Abans de res volia tornar-vos a agrair la vostra col·laboració per a fer possible el llibre Warcelona. Ja fa un any que vaig iniciar el projecte i ha estat tot un èxit: el llibre ja va per la segona edició hi ha tingut una acollida fantàstica. Quasi quaranta presentacions arreu del país avalen un projecte que només va ser possible amb la vostra col·laboració.

Si us va agradar Warcelona, una història de violència ara teniu l'oportunitat de fer realitat un nou projecte fotogràfic: Plus Ultra. Una Crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya. És per això que he cregut oportú fer-vos arribar cinc cèntims d'aquest nou projecte que també compta amb la mateixa plataforma de finançament i una estructura molt similar.

Què explica Plus Ultra?

El 13 de setembre de 2009 va passar a la història per ser el tret de sortida d’una onada de consultes independentistes que van regirar la consciència nacional. Aquell dia, un autocar carregat d'activistes de Falange Española de las JONS van manifestar la seva oposició a la consulta concentrant-se al bell mig d’Arenys de Munt. El poble, atònit, contemplava com un cordó de Mossos d’Esquadra protegia la cinquantena d’espanyolistes que feien onejar rojigualdas i la bandera del jou i les fletxes sota crits, amenaces i una actitud combativa contra aquell jornada festiva, reivindicativa i simbòlica.

D’aleshores ençà, un lent despertar de la societat catalana —però que ja venia de lluny, de molt lluny— ens ha portat a la situació actual: la convocatòria d’una consulta independentista per al proper 9 de novembre i l’atzucac d’un govern espanyol que ni sent ni escolta ni proposa res més enllà de «llei i constitució». Però no només ha estat l’independentisme el que ha sortit al carrer per reivindicar la seva voluntat, també ho ha fet l’espanyolisme, davant del «monstre» secessionista que el propi nacionalisme espanyol ha creat amb més eficàcia i celeritat que qualsevol moviment separatista.

Si fa pocs anys la diada del 12 d’octubre a Catalunya era patrimoni exclusiu de la ultradreta i dels militars, des de 2012 plataformes com Espanya i Catalans o el 12-O Moviment Cívic van organitzar els actes més massius que ha convocat l’espanyolisme aquestes últimes dècades: la concentració multitudinària a la Plaça de Catalunya de Barcelona que va voler marcar paquet davant d’un independentisme efervescent i que només amb dos anys ja s'ha consolidat. No obstant, l’intent democratitzador d’aquesta trobada massiva autoanomenada «no nacionalista», allunyant-se de la convocatòria tradicional de l’extrema dreta que se celebra a Montjuïc, no va impedir que aquest acte fos coorganitzat per partits parlamentaris i grupuscles ultradretans i populistes com per exemple, la mateixa Falange Española de las JONS.

Un dels eixos del llibre serà, precisament, l’estudi dels vasos comunicants entre l’espanyolisme i la ultradreta, la seva convivència i la negació de tal evidència, i ho farà de la manera més pràctica: amb les fotografies que demostren que no és gens casual que en pràcticament tots els actes organitzats en defensa de la unitat d’Espanya s’hi hagin trobat organitzacions o dirigents de l’extrema dreta espanyola a Catalunya.

I com ho farà?

Un centenar llarg de fotografies fetes durant el període 2009-2014 seran l'espina dorsal del llibre, organitzades per capítols i de manera cronològica. A més, el document anirà acompanyat d’una extensa introducció i d'una sèrie de col·laboracions molt especials —i que es faran saber d'aquí uns dies, un cop encetada la campanya— destinades a dotar d'un context històric i polític per fer del llibre un document imprescindible per entendre què està passant a l'altra banda de la trinxera, i no només perquè com a catalans n'hem de ser conscients, sinó perquè més enllà de les nostres contrades també ho han de saber.

