L’Audiència Provincial de Palma ha desestimat definitivament la querella presentada per la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Menorca (FAPMA) contra el president del Govern, José Ramón Bauzá, la consellera d’Educació, Joana Maria Camps, i el secretari autonòmic d’Educació, Guillem Estarellas. El tribunal resol que les actuacions administratives denunciades per la via penal no són constitutives dels delictes de prevaricació, impediment de l’exercici dels drets cívics i desobediència.

El passat mes de juliol, el jutjat d'instrucció va desestimar en primera instància la querella. En aquella ocasió, la FAPMA va presentar un recurs d'apel·lació davant de l'Audiència, perquè la interlocutòria del jutge d'instrucció ni tan sols entrava en el fons dels assumptes plantejats. En aquesta ocasió l'Audiència ha argumentat millor la seva decisió, però de forma totalment discutible.

Lògicament, la resolució judicial és molt decebedora i és una molt mala notícia per la bona salut democràtica de la societat, ja que posa en dubte una de les garanties del sistema, com és la divisió de poders. Qualsevol espectador neutral veu totalment pervers que un govern pugui imposar via decret-llei el que establia un decret que la justícia acaba de deixar en suspens, com va succeir en el cas que ens ocupa. És una vulneració flagrant del principi constitucional conforme el qual tots esteim obligats al compliment de les resolucions de la justícia. 

Com ha passat en altres ocasions, en aquest cas els jutges no han trobat cap norma que impedeixi que açò es pugui fer. Els sindicats van intentar impugnar-ho per la via administrativa. La FAPMA ho ha intentat per la via penal. Hi ha presentat, a més, un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret-llei. No hi ha dubte que la societat organitzada havia d'intentar de totes les maneres posar en evidència aquesta maniobra i intentar un posicionament judicial que impedís que açò es tornés a repetir. Malauradament, de moment no ha estat possible aconseguir-ho.

La lectura positiva és que s'ha posat en evidència aquesta falla del sistema. Si fins ara no s'havia evidenciat és simplement perquè a cap govern se li havia acudit desobeir les resolucions judicials amb aquesta maniobra. Ara que Bauzá s'hi ha atrevit, fora bo que els partits de l'oposició en prenguessin nota i, en la propera legislatura, s'impulsin els canvis legislatius necessaris per impedir que torni a succeir.

La segona nota positiva és que la presentació de la querella, i especialment la campanya de captació de fons mitjançant la plataforma TotSuma, va contribuir al clima d'indignació popular per les formes autoritàries del Govern Bauzà. És molt probable que, sense aquest clima, no s'hagués produït la contundent desautorització que el sistema del Tractament Integral de Llengües (TIL) va rebre per part del Tribunal Superior de Justícia i que fa que avui el TIL sigui un malson afortunadament superat.

Pel que fa als diners recollits mitjançant la campanya de TotSuma, en aquest moments queda un ròssec de 1.918,53 €. La proposta de la Junta de la FAPMA és destinar aquests diners al fons de solidaritat amb els directors dels instituts de Maó expedientats, amb la intenció de presentar properament una altra querella contra Guillem Estarellas. D'aquesta manera, els dolers recollits continuarien dedicant-se a lluitar contra els abusos del poder que s'han produït al voltant de tot l'episodi del TIL. De totes formes, convidem a tots els aportants de TotSuma a suggerir altres possibles destinacions per aquets ròssec a través del compte de correu fapmamenorca@gmail.com. En tot cas, informarem a tots els aportants de la decisió que s'adopti i, en cas que es destinin a noves accions judicials, continuarem informant-ne a través d'aquest bloc.

Documents relacionats:

- Nota de premsa enviada als mitjans.
- Interlocutòria d'inadmissió de la querella, de juliol de 2014.
- Recurs contra la inadmissió, de juliol de 2014.
- Interlocutòria de l'Audiència desestimant la querella, de gener de 2015.

El proper dijous, 8 de maig, es durà a terme un acte informatiu sobre la querella criminal interposada contra Bauzá Camps i Estarellas. L'acte comptarà amb la participació de Jaume Asens, l'advocat que porta la direcció lletrada de l'acusació particular, i es farà a les 18:30 a la Biblioteca Pública de Maó.

