Extret de vilaweb

Entrevista a Josep Castells, president de la FAPMA Menorca, que ha presentat una querella contra Bauzá, Camps i Estarellas

Després d'haver-se mobilitzat, haver fet sortir milers de persones al carrer i d'haver plantat cara al govern balear judicialment, la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Menorca (FAPMA Menorca) ha presentat una querella criminal contra el president José Ramon Bauzá, la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, i el secretari d'Educació, Guillem Estarellas. Els acusa de prevaricació, desobediència i impediment de l'exercici de drets cívics en la implantació del decret del tractament integrat de llengües (TIL). Es preveu que la resta de membres de la Confederació Balear d'Associacions de Pares i Mares s'afegirà a la querella, que volen pagar per mitjà d'una campanya de micromecenatge. En parlem amb Josep Castells, president de la FAPMA Menorca.

—Per què heu presentat aquesta querella?
—S'han comès moltes irregularitats en la implantació del TIL: s'han obert expedients a uns professionals i no a uns altres que havien fet el mateix, s'ha aprovat un decret llei dues hores després de la suspensió judicial del decret anterior… S'han fet tot un seguit de maniobres de dubtosa legalitat que perjudiquen el nostre model d'educació, el model pel qual lluitem. Som ciutadans i l'única manera que tenim d'aconseguir un pronunciament de l'autoritat en favor dels nostres drets és recorrent a la justícia. 

—De què els acuseu? 
—D'una banda, la querella afecta Josep Maria Estarellas, secretari d'Educació, que és el menys conegut. Considerem que és el responsable d'haver adoptat les resolucions que imposaven el projecte del TIL en alguns instituts, contra el parer del consell escolar. I el consell escolar, d'acord amb la llei d'educació --ara derogada, però vigent en aquell moment-- és l'òrgan que té la competència per a aprovar el projecte educatiu del centre. Per això pensem que la imposició d'Estarellas podria constituir un delicte d'impediment de l'exercici dels drets cívics que tenim pares, professors i estudiants majors d'edat de participar en el govern dels centres. 

—També feu referència als directors expedientats.
—Posem damunt la taula que aquests directors van ser expedientats i que, en canvi, uns altres que havien fet el mateix no. Curiosament són directors que en la seva trajectòria han tingut càrrecs de confiança del PP. Nosaltres senzillament ho posem en coneixement del jutge perquè ho investigui i resolgui si hi pot haver hagut prevaricació.   

—La querella també és contra Bauzá i Camps…
—Sobretot per l'adopció del decret llei en desobediència oberta a una resolució de la justícia, que acabava de suspendre el decret. Van pretendre esquivar una resolució contrària de la justícia, i això vulnera drets fonamentals, com ara la tutela judicial efectiva. A més, tothom té l'obligació de complir les resolucions judicials, i els primers haurien de ser els polítics, que se n'omplen la boca. 

—Aquesta és una nova via de lluita contra el TIL que s'afegeix a tot un conjunt d'accions, tant de pares com docents?
—Abans d'arribar a això hem exhaurit totes les vies. Hi ha hagut mobilitzacions, actes populars, recursos al defensor del poble, recursos administratius… Com a organització social que representa l'interès dels pares, la nostra obligació és lluitar pels nostres interessos corporatius amb tots els instruments legals que tenim a l'abast. 

—Com es viu tot plegat a les escoles? 
—Això es nota sobretot als instituts, perquè l'aplicació del TIL afecta més l'ESO. Es viu amb una gran frustració i una gran indefensió. Ens trobem amb esdeveniments surrealistes, com ara classes on els alumnes no entenen res, perquè no tan sols són els professors que no tenen el nivell requerit, és que els alumnes tampoc. S'ha volgut vestir això com la implantació del trilingüisme en un sistema educatiu. Nosaltres estem d'acord que es potenciï l'ensenyament d'anglès i en anglès, però cal una bona planificació i també recursos. Si no, l'efecte pot ser totalment contraproduent. És tan evident! No crec que hi hagi ningú a les Illes Balears que posi en dubte que això s'ha fet malament, encara que estiguem d'acord amb la finalitat última. Els pares portem els fills a viure cada dia situacions absurdes, i això crea frustració. 

—I això es notarà a final de curs…
—Bé, en tota la formació dels alumnes que hauran estat objecte d'aquesta absurditat i despropòsit. Ara s'ha aplicat a uns quants cursos, però l'any vinent ja volen fer-ho a tots. Ells continuen portant endavant la seva bogeria. Tots els qui hem anat a escola sabem que perdre un curs vol dir arrossegar-ho tota l'escolaritat. I tant, si es notarà! I el curs vinent el nombre de nens que arribaran a casa sense haver entès res es duplicarà. El govern haurà d'aguantar els efectes de la seva ineptitud, però pel camí hi haurà milers de nens que hauran travessat una situació que no haurien d'haver travessat mai.