Plus Ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya serà un llibre trilingüe: català, castellà i anglès. Un dels objectius principals d’aquest projecte és, precisament, que arreu del món es conegui de primera mà qui hi ha darrere del nacionalisme espanyol a Catalunya —com a la resta dels Països Catalans, però amb diferents ritmes i peculiaritats—. És per això, que les recompenses d’aquest projecte aniran destinades a enviar el llibre als periodistes dels mitjans de comunicació més influents del planeta. Per a fer la traducció en llengua anglesa i el text en diferents idiomes destinat a fer les trameses als periodistes internacionals el projecte comptarà amb el suport de l'associació Help Catalonia.

Què pensarà el cap de política d’internacional del The New York Times o els redactors del Der Spiegel quan vegin les fotografies de Plus Ultra i en llegeixin els continguts?

Som-hi, només amb vosaltres aquest llibre serà una realitat!

Presentació del llibre Warcelona, una història de violència en el marc de la
Setmana del Llibre en Català, a les 18:45 hores, a la plaça de la Catedral de Barcelona.

Amb la participació de:

• Rolando Guerra, activista, membre del col·lectiu Stop Bales de Goma.
• David Fernàndez, periodista i diputat de la CUP al Parlament de Catalunya.
• Jordi Borràs, fotoperiodista, autor del llibre.

Presentarà l’acte na Mar Carrera Vendrell, periodista i membre de Pol·len Edicions.

Molt important! Totes aquelles persones que van finançar el projecte tindreu l'oportunitat de recollir les vostres recompenses deprés de la presentació.

No us ho perdeu!

---

Sense més dilacions –ja tocava– em poso en contacte amb vosaltres per informar-vos que el llibre Warcelona, una història de violència, és apunt de fer-se realitat. A hores d'ara s'està enllestint el procés de correcció dels textos i si tot va bé, a finals d'aquest més entrarà a la impremta el Tinter, on sota l'atenta supervisió d'autor i editors, es durà a terme un acurat procés d'impressió per tal d'assolir el millor resultat sobre el paper.

Com que l'edició ha coincidit amb l'estiu, i per tal d'evitar costos i recàrrecs a correus, l'enviament dels llibres i les recompenses no es farà durant aquest mes d'agost, ja que molta gent no es trobarà al seu domicili, sinó que es realitzarà a partir de mitjans de setembre, just després de la presentació que tindrà lloc a Barcelona, i on també podreu recollir el vostre exemplar en primícia si així ho desitgeu.

Sobre la presentació, us en posarem al corrent tant bon punt acabem de tancar-ne els detalls, però el que si que us avancem avui, és la coberta del llibre. Esperem que us agradi.

Fins aviat!

Encetem la darrera setmana per finançar Warcelona i ho fem celebrant la gran acollida que ha tingut el projecte. Des de ja fa uns dies s'ha superat l'objectiu inicial de finançament i a quatre dies per acabar-la, ara mateix hem aconseguit recaptar de 6213€.

A banda d'això, durant aquestes setmanes tant els editors com jo hem seguit amb la promoció del projecte, i amb l'exposició itinerant. Fa uns dies em va entrevistar en Miqui Puig al programa Can Tuyus de la Xarxa Ràdio, i li vaig promotre tornar-hi un cop el llibre estigui enllestit. A més, també fa uns dies, vaig inaugurar l'exposició Warcelona a La Clau de Sant Celoni, un espai autogestionat al bressol del Baix Montseny.

Continua la campanya de finançament amb un ritme fantàstic, avui mateix hem arribat al 90% del total, i segeuix també el ressò a la premsa. La setmana passada vaig tenir el plaer de ser entrevistat per la garriguenca Ràdio Silenci i pel periòdic l'Independent de Gràcia, en podeu llegir l'article a continuació.

Avui em plau anunciar dues col·laboracions molt especials amb el projecte Warcelona, una història de violència. Em fa molt feliç que el periodista, activista i també diputat de la CUP-AE, David Fernàndez, sigui l'encarregat de fer el pròleg del llibre i que el compromès fotoperiodista Oriol Clavera en faci l'epíleg.