Posteriorment, a les 19:30, Asens farà una xerrada a la seu del GOB (Camí des Castell, 53, Maó) sota el títol "En defensa del dret a la protesta". Aquesta xerrada està organitzada per l'Ateneu Pere Mascaró.

Jaume Asens (Barcelona, 1972) és advocat penalista, conegut per la seva feina en defensa dels drets humans i dels moviments socials. Llicenciat en Dret i en Filosofia per la UB. És coautor de “No hi ha dret(s). La lluita contra la il·legalitat del poder” i de “La bestia sin bozal”. En els seus articles i llibres posa al descobert com el poder va limitant cada cop més els drets dels ciutadans emparant-se en els ressorts d’una democràcia de baixa intensitat. 

Extret del blog d'Assamblea de Docents

Aquest cap de setmana, l'Assemblea de Docents ha fet la seva aportació econòmica a la campanya de recollida de doblers per finançar aquesta querella criminal empresa per la FAPMA de Menorca.
http://www.totsuma.cat/projecte/1135/querella-criminal-contra-bauza-camps-i-estarellas

Durant la setmana passada vàrem mantenir una conversa al respecte amb el president de la Federació menorquina i vàrem estar d'acord en fer una aportació de 200 €, la màxima que permet la campanya. D'una banda es va trobar que no calia aportar més doblers perquè la campanya està essent un èxit i, d'altra, es va dir que una aportació d'aquesta quantitat -i no una major- facilita que més gent hi pugui participar.
Aquesta querella casa amb acords anteriors presos per l'Assemblea de Docents i té tot el nostre suport. També volem fer públic que si per qualsevol motiu, els doblers necessaris per fer prosperar aquesta querella excedeixen allò pressupostat inicialment per a la campanya de micromecenatge, la nostra Assemblea ofereix el que calgui de la nostra caixa de resistència.

Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents

El llenguatge visual és el més universal i directe que hi ha. Arriba tant a la consciència com a l'inconscient de l'esser humà, transmetent no només idees sinó també sentiments i emocions. Per tant, és un vehicle privilegiat per mobilitzar-nos i per fer-nos sentir implicats. Na Verónica Arellano ha posat el seu talent creatiu al servei d’aquesta mobilització, acceptant el repte de crear una obra expressament dedicada al conflicte educatiu.

El repte va ser doble perquè l’obra va ser concebuda i executada en directe i a temps real, com a síntesi visual de les idees sorgides a partir del Wold Cafe que es va dur a terme el passat dia 8 de març. Un World Cafe és una dinàmica de participació ciutadana. En aquest cas, va aplegar a membres de la comunitat educativa de Menorca, per consensuar un pla d’accions per combatre l’absurda política educativa que du a terme el govern de les Illes Balears.

En aquest projecte, Verónica Arellano ha demostrat la seva capacitat de creativitat instantània, transferència de llenguatge i síntesi visual, duent a terme l’observació, el procés creatiu, la maduració i la materialització de l’obra davant del públic i en temps real. En les properes setmanes, el quadre es presentarà públicament.  

L'autora ha cedit la seva obra perquè pugui formar part de les recompenses d'aquest projecte de micromecentage.

Extret de vilaweb

Entrevista a Josep Castells, president de la FAPMA Menorca, que ha presentat una querella contra Bauzá, Camps i Estarellas

Després d'haver-se mobilitzat, haver fet sortir milers de persones al carrer i d'haver plantat cara al govern balear judicialment, la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Menorca (FAPMA Menorca) ha presentat una querella criminal contra el president José Ramon Bauzá, la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, i el secretari d'Educació, Guillem Estarellas. Els acusa de prevaricació, desobediència i impediment de l'exercici de drets cívics en la implantació del decret del tractament integrat de llengües (TIL). Es preveu que la resta de membres de la Confederació Balear d'Associacions de Pares i Mares s'afegirà a la querella, que volen pagar per mitjà d'una campanya de micromecenatge. En parlem amb Josep Castells, president de la FAPMA Menorca.

