Dilluns, 27 de març
Gràcies amics, pel suport que hem rebut de tots vosaltres durant la campanya de micromecenatge feta a través de totSuma. Han estat vint i un dies de complicitat que ens ha permès conèixer de primera mà el vostre reconeixement a la tasca que fa el Memorial 1714.
Hem superat l'objectiu econòmic que haviem establert, el que vol dir que hem percebut uns recursos extres que destinarem a atendre despeses de les nostres activitats regulars.
Gràcies, moltes gràcies per la confiança que ens heu fet. El vostre suport ens ajuda i ens anima a continuar i fer-ho cada cop millor.
Donec perficiam!
Diumenge, 26 de març
Recordem que demà, 27 de març, farà 302 anys que fou executat, decapitat i esquarterat el general Josep Moragues. El seu cap, dins d'una gàbia de ferro, fou penjat al Portal del Mar 12 anys com a escarni dels catalans.
Ho volem recordar repoduïnt el discurs que el 25/09/2013 fa fer Jordi Miravet, President del Memorial 1714, amb el tìtol: “General Moragues: símbol, heroi i màrtir. La seva representació".
"La tradició popular, durant generacions, ha personalitzat en el General Moragues la lluita i el sacrifici en defensa de les Constitucions i Llibertats de Catalunya. En el seu moment hi va contribuir el poema que li va dedicar Àngel Guimerà: Lo cap d’En Josep Moragues, publicat l’any 1887, però en cada moment ha hagut un fet o un altre que ha ajudat ha mantenir viva aquesta tradició.
Perquè amb l’acarnissament que es va fer a la seva persona i a les seves despulles és volia atemorir els catalans. Mostrar públicament la destrucció del nostre sistema polític, així com la repressió indiscriminada i permanent que s’instaurava. Contràriament per als catalans de totes les èpoques ha estat un símbol i la seva representació un repte artístic i conceptual.
Sant Hilari Sacalm li va erigir un monument de gran format l’any 1991 i obra de l’escultor Domènec Fita Molat.
El Memorial 1714 va utilitzar el cap del General Moragues en la seva exposició: L’ Intent d’ Anorrear un Poble.. 1714..1725 inaugurada l’onze de setembre de 2001. És volia una imatge que sintetitzés el dolor i la desesperació que va caure sobre Catalunya i és va fer ús de la representació que del cap d’en Moragues havia publicat, l’any 1935, la revista La Tralla.
Modernament s’ha anat consolidant la imatge del General Moragues creat per l’escultora Rosa Martínez Brau i inaugurat a Sort l’any 1981.
Aquesta mateixa imatge, però en aquest cas feta de guix, és va fer servir a l’acte que va organitzar el dia 9 de setembre de 1984 la Comissió pro-homenatge al General Moragues, al Pla del Palau de Barcelona. Durant anys aquesta figura va presidir els actes de l’onze de setembre al Fossar de les Moreres de Barcelona.
L’Any 2004 la Foneria Parellada de Lliça d’Amunt va fer una fosa del bust del General Moragues en bronze. D’aquesta fosa, sota la direcció de la seva autora Rosa Martínez Brau, se’n van fer dues còpies l’una per a la Fundació Vila Casas i l’altra per al Memorial 1714, entitat que va promoure la realització i que des de aleshores la te exposada a la seva seu.
La Xarxa d’Entitats va encarregar l’any 2012 una còpia del bust del Memorial 1714 a la Foneria Jordi Pesarrodona de Barcelona i aquesta còpia, serà la que s’emplaçarà al Pla de Palau de Barcelona el 19 d’octubre de 2013.
Cal dir que l’ escultora havia fet fer estudis grafològics i psicològics del General Moragues i seguint els canons grecs va modelar el cap i les faccions de la cara segons el que aquells estudis li indicaven. La indumentària per contra no correspon a l’època.
A partir de l’any 2007 és publiquen els rigorosos treballs de recerca sobre la indumentària militar fets per l’il·lustrador i investigador Francesc-Xavier Riart i Jou. Aquests treballs aporten un nou coneixement sobre la matèria i obren un nou camí per a representar de forma fidedigna el General Moragues i els seus companys d’armes."
Fotografia: Bust de Josep Moragues al Pla de Palau de Barcelona.
