 464 aniversari de la Ciutat de Santos (2010).
 

2010: “Cançons Essencials Catalanes”, homenatge als exiliats catalans i investigació sobre les nostres cançons. Set mesos de recitals a la BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA, i dos cicles més de dues setmanes cadascú, a més de actuacions à la BiBlioMusiCineteca, Cafè-Teatre “Cincómonos” a l'Església St Felip Neri, al Palau Dalmases i també una temporada a la Sala del Balconet, al Café de la Òpera i diversos Ajuntaments catalans.
 
Gires internacionals: Festival d'Humor de Bs As, tres gires per diversos Festivals de Colòmbia (2005, 2007 i 2010), Actuacions en TV Miami, V Festival de Cabaret de Mèxic.

Llibres:  A Colòmbia es publiquen dos llibres: “Visió de Matinada”, i “Antología” amb contes seus.
 
Fets Artístics: el 2003 torna als escenaris i des de les hores crea quatre espectacles, representats a diversos teatres i Festivals: “Marabunta”, “DaNtíDeNit”, “Queridas Bestias” i “Escucha Imbécil” 

Temporades Teatrals: Teatre Muntaner (2 mesos), Barcelona Music Hall (7 mesos), Sala d’Art Cincómonos (6 mesos), Forum de les Cultures (al Cabaret-te”) i diversos festivals internacionals. Arriba a les 600.000 descàrregues de les seves cançons a Internet. 2009: “Vervíbor de la setmana” en la web de Màrius Serra vervíbors.com, pels seus reportatges a Manel Fuentes, Joan Pera, Rubianes, Carme Ruscalleda, Josep Mª Pou, etc a BTV.
 
Televisió: Creador, director i guionista per a Via Digital dels “Premis d'Humor “El Bosco”, que compten amb Pablo Carbonell, Paz Padilla, Alexis Valdés, Jose Luis Coll, Tamarit, Leo Bassi... Festival d'humor basat en “El Jardin de les Delícies”, d'aquest pintor. (2008) XARXA DE TELEVISORAS CATALANES, 6 mesos d'espai-monòleg de 5’. (BarcelonaTV i 56 repetidores). "BETROPOLIS", BTV (2006) Personatge de psicòleg que "terapeutitza" a famosos com Manel Fuentes, Paco Morán i Joan Pera, Pepe Rubianes, Carme Ruscalleda, Josep Mª Pou i d'altres
 

Primeres notes
Nascut  a Buenos Aires, nét de destacats exiliats catalans, és un veterà coneixedor de l'escenari, doncs hi ha treballat, a més d'actor i comediant, també en les facetes de director musical, de cantant, de manager, músic, compositor, escriptor, arranjador musical, director d'orquestres, cantant. Escriu i representa els seus propis espectacles a diversos països i festivals internacionals. A Buenos Aires va crear cançons i música per 22 obres de teatre. Presentador a la TV argentina i cantant. Com a cantautor: 2òn Premi del Festival de la Cançó Llatinoamericana “Parc del Plata” Nominat en la terna per als premis “Estrella de Mar” per “El Show de Sergio Dantí”. A Barcelona, a partir del 2004, crea i estrena 4 espectacles. Edita “Musiquitas” una referència encara viva en el mon de la cançó infantil.