Hem acabat la campanya de micromecenatge del llibre Castor: la bombolla sísmica i ara, gràcies a tots els que hi heu col·laborat, continuem endavant. Tant Edicions Saldonar com el Grup de Periodistes Ramon Barnils us volem agrair molt molt la vostra empenta, no només per l'aportació que heu fet perquè el llibre sigui possible, sinó també per la implicació que heu tingut difonent la campanya en els vostres àmbits de relació, ja siguin personals o de xarxes socials.

Estem molt il·lusionats perquè tenim una oportunitat molt preciosa per posar a l'aparador, amb un retrat fidedigne i audaç, què hi ha al darrere d'una operació econòmica tan potent com el projecte Castor. I també, i això és molt important, perquè podrem comprovar quines són les decisions concretes que fan que de cop i volta, i contra tot pronòstic i tota rutina, les coses es torcin, fins i tot les dels més poderosos. Ja ho veureu!
 

Ens agradaria, no cal dir-ho, continuar tenint-vos al nostre costat, i estem convençuts que la feina que està fent Jordi Marsal tindrà la recompensa de la vostra satisfacció.


Francesc Gil Lluch
Edicions Saldonar

La campanya de microfinançament per fer realitat el llibre Castor: la bombolla sísmica, una iniciativa d’Edicions Saldonar que compta amb el suport del Grup Barnils, ha arribat aquesta setmana al seu equador. Amb poc més de vint dies, el projecte ha recaptat més del 20% dels 4.400€ que demana per fer realitat el projecte. Fins a principis de gener, tothom qui ho vulguin podrà seguir invertint al web de la plataforma de microfinançament totSuma per fer realitat aquest llibre, que té la intenció d’explicar què hi ha darrere del negoci gasista anomenat Projecte Castor.

L’editor d’Edicions Saldonar, Francesc Gil Lluch ha explicat que el llibre pretén investigar “el procés que va dur a l’aprovació del projecte, les complicitats entre el poder econòmic i polític espanyol, el desastre de tot plegat”. Per Gil Lluch, el Projecte Castor “no és un tema local”, sinó “un capítol de primer ordre de la lluita universal entre l’avarícia i la dignitat”.

Per la seva part, el president del Grup Barnils, David Bassa, considera que hi ha moltes preguntes a l’entorn del Projecte Castor que encara no s’han respost: “Qui són? Quines complicitats han tingut? Quins tràmits s’han saltat? Quan van començar a fer el muntatge? Qui acabarà pagant els plats trencats?”. Bassa emplaça a implicar-se en la campanya de micromecenatge per fer possible aquest llibre perquè “les respostes puguin sortir a la llum, perquè el soroll que no volen sigui un soroll eixordador”.

L’autor del llibre, el periodista ebrenc Jordi Marsal, corresponsal de l’Agència Catalana de Notícies, ha remarcat també el “desmesurat mur de silenci” que hi ha rere el Projecte Castor, agreujat pel silenci que plana d’ençà de la fi dels sismes. Per tot plegat, Marsal considera que cal “estirar el fil del cabdell  d’interessos simbiòtics d’aquells que tallen la baralla i amaguen cartes sota la taula”.

El projecte també compta amb diverses complicitats com la del pianista i compositor, Carles Santos, l’Ajuntament d’Alcanar i Pepet i Marieta, el grup autor del videoclip oficial de la Via Catalana cap a la Independència. De fet, el líder del grup, Josep Bordes, és l’autor del vídeo promocional de la campanya de microfinançament.

Castor: la bombolla sísmica formarà part de la col·lecció Periodistes d’Edicions Saldonar, on membres del Grup Barnils publiquen llibres de periodisme d’investigació sobre temes que o bé no han pogut tractar en els mitjans on treballen o bé no han pogut explicar amb prou profunditat. La col·lecció es va donar a conèixer per Sant Jordi d’aquest any amb el llibre Et presento el jutge Garzón, de la periodista Sònia Bagudanch.