Divendres, 24 de març
Volem presentar un llibre cabdal en la recuperació de la història que ens han amagat, que encara avui ens amaguen, els descendents dels vencedors en la Guerra de Successió i, el que és més trist, molts catalans que amb mentalitat de vençut reneguen de la història militar del nostre País.
Reproduim una part del pròleg del llibre “Els exèrcits de Catalunya (1713-1714)”:
“El present treball és un llibre d’història que s’ocupa d’una temàtica bel·lica: la campanya Catalana de 1713-1714, en la Guerra de Successió espanyola, i la capacitat dels catalans per organitzar forces armades.
...S’ha volgut plantejar una história politicament correcta, sense guerra i sense estudis sobre la guerra. La llarga tradició de poble vençut i dislocat per una sucessió de derrotes, com la de 1714 o la de 1939, així com la pressió dels vencedors no han estat alienes a la renúncia de recerca sobre aquest vessant tant important, sense el qual no es pot entendre la nostra història...
...El nostre objectiu ha estat demostrar que els catalans, a través dels seus representants, diguem-ne legítims enaquelles coordenades històriques, van ser capaços d’aixecar un exèrcit potent en molt poc temps. Aquest exèrcit català reglat i regular que va aguantar la durísima campanya de 1713-1714 era homologable quant a qualitat, equipament i estructura als exèrcits més avançats de l’època.”
“Els exèrcits de Catalunya (1713-1714)”. Text de Francesc Xavier Hernàndez i Francesc Riart.
Editat per: Rafael Dalmau, Editor
Dimarts, 21 de març
El primer mapa, datat l’any 1700, mostra el nostre estat històric, la Confederació Catalano-Aragonesa. El segon mapa reflecteix la realitat que neix del Tractat de Pau d’Utrecht de l’any 1713.
Des del Memorial 1714 sempre hem dit que el Tractat de d’Utrecht no va dur la pau a Catalunya, contràriament va obrir un conflicte que encara avui -any 2017- no s’ha tancat.
El Tractat internacional d’Utrecht, i els que el van seguir Rastatt i Viena, van permetre el reconeixement de l’Estat Espanyol contemporani que, a criteri nostre, va néixer amb dos errors que el portaran a la seva desfeta tal com el coneixem avui:
El primer error és que desprès de la Guerra de Successió el nou estat no reconeix la Confederació Catalano-Aragonesa. Una realitat de segles formada per la Nació Catalana i l‘Aragó. No promou una entitat superior, sinó que som incorporats a Castella. I, el terme Espanya i espanyol deixa de ser geogràfic per assimilar-se a Castella.
El segon error és que parteix d’una abstracció geogràfica que no respon a la realitat i que, conseqüentment, no l’assumeix. Una conseqüència actual d’aquest fet es la no assumpció del Corredor mediterrani.
Els dos mapes mostrats donen per una complerta lliçó d’història. Són com un llibre obert per a qui vulgui aprofundir i s’hagi després de la bena als ulls que Espanya teixeix.
Fotografies: Europa any 1700 i Europa desprès tractat Utrecht i Rastatt any 1713
Dilluns, 20 de març
Gràcies amics i companys de lluita per la vostra generositat i col·laboració.
En dues setmanes –de les tres programades- hem arribat a l’objectiu per poder disposar d’un web de l’associació. Gràcies.
Estem molt agraïts i, al mateix temps, emocionats per la gran acollida que ha rebut la nostra sol·licitud. Quan al Memorial 1714 vam decidir fer un micromecenatge, mitjançant TotSuma, no les teníem totes, no ho havíem fet mai.
Aquesta darrera setmana –fins diumenge 26- la campanya és viva. Si continuem gaudint de la vostra confiança i col·laboració podrem destinar les aportacions que superin la xifra inicial de 3.300€ -necessaris per fer el web- a ajudar-nos a finançar els projectes que tenim en marxa i de nous, com exposicions i conferències.
Som una associació que tot el que fem és gràcies als voluntaris, que uns com a socis i altres com a col·laboradors, fan possible la tasca del Memorial 1714.
Donec perficiam!
