Últimament habite Barcelona i viceversa. No faig una vida massa pública quan hi sóc, ans al contrari, camine solitari els carrers tot veient i mirant trets nous, rostres nous. L'estranya sensació de travessar una ciutat desconeguda i familiar alhora.
De vegades, em trobe intèrprets de la ciutat estrenada. El meu favorit: Francesc Viadel, un valencià d'Algemesí amb deu anys d'experiència en la matèria. El vaig conéixer personalment en una orxateria del passeig de Sant Joan un migdia de primavera. Vam fer un intercanvi de creacions: jo li vaig regalar el meu CD Dones i dons. Ell em va lliurar un llibre de poesia: Ciutat, dies insòlits, escrit amb ràbia lírica, realisme i la lucidesa d'un tot terreny de les paraules. Jo el seguisc des de fa molt de temps pels seus articles on sol pegar en el clau amb massa freqüència. Ell és un guerrer fidel al seu País del qual parla amb una distància física prudent, tot veient el bosc molt millor que quan ho feia des de baix dels tarongers del seu poble que tant coneix.
Ara posa a la disposició del meu nou CD Segona Mà una nova recompensa: Ciutat, dies insòlits.
Moltes gràcies, Francesc.