Un immens, desmesurat mur de silenci s’ha aixecat des del subsòl marí. D’una banda, l’inalienable dret de la ciutadania d’estar adequadament informada sobre l’origen dels perills que amenacen la seva integritat, però també sobre la indispensable transparència en l’ús adequat dels recursos públics, ara tan «escassos». De l’altra, els espuris interessos privats que malden per elevar fins a l’infinit els beneficis d’un projecte ple d’ombres econòmiques i legals. El govern espanyol sembla estar jugant a fet i amagar, en un exercici d’ocultisme digne dels més estrafolaris estratagemes dels mediocres jugadors de pòquer.
En aquesta mà, plena de cartes marcades i de «farols», la gran majoria hi tenim molt a perdre i poc a guanyar. I, precisament, els jugadors que en teoria ens representen continuen apostant de forma aparentment temerària, sabedors sempre que els cobrirà la «banca» que, com ja és àmpliament conegut, acaba sent la cosa pública: la que paguem entre tots i que s’ha convertit en el clar objecte de desig de les elits privilegiades. El forat és, de moment, de 1.700 milions d’euros, i pujant. Qui en dóna més?
Vivim un moment econòmic i socialment crític, d’aprofundiment extrem de les desigualtats, fruit de la infame política de retallades que s’està enduent per davant els febles fonaments d’un estat del benestar infradesenvolupat. Per això, és inadmissible que la partida del projecte Castor, que pot suposar un bony històric per a les suposadament malmeses finances públiques, continuï jugant-se en la clandestinitat dels despatxos ministerials o a les altures dels gratacels madrilenys, allargant i engrandint les ombres dels interessos que projecta.
El monumental i angoixant ensurt que va haver de sofrir la població de les Terres de l’Ebre i del Maestrat, veient com mobles, llums i llits tremolaven sense explicació aparent, té l’origen en una fosca operació, ordida gràcies a un entramat legal i empresarial extremament opac i complex, on els guanyadors i els perdedors ja tenen el nom posat amb antelació. Al voltant de la taula s’asseuen els pesos pesants que, des de sempre, han fixat les regles del joc: alts representants de les més altes esferes del poder econòmic, de l’oligarquia estatal, que no va dubtar a inflar la bombolla del totxo fins a fer-la rebentar, i una classe política que flirteja descaradament amb la corrupció.
A l’empara d’aquesta eufòria especulativa d’anys passats, va néixer el Castor. Beneït explícitament per governs de diferents sigles, que no han dubtat a beneficiar l’operació a cop de BOE segons requeria cada ocasió, el projecte va rebre de seguida la més que dubtosa insígnia de l’interès general. Una salvaguarda perfecta, que va donar als seus promotors carta blanca per perpetrar de forma barroera tot tipus d’arbitrarietats en la despesa i omissions, siguin administratives o tècniques, sense haver d’assumir cap risc econòmic o legal. El resultat de tot plegat ha estat una infraestructura que s’ha acabat demostrant innecessària, exageradament onerosa i, el que és més greu, capaç d’amenaçar molt seriosament la integritat de les persones.
Arribats a aquest punt, anticipat des de fa molts anys per un infatigable moviment social d’oposició que semblava predicar al desert, es multipliquen les veus que exigeixen les explicacions i responsabilitats que pertoquen. Però amb el focus mediàtic desviat, gràcies a l’aturada de les injeccions de gas i dels sismes, la partida de pòquer segueix endavant desbocada i aliena a la pressió popular. Estirar el fil del cabdell  d’interessos simbiòtics d’aquells que tallen la baralla i amaguen cartes sota la taula es converteix en un imperatiu a l’hora de posar llum sobre tot allò que, des de les altures, ens volen ocultar sota el subsòl del mar. En això estem.