—Per què heu presentat aquesta querella?
—S'han comès moltes irregularitats en la implantació del TIL: s'han obert expedients a uns professionals i no a uns altres que havien fet el mateix, s'ha aprovat un decret llei dues hores després de la suspensió judicial del decret anterior… S'han fet tot un seguit de maniobres de dubtosa legalitat que perjudiquen el nostre model d'educació, el model pel qual lluitem. Som ciutadans i l'única manera que tenim d'aconseguir un pronunciament de l'autoritat en favor dels nostres drets és recorrent a la justícia. 

—De què els acuseu? 
—D'una banda, la querella afecta Josep Maria Estarellas, secretari d'Educació, que és el menys conegut. Considerem que és el responsable d'haver adoptat les resolucions que imposaven el projecte del TIL en alguns instituts, contra el parer del consell escolar. I el consell escolar, d'acord amb la llei d'educació --ara derogada, però vigent en aquell moment-- és l'òrgan que té la competència per a aprovar el projecte educatiu del centre. Per això pensem que la imposició d'Estarellas podria constituir un delicte d'impediment de l'exercici dels drets cívics que tenim pares, professors i estudiants majors d'edat de participar en el govern dels centres. 

—També feu referència als directors expedientats.
—Posem damunt la taula que aquests directors van ser expedientats i que, en canvi, uns altres que havien fet el mateix no. Curiosament són directors que en la seva trajectòria han tingut càrrecs de confiança del PP. Nosaltres senzillament ho posem en coneixement del jutge perquè ho investigui i resolgui si hi pot haver hagut prevaricació.   

—La querella també és contra Bauzá i Camps…
—Sobretot per l'adopció del decret llei en desobediència oberta a una resolució de la justícia, que acabava de suspendre el decret. Van pretendre esquivar una resolució contrària de la justícia, i això vulnera drets fonamentals, com ara la tutela judicial efectiva. A més, tothom té l'obligació de complir les resolucions judicials, i els primers haurien de ser els polítics, que se n'omplen la boca. 

—Aquesta és una nova via de lluita contra el TIL que s'afegeix a tot un conjunt d'accions, tant de pares com docents?
—Abans d'arribar a això hem exhaurit totes les vies. Hi ha hagut mobilitzacions, actes populars, recursos al defensor del poble, recursos administratius… Com a organització social que representa l'interès dels pares, la nostra obligació és lluitar pels nostres interessos corporatius amb tots els instruments legals que tenim a l'abast. 

—Com es viu tot plegat a les escoles? 
—Això es nota sobretot als instituts, perquè l'aplicació del TIL afecta més l'ESO. Es viu amb una gran frustració i una gran indefensió. Ens trobem amb esdeveniments surrealistes, com ara classes on els alumnes no entenen res, perquè no tan sols són els professors que no tenen el nivell requerit, és que els alumnes tampoc. S'ha volgut vestir això com la implantació del trilingüisme en un sistema educatiu. Nosaltres estem d'acord que es potenciï l'ensenyament d'anglès i en anglès, però cal una bona planificació i també recursos. Si no, l'efecte pot ser totalment contraproduent. És tan evident! No crec que hi hagi ningú a les Illes Balears que posi en dubte que això s'ha fet malament, encara que estiguem d'acord amb la finalitat última. Els pares portem els fills a viure cada dia situacions absurdes, i això crea frustració. 

—I això es notarà a final de curs…
—Bé, en tota la formació dels alumnes que hauran estat objecte d'aquesta absurditat i despropòsit. Ara s'ha aplicat a uns quants cursos, però l'any vinent ja volen fer-ho a tots. Ells continuen portant endavant la seva bogeria. Tots els qui hem anat a escola sabem que perdre un curs vol dir arrossegar-ho tota l'escolaritat. I tant, si es notarà! I el curs vinent el nombre de nens que arribaran a casa sense haver entès res es duplicarà. El govern haurà d'aguantar els efectes de la seva ineptitud, però pel camí hi haurà milers de nens que hauran travessat una situació que no haurien d'haver travessat mai. 

El projecte per finançar les despeses de dur a judici Bauzá, Camps i Estarelles assoleix el 35% en 24 hores.