Diumenge, 19 de març
|
|
|
|
| Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Així mestre Jordi, un dia cavant, deia en lo fossar, quan Barcelona sentia que l'anaven a esfondrar. La batien bronze i ferro dels canons de Felip Quint. Ell els mata i jo els enterro - lo fosser deia, enfondint. Quin vellet el fosser Jordi! Jo l'havia conegut; no hi ha pas qui se'n recordi que no el plori condolgut. Havia passat la vida mirant la mort fit a fit, i era una ànima entendrida; no l'havia això endurit. Era vell: mes ningú ho veia veient-lo al fossar, cavant; aquell pit que tot és teia quan és sec no aguanta tant. Son dol no el feia commoure, i, la ge, el veia patint; era un cor dur com un roure que sentia com un nin. Sempre al fossar anava a cavar amb un nét seu; si ell el seu magall portava, - Jo - el nin deia - porto el meu! - I cavant els dos alhora, i fent fosses al fossar, sempre dels morts a la vora se'ls sentia mormolar: - Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. Molts jorns feia que, sitiada la ciutat pels de Verwick, amb l'ànima trasbalsada el vell cavava amb fatic. Els fossars de Barcelona s'omplien de gom a gom. Pel tros d'or d'una corona si se'n gastava de plom! Mestre Jordi, que això veia, cavant deia en el seu nét: - Felip Quint que tan se'n reia vet aquí el què n'haurà tret: rius de sang i un munt de ruïnes per pujar al tron reial. Ni essent d'or i pedres fines, val res un ceptre que tant val? I així dient, el vell plorava, i ofegava amb el seu plor una pena que el matava i li trossejava el cor. Tenia un fill, que era pare d'aquell nin que li era nét, i li enrogia la cara la vergonya d'un secret. Que aquell fill... taca afrontosa! no tenint la pàtria en res, va abandonar fill i esposa i es va vendre al francès. Compteu, doncs, si del vell Jordi no fóra amargant el plor; no hi ha pas qui se'n recordi que no el planyi amb tot el cor. Ell tan lleial a Catalunya, i el seu fill tan criminal...! Qui, si té bon cor allunya aquest pensament mortal? Per aixo el pobre vell plorava com si cavés el clot seu, i tot cavant, mormolava: - Si sigues... no ho voldrà Déu! Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor. |
Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs els clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
els morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.
- Bé en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar a ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.
Conec bé de quina banda
són els morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
el botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per eixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.
I, així dient, lo nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint just el llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Ai, pobreta Barcelona,
Com t’estrenyen
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.
I a rengleres, a rengleres
els van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
els d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
el lleial amb el traïdor!
De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res el llavi;
a tots dos los sembla agravi
el mot que han de pronunciar.
I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang del seu fill, al puny.
- No, no - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és el teu pare, fill meu!
I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- El seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- On l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
|
EL FOSSAR DE LES MORERES
Frederic Soler i Humbert "Serafí Pitarra"
Divendres, 17 de març
Les Reials Guàrdies Catalanes són la unitat militar d’elit creada per Carles III seguint el model de la Reial Guàrdia Anglesa –les Foot Guards- el dia de Nadal de 1705. Ès l'exercit del rei i rep les ordres del rei, en el seu defecte del misitre de la guerra.
A les Reials Guàrdies Catalanes, formada exclusivament per catalans, s’incorporarien l’estament nobiliari i els liders vigatans - els partidaris més durs de l'Arxiduc Carles- sota el comandament d’un coronel amb rang superior a qualsevol altre. El Regiment disposava de deu companyies de fusellers i una de granaders. El lema adoptat era Donec perficiam - fins a reeixir-.
Les Reials Guàrdies va participar en numerosos combats durant la Guerra de Successió: trencament del setge de Barcelona -1706- i del setge de Magallón, la presa del castell de Mallen, les captures de Tauste i Borja, les dues ocupacions de Madrid, la Batalla d'Almenar, la Batalla de Monte de Torrero – Saragossa-, la Batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña, com a més destacats.
Amb la firma del Tractat d'Utrecht –l’any 1713- les Reials Guàrdies són dissoltes. Alguns comandaments i tropes van seguir a l’Emperador Carles, marxen amb ell i participen en la guerra contra els turcs, però la majoria de caps i soldats van restar a Catalunya incorporant-se al Regiment del Roser, del nou Exercit de Catalunya, que mantenia els seus colors groc i vermell. En disoldres les unitats desplaçades a Austria- Hungria, les seves banderes són entregades a la catedral de Buda.
