Degut a la crisi econòmica que sacseja bona part del món occidental, ja fa temps que són moltes les entitats i institucions que han vist disminuir dràsticament el seu pressupost i han hagut de reinventar, retardar o aturar definitivament els seus projectes per manca de finançament. Hospitals, escoles, carreteres, farmàcies, centres culturals, festivals, comerços, petites editorials, ajuntaments, famílies... tothom qui més qui menys ha notat els efectes d'una economia que ha deixat de créixer.

Però arran d'aquesta situació, han sorgit diverses iniciatives de caire col·lectiu, no només per dur a terme aquests projectes paralitzats, sinó també per dissenyar-ne de nous i dur-los a terme. I és que les possibilitats que s'albiren amb el finançament col·lectiu i internet són moltes.  

Si fem una volta al món, veurem que hi ha plataformes com Citizinvestor, dels EUA, que han aconseguit reformar espais públics o d'altres com l'anglesa Spacehive on els seus membres han aconseguit prou recursos per crear parcs infantils o centres socials. O més recentment, a través de la plataforma Indiegogo, diverses entitats s'han posat d'acord per poder finançar i crear un centenar d'horts urbans a diverses ciutats americanes amb l'objectiu de fomentar el consum de proximitat.

Tot plegat respon a un nou model, on l'usuari no és només un consumidor final, sinó que esdevé un consumidor partícep del projecte, un inversor social, compromès i més exigent des del punt de vista moral i ètic. Aquesta aproximació del consumidor cap al projecte, fan que el promotor hagi de complir certes regles (de transparència sobretot) davant de la comunitat que l'ajuda, que s'hi implica i es compromet. I és que si els promotors i els sumadors es comprometen, les possibilitats són moltes, i no només per millorar espais. La recaptació de fons per a impulsar o finançar campanyes polítiques per exemple, per cercar voluntaris o connectar persones al voltant d'un mateix projecte ha crescut de manera constant de fa uns anys ençà.

A totSuma tot això ens agrada i ens fa pensar que si el finançament col·lectiu és útil per a tantes coses, per a tantes comunitats i causes, també ho ha de ser per força per a les nostres causes: per a la nostra cultura, per a les nostres campanyes, pels nostres artistes, pels nostres carrers, per a les nostres empreses, per a la nostra llengua, per a les nostres organitzacions, per a les nostres assemblees i per a la nostra causa principal, la causa d'esdevenir un nació lliure.