Registra-t'hi   Registra't

Has perdut la contrasenya?

TotSuma

Blog

Dilluns, 15 d'abril de 2013

Entrevistem a en Jordi Montañez

Jordi Montañez, fill de Barcelona nascut l'any 1985, va començar a cantar cap a volts del 2009. Amb bona veu i un disc sota les espatlles (Dolça Victòria, Temps Record, 2011) ara prepara un segon disc finançant-ne bona part a través d'aportacions populars.
D'on et ve aquest interès per la música? Ve de petit o vas agafar afició de gran?
No tenim cap músic a la família, així que l'interès per la música em va començar a venir d'adolescent quan vaig voler començar a tocar la guitarra perquè volia ser com els meus ídols musicals. Això i que escoltava música de forma gairebé compulsiva com a forma, suposo, de refugi interior.

Amb el teu nou treball, 'Cançons d'ara', quines diferències hi trobarem amb l'anterior?
Trobarem diferències molt significatives bàsicament en la música. He volgut fer un punt d'inflexió en la part musical de les cançons. En aquest sentit he treballat amb el productor Pau Romero, que ha fet tots els arranjaments i la producció musical. Trobarem unes cançons arranjades per a un format de banda pop/rock.

Què esperes d'aquest nou disc?
Que arribi a tots els racons on encara no ha arribat la meva música i que serveixi també com a consolidació professional del projecte.

Lletres sentimentals, combatives o una mica de tot?
Jo considero que una cosa va lligada amb l'altra. La voluntat de crítica, de progrés, de llibertat, de justícia...és en tot, també en el nostre dia a dia, en la forma com ens relacionem amb les persones que ens envolten i que ens estimem. És a dir, una cançó d'amor també pot ser combativa, una cosa no ha d'excloure l'altra, i això és el que intento transmetre en les cançons que podríem considerar més sentimentals que, per descomptat, també n'hi ha en el disc.

El concert de presentació, serà el primer concert on et podrem veure amb banda. N'hi haurà més o serà un concert únic?
He fet alguns concerts en format de duet però en format banda (amb baix, bateria, teclats, etc.) serà el primer. La idea seria poder repetir aquest format, ja que com he comentat, el disc està pensat en aquest format però és difícil poder-lo fer moure amunt i avall per una qüestió econòmica. De moment no tenim cap més concert tancat en aquest format, així que, de moment, podem dir que és un concert únic.

Una de les recompenses que ofereixes a totSuma és un concert particular a domicili? I un altre de tribut a Silvio Rodríguez?
El concert particular a domicili es tractaria d'un concert amb cançons meves, com un concert normal dels que faig però amb la particularitat que seria totalment informal i proper i per tant amb possibilitat d'interaccionar molt més amb els mecenes i comentar tot el procés de creació i producció del disc. El concert de tribut a Silvio Rodríguez és un espectacle que he fet un parell de vegades i que consisteix en un repertori a veu i guitarra dels clàssics del trobador cubà tot intentant ser el més fidel possible a les originals. Sóc un seguidor entusiasmat de la seva obra i penso que no dec ser l'únic del nostre país, així que crec que pot ser interessant oferir-ho també com a recompensa.

El títol del disc fa referència a un article de Lluís de Serrahima, "Ens calen cançons d'ara", article considerat el fundacional de La Nova Cançó. Fins a quin punt reivindiques aquests referents?
Els reivindico fins al punt de fer-ne referència al títol del segon disc (somriu). Les cançons de tota aquella generació de cantautors són molt vigents avui en dia, reivindico aquesta vigència de la paraula, aquesta forma que tenien d'entendre les cançons en concret i la cultura en general. El títol del disc vol constatar aquesta idea i a més a més pretén adaptar-la musicalment als formats musicals d'avui en dia, perquè l'estètica pot ser diferent però els anhels i les esperances són els mateixos.

Avui dia com veus el panorama musical català? I la cançó d'autor?
Estem superant els prejudicis i les pors a cantar en català. A més a més el nivell i la varietat de grups i formats ha augmentat molt. No obstant això, el valor que té la música en la societat continua sent molt pobre, no se li atribueix cap mena de valor. Hem de saber fer front a això i el que està clar és que retallar en cultura i formació no hi ajuda.
La cançó d'autor cada dia compta amb més cantants i seguidors. S'està aconseguint superar tots els tòpics i prejudicis que hi havia cap a aquest estil, que alguns consideraven d'un altre temps. S'ha fet molta feina i molta pedagogia per poder equiparar la cançó d'autor a qualsevol altre estil o format musical.

Moltes gràcies Jordi
A vosaltres!
 

Butlletí

Rep els nous projectes de totSuma al teu correu.

Un projecte de

Xadica

Amb la col·laboració de

Fundació Catalunya Cultura

Segueix-nos

  • Troba'ns al Facebook
    Troba'ns al Twitter
    Escriu-nos!