Com a senyal de l’afecte que tenia l’Emperador Carles a les Reials Guàrdies Catalanes, va voler que en el seu sarcòfag es mostrés la batalla de Monte Torrero, on apareix escortat per les Reials Guàrdies.
A l'Espai Museu del Memorial 1714, hi ha una amplia representació de miniatures de les Reials Guardies Catalanes, realitzades per Jaume Serra Vidal, membre de la Junta del Memorial, així com diferents mostres de diorames i miniatures del mateix autor, que reprodueixen moments cabdals de la Guerra de Succsessió i de la vida diaria de la Catalunya de principi del segle XVIII.
Fotografia: Miniatures de les Reials Guàrdies Catalanes realitzades per Jaume Serra Vidal
Dimecres, 15 de març
Dimarts, 14 de març
En Jordi Miravet, President i membre fundador del Memorial 1714, explica en el vídeo qui som i quina és la necessitat de disposar d’un web per la nostra associació: ser accessibles a tot hora i ampliar el nostre camp d'influència a tot el mon .
L’estudi, investigació, recuperació i divulgació de la nostra història nacional, molt especialment de la Guerra de Successió, història que resta amagada i/o deformada pels vencedors i els seus col·laboradors, és la nostra raó de ser.
Qui perd els orígens, perd la identitat.
https://www.youtube.com/watch?v=XnH1gAsPeck
Dilluns, 13 de març
El Fossar és un espai públic per a l’ús dels ciutadans, però al mateix temps és un espai consagrat a la memòria de tots aquells que han mort en defensa de Catalunya i la seva llibertat, és un espai que és mereix el respecte dels seus visitants.
El Fossar és el lloc per recordar i honrar la memòria dels ciutadans de la Nació Catalana que van morir en la guerra de Guerra de Successió en defensa de les nostres Llibertats i Constitucions. Per extensió, és el lloc per retre honor a tots aquells que al llarg del temps han donat la vida en defensa de Catalunya.
El Fossar de les Moreres és el Memorial que totes les nacions democràtiques tenen com un lloc d’agraïment a les generacions anteriors.
Som una entitat formada exclusivament per voluntaris que de manera constant hem vetllat per la dignificació del Fossar de les Moreres i per salvar el difícil equilibri d’interessos que és produeix en un lloc tant emblemàtic.
El dia a dia es un repte constant i gens fàcil, però el més punyent a que fem front en aquest moment és el de desemmascarar les ideologies que, amb una raó o altra, pretenen banalitzar el Fossar de les Moreres robant-li el seu veritable esperit.
Diumenge, 12 de març
El 23 de novembre de 2001, a les 7 del mati, en un acte solemne presidit per Jordi Portabella, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, es va posar la primera pedra del peveter -obra d’Albert Viaplana- que un cop finalitzat donaria per acabada la recuperació del Fossar.
En aquell mateix acte, el Memorial 1714 hi va dipositar les restes de les persones que hi eren enterrades i que van ser trobades durant les primeres obres de remodelació al fossar.
L’any següent, 2002, un cop acabades totes les obres, vam iniciar el ritual de la presentació d’una ofrena floral cada diumenge al matí al peveter. Ofrena que no s’ha interromput mai.
Per a la Nació Catalana, el Fossar de les Moreres és el monument al Soldat desconegut, en memòria a tots els que han mort en defensa de la llibertat de Catalunya.
Fotografia: Jordi Portabella i membres del Memorial 1714
Fotografia de Jordi Peñarroja.
Dissabte, 11 de març
Divendres, 10 de març
Dimecres, 8 de març
Aquest diumenge 5 de març hem fet l’últim dels actes programats, al llarg del mes de febrer, per commemorar l’antiga patrona de la ciutat de Barcelona: Santa Eulàlia.
Per començar l’acte el baríton Salvador Molins va interpretar L'Emigrant i La Balanguera, posteriorment el president del Memorial, Jordi Miravet, va dirigir-se als assistents per recordar el significat de la diada de Santa Eulàlia en la lluita per la identitat catalana.
El plat fort va ésser en Toni Albà, que va protagonitzar el monòleg “Ser o no ser catalans: aquesta és la qüestió” inspirat en el text shakespearià.
Fotografia: Toni Albà la diada de Santa Eulàlia
Dimarts, 7 de març
Dilluns, 6 de març
Registra't