Jordi Marsal
Periodista, està escrivint el llibre Castor: la bombolla sísmica

Deia George Orwell que «el periodisme consisteix a publicar allò que algú no vol que publiquis. Tota la resta són relacions públiques». Una afirmació que el Grup de Periodistes Ramon Barnils no només subscrivim fil per randa sinó que maldem per fer-la realitat dia a dia. Per això vam crear l’observatori crític Mèdia.cat, d’on ha sorgit l’Anuari dels silencis mediàtics Mèdia.cat. Per això vam encetar la col·lecció de llibres Periodistes amb Edicions Saldonar i per això acabem de publicar el llibre-documental Vint i Ramon Barnils, el nostre periodista de referència, que si per alguna cosa es va caracteritzar és justament per dir i escriure allò que algú o alguns no volien que fos dit i escrit. Som aquí!
I hi estem a totes! I la que ara mateix tenim entre mans és l’elaboració del llibre Castor: la bombolla sísmica. Frisem, maldem i volem posar els focus damunt de l’entramat que va gestar el Castor, volem il·luminar el forat negre on es van reunir els empresaris i els polítics que van planificar el muntatge del Castor, un muntatge que ha fet trontollar totes les terres del Montsià i el Baix Maestrat, mentre els muntadors s’ho miraven asseguts als seus sofàs i fumant-se els seus puros des de la Meseta estant. Qui són? Quines complicitats han tingut? Quins tràmits s’han saltat? Quan van començar a fer el muntatge? Qui acabarà pagant els plats trencats? Hi ha moltes, moltes preguntes que ara mateix no tenen resposta però que el Grup de Periodistes Ramon Barnils respondrà a través del llibre Castor: la bombolla sísmica, que escriurà el periodista i membre del GPRB Jordi Marsal. Un llibre, però, que necessita el suport del territori perquè pugui fer-se bé i ràpid alhora. Per això, des del Grup de Periodistes Ramon Barnils us emplacem a implicar-vos en la campanya de micromecenatge perquè les respostes puguin sortir a la llum, perquè el soroll que no volen sigui un soroll eixordidor! Som-hi!!
 
David Bassa
President del Grup de Periodistes Ramon Barnils

El 6 d’octubre milers de samarretes verdes van cobrir el passeig de les Cases d’Alcanar per demanar el tancament definitiu del dipòsit de gas Castor. A Vinaròs, una cadena humana va tapar el front marítim. Uns quants dies abans, moltes d’aquestes mateixes persones havien ocupat la carretera amb samarretes grogues. No fa gaires anys, les blaves demanaven que no els toquessin el riu. Un bon fons d’armari, deu tenir més d’un veí de les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat.
Tot això ho anava rumiant aquest que firma mentre es feia el quilòmetre i mig del recorregut, abans d’arribar al port de les Cases per sentir els discursos i la música de Pepet i Marieta i Montse Castellà. I d’aquesta serena passejada de diumenge vaig sortir amb una determinació: era obligat fer un llibre per posar ordre a tot el que havia passat, de manera reposada i documentada.
L’endemà al matí el primer que vaig fer va ser trucar al meu contacte amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils, els «socis» d’Edicions Saldonar a la col·lecció Periodistes: «Irene, tenim una història que no podem deixar passar, hem de publicar un llibre que ho expliqui tot. No, no és un tema local, és un cas fabulós en què tot s’ajunta: és un capítol de primer ordre de la lluita universal entre l’avarícia i la dignitat».
De seguida ens hi vam posar, i vam tenir la gran sort que un periodista de primera, d’aquells que si no s’hagués gastat l’expressió diria que és un periodista «de raça», Jordi Marsal, volgués fer-nos costat. El títol li va sortir ràpid: Castor: la bombolla sísmica. I deunidó com s’hi ha posat. Ara estic frisant, i mossegant-me la llengua, per no explicar-te on van a parar els fils que en Marsal està estirant: l’entramat empresarial amb Florentino Pérez al «palco del Castor», el procés que va dur a l’aprovació del projecte, les complicitats entre el poder econòmic i polític espanyol, el desastre de tot plegat... L’ètica m’obliga. Hauràs d’esperar fins al febrer, quan pretenem publicar el llibre, per saber-ho tot tot.
Mentre esperem, hem muntat aquesta campanya de micromecenatge amb els amics de totSuma, per demanar-te la teva col·laboració i per fer que durant aquests mesos el «cas Castor», per la part que ens toca, continuï viu. Ens agradaria que en parlessis, que el tinguessis al cap. I que si arribes a tenir el llibre a les mans, que no només el llegeixis, sinó que també l’expliquis a les persones del teu entorn i el recomanis.
És un llibre que, ja es veu prou a la coberta que hem fet, porta la samarreta verda incorporada. És un gest de complicitat amb totes les persones que han defensat al territori, amb fermesa, unes conviccions que a la fi s’ha demostrat que eren les bones. Per una vegada, de moment, guanya la dignitat. Esperem que la victòria d’aquí a poc sigui definitiva. En part ho pot ser gràcies a tu.
 
Francesc Gil Lluch
Edicions Saldonar