Amb aquestes col·laboracions he volgut que dues persones que coneixen molt bé els moviments socials a la ciutat de Barcelona reflecteixin el seu punt de vista: el de periodista d'en David i el de fotògraf de l'Oriol. Dues mirades imprescindibles –cada un des del seu terreny– de dos amics compromesos com pocs i que des de primera línia del front de ben segur que guarden a la retina centenars de milers de fotogrames com els que surten en aquest llibre. Ells podran explicar de la millor manera què passa a la ciutat més enllà dels titulars que lluny d'informar, fan tot el contrari.

David Fernàndez i Ramos (Barcelona, 1974) és periodista i activista social. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com el Setmanari Directa, Vilaweb o Berria, entre d'altres. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i fou un dels fundadors de l'Ateneu Independentista La Torna, de la Vila de Gràcia. El 2006 va publicar una llibre sobre l'opacitat policíaca als moviments socials, Cròniques del 6, amb pròleg d'Arcadi Oliveres. El 13 de novembre de 2012 publicà, juntament amb Julià de Jòdar, un treball divulgatiu sobre els orígens i el projecte de la Candidatura d'Unitat Popular a partir de la recopilació d'opinions de l'entorn, titulat Cop de CUP. L'any 2013 publicà Foc a la barraca, un recull d'articles seus realitzats en els darrers anys. El 25 de novembre de 2012 es convertí en diputat electe de la CUP-Alternativa d'Esquerres en obtenir un escó al Parlament de Catalunya durant les eleccions autonòmiques de 2012.

Oriol Clavera i Riera (Lleida, 1978) és fotògraf freelance. L'any 1999 s'instala a Barcelona per cursar estudis de fotografia a l'escola Grisart i ben aviat comença a treballar de fotògraf a l'Agència ZOOM. Posteriorment, ja en la seva etapa de freelance, ha publicat habitualment als diaris Berria i Gara, del País Basc, i reportatges per a revistes dominicals com la basca Zazpika  i de viatge com Descobrir Catalunya o Lonely Planet entre d'altres, d'àmbit nacional i internacional. Des dels seus inicis, es va implicar amb la premsa alternativa, des del ja desaparegut El Vocero Disidente, fins L'Accent i La Directa. També va col·laborar amb les revistes basques de Periodisme d'Investigació Ardi Beltza i Kalegorria. Premiat en diferents ocasions, destacant el Premi Ton Sirera atorgat per la Fundació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i recentment finalista de Concurs de Fotografia Documental Addretouch. Becat el 2001 per participar al 4º Encuentro de Fotoperiodismo de Gijón. Ha exposat individualment a València treballs sobre Kurdistan i els Glosadors dels Països Catalans; i col·lectivament, sobre Palestina, per l'organització Sodepau. També ha exposat en el marc de FotoNoviembre 2011 de la Bienal de Fotografia de Tenerife i projectat a la VII Bienal Xavier Miserachs.

Estrenem aquest bloc després de poc més d'una setmana d'engegar la campanya de finançament. Amb pocs dies hem assolit el 69% del total per poder editar el llibre, i seguim amb més força que mai la campanya de finançament.

Avui però, també volem compartir amb vosaltres el petit recull de premsa de la primera setmana. Nació Digital i també Llibertat.cat se'n van fer ressò amb un article. Vallès Oriental TV també ho va fer amb una peça fantàstica i una entrevista i la barcelonina Boca Ràdio (a partir del minut 12) també en va parlar amb una entrevista divendres passat. Cal destacar també, els articles de Jordi Martí i d'Artitz Cirbián fent-se resssò e Warcelona als seus blocs.

A més, diuemnge es va inaugurar l'exposició Warcelona al Casal Despertaferro de Reus, amb una acollida fantàstica. Aquesta segona setmana, també comptarà amb algunes sorpreses a la premsa. Aviat les desvetllarem, estigueu atents!

Seguim.