Si coneixes el meu treball anterior, deus haver escoltat Llaurador. Aquesta cançó està dedicada a totes les llauradores i llauradors que s'alcen cada matí per donar-nos de menjar. Pensava en totes i en tots, però tenia al cap la vida d'un que pot ser l'exemple d'un amant de la terra viva i fecunda: Jeromo Aguado.

Fa molt de temps que compartisc la meua vida amb certes persones que l'estimen i la cultiven, tot defensant el concepte de sobirania alimentària, és a dir, el dret dels pobles a decidir les seues polítiques agràries i alimentàries amb total respecte a les persones i el medi ambient. Puc dir els noms d'Àngel Cerveró, Eva López, Jeromo Aguado, Patrícia Dopazo, Enric Navarro, Gustavo Duch, Carmen González (La Punta), Vicent Bordera, Juan Clemente, Sarai Fariñas, Maria Vicente i David Seguí (Cervesa Lluna), Inés Payá (Pasta Bruna), Fidel García-Berlanga (Venta de Contreras) o de projectes com La Peira, el Mas de Noguera, l'Aixada com Eixida o la mateixa Plataforma de Sobirania Alimentària del País Valencià.

Per què explique tot això i allò? Perquè una de les recompenses inclou una publicació molt especial per a mi: la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, que reflexiona sobre la vida rural i aporta debats sobre temàtiques moltes vegades amagades o abandonades darrere el vertigen de les nostres vides no massa calmes. Podeu visitar-la en aquesta adreça electrònica i veure que és una subscripció que paga la pena molt: www.soberaniaalimentaria.info 

 

Llaurador (Dones i dons, 2014. Mésdemil)

Cada matí és un nou començar,
perquè els records no es poden menjar,
i tu, tu ho saps.
I amb la suor assaones el blat,
i amb l'arada acarones els camps
com tu, com tu saps.

És la terra que tens a les mans
des d'on vols aquest món empentar
llaurador, llaurant les veritats i la vida.

Cada matí es un nou cop de falç
la nostra terra no aguanta més danys.
I tu, saps que és ja.
És per això que el teu puny has alçat
abans que siga impossible la pau
com tu, com tu saps.

Militant d'esperances i pa
despertant les llavors de demà
primaveres vindran amb els fruits de l'estima.

Cada matí, llaurador, crec en tu
en la teua ànima d'aigua d'aljub.
Com veig als teus ulls.
I cada dia em trobaré perdut
si no et recorde la cara i la llum
i tot el viscut.

Llaurador de collites i adobs,
ni distàncies, fronteres, ni pors
detindran primaveres amb fruits de la lluita.