El Ball de la Rosaura tornarà a representar-se de manera extraordinària amb motiu de les Decennals 2021+1
Les Festes Decennals de la Candela 2021+1 (Valls, del 28 de gener al 6 de febrer) veuran renéixer un nou ball parlat, el Ball de la Rosaura, gràcies a una iniciativa popular. L’equip de vallencs i vallenques que vol reintroduir aquesta representació el conformen persones vinculades a diferents entitats i associacions de la ciutat, en un exemple del dinamisme del teixit social i cultural vallenc, i amb voluntat d’aplegar diverses sensibilitats al voltant del repte que suposa adaptar i representar aquest ball parlat.
En aquest sentit, l’objectiu de l’equip impulsor no és altre que el de recuperar i treure de l’oblit, amb caràcter totalment extraordinari, aquesta preuada manifestació de patrimoni immaterial local, que s’havia representat a la ciutat en nombroses ocasions fins a mitjans del segle XIX, moment en què es va perdre amb el declivi d’aquestes representacions de caràcter popular. Així, aquesta reintroducció tindrà un caràcter inèdit i es podrà veure únicament per a l’ocasió amb motiu de les Decennals 2021+1.
L’estrena tindrà lloc durant la jornada del 3 de febrer, Sant Blai i festiu local, en una tanda de representacions amb sis actuacions: tres en horari matinal i tres en la franja de tarda. En aquesta ocasió, el ball parlat farà les seves escenificacions en una jornada única, de forma itinerant pels carrers i places del Centre Històric vallenc, amb la plaça de les Garrofes com a espai emblemàtic. De fet, aquest és justament un altre dels al·licients destacats del projecte: recuperar la itinerància d’aquests tipus d’escenificacions del teatre popular en el decurs d’una mateixa representació.
El Ball de la Rosaura
El ventall de temàtiques del gènere dels balls parlats és molt àmplia, des de les religioses fins a les aventures bandoleresques, passant per la sàtira o les representacions basades en romanços. El ball de la Rosaura presenta una temàtica cavalleresca dramàtica. L’argument s’inspira en uns fets tràgics ocorreguts a Trujillo (Càceres, Extremadura), segons els quals una donzella de nom Rosaura fou ultratjada i abandonada per part del seu pretendent i el seu cosí, que la deixaren a la seva sort tot abandonant-la i lligant-la a un pi enmig del bosc, lloc on fou trobada i rescatada.
La posada en escena de l’obra combinarà el gest, la paraula, l’atrezzo, la música i el ball que porten a terme els mateixos actors a peu de carrer, una fórmula molt arrelada en el teatre medieval.
Entre les primeres referències al text original, trobem que aquesta dansa formava part de la programació de les Festes dels Sants Advocats i Protectors de Vilanova i la Geltrú de l’any 1850. L’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler en fa una narració documental que s’ubica l’any 1860; el 1873 a Reus; el 1877 a Falset; Josep Bargalló Valls també el documenta al Catllar; i a Vila-seca entre 1861 i 1881 ho fa Jordi Bertran, així com el 1881 a La Canonja i el 1882 a Torredembarra segons el buidatge del "Diari de Tarragona" realitzat per aquest autor; i també a Calafell, El Vendrell i Vilafranca del Penedès, segons l'investigador Eloi Miralles. Des de llavors, aquest ball parlat en llengua castellana tan popular s’havia representat en diferents poblacions del Camp de Tarragona, de la Conca de Barberà i del Penedès.
Dins el seguici cerimonial de Valls el ball de la Rosaura ja fou descrit per l'insigne novel·lista vallenc Narcís Oller en la seva obra "Vilaniu", en la qual retrata la Festa Major de Sant Joan de Valls de la seva infància, corresponent a la dècada del 1850. Les notícies vallenques són entre les més antigues conegudes al nostre país, en un element de la cultura popular local que havia participat històricament a les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.
El segle XIX va suposar la incorporació d’un nombre important de balls de sang i fetge, amb moltes descàrregues de trabucs, armes d’avantcàrrega prou definitòries d’aquests balls bandolers, i que oferien parlaments en castellà com La Rosaura, Sebastiana del Castillo, Marcos Vicente o els Embozados de Madrid. Amb el segle XX gran part d’aquestes representacions va desaparèixer. Recentment, Calafell i Cambrils van recuperar el Ball de la Rosaura dins els seus rituals festius. En el cas vallenc la pólvora serà present de manera simbòlica per rememorar-ne els orígens. Concretament s’emprarà a la plaça de les Garrofes.
Un altre dels elements centrals de la representació serà el pi, un tret simbòlic d’aquest ball parlat, element representatiu del bosc on té lloc l’acció, i que dóna forma a la imatge gràfica.
L’adaptació a Valls
L’equip d’adaptació ha reconduït el drama, amb un tema vigent i que interpel·la el públic, sota la mirada de la contemporaneïtat, apropant aquesta història narrativa a la nostra realitat social; i mantenint, al mateix temps, la fidelitat als elements constitutius originals.
Per a fer-ho possible, la traducció al català del text original (escrit i sempre representat en castellà) ha anat a càrrec de l’equip format per Pere Navarro, Toni Veciana i Magí Sunyé. Una traducció que ha intentat, en tot moment, conservar la poètica del romanç original. Cristina Boixadera és la responsable de la composició de les tonades que acompanyaran la representació, una creació original al servei de la reintroducció, amb acompanyament de flabiol, tamborí, acordió diatònic i violí. Al seu torn, Blanca Ferré signarà el disseny i confecció del vestuari d’aquest nou ball parlat.
Pel que fa a la imatge gràfica, Andreu Plana ha estat l’autor del logotip del ball i de les seves aplicacions, que s’inspiren en el gravat en forma de pi que corona decoració de la façana de la primera portalada del carrer de la Cort, Ca Vives Pi, immoble del segle XIX reformat per l’arquitecte vallenc i fill il·lustre Cèsar Martinell.
Una dotzena de personatges faran possible la presentació d’aquest relat a Valls. Els actors i actrius que formen part de l’equip provenen de diferents experiències en el món de la interpretació i la cultura popular, tots ells amb reconegut compromís pel món del patrimoni immaterial. D’entre el conjunt de personatges, el públic podrà veure el dimoni burlesc, un element típic i característic dels balls parlats del Camp de Tarragona i el Penedès, que obrirà la posada en escena.
El projecte de reintroducció del Ball de la Rosaura de Valls compta amb el suport de la comissió participativa de cultura popular de les Festes Decennals. També amb la col·laboració de la Unió Anelles de la Flama, entitat que participarà del muntatge donant vida al cos de miquelets i que acollirà el procés d’assajos.
Els vallencs, vallenques i forans poden seguir el procés de reintroducció a través de les xarxes socials del ball a Facebook, Twitter i Instagram, amb l’usuari @BallRosauraValls.
Tens algun dubte?
Vols opinar?
Registra't
