Ajuda'ns a fer realitat la tercera edició de Fossa 218, un esforç col·lectiu, tenaç i desinteressat sorgit de la base amb la voluntat de visibilitzar històries i memòries menystingudes, arraconades. Continuant les dues primeres edicions, dedicades a l’activisme feminista i a la recuperació de la llengua, respectivament, aquesta tercera edició remet a la qüestió de l’exili i les deportacions, una temàtica que sens dubte entronca directament amb un dels objectius primordials de la publicació: la recuperació de la memòria col·lectiva de lluita i dignitat davant la barbàrie feixista.
Hom pot reconèixer l’exili com un fenomen repetit al llarg de la història a banda i banda de la geografia planetària. En qualsevol cas, tant per proximitat històrica i geogràfica, com pel volum de persones que implicà, una referència cabdal és el de l’exili republicà de 1939, fet inèdit en la història del nostre país. En aquest sentit, segons dades del Memorial Democràtic, unes 500.000 persones —tant catalanes com refugiats d’altres parts de l’Estat— prengueren el camí de l’exili. Bona part d’ells serien internats en camps de concentració ubicats en la banda sud de l’estat francès. Alguns ja no en sortirien. Es calcula que uns mesos més tard havien tornat a Espanya quasi 200.000 refugiats, mentre que unes 175.000 persones no retornarien mai o fins a la fi de la dictadura. Amb tot, per a d’altres, l’estat Francès no fou el seu destí final sinó que es veurien obligats a tornar a marxar vers una nova destinació: Amèrica (especialment a Mèxic), Nord d’Àfrica o l’URSS. Als horrors de la Guerra d’Espanya i les seves conseqüències els seguiren aquells derivats de la Segona Guerra Mundial i el projecte d’extermini nazi-feixista. Aquest darrer perpetrà els milions de deportacions als camps de concentració i d’extermini als quals també remeten alguns dels articles del present número.
Així doncs, el projecte Fossa 218 i aquest número en particular constitueixen un petit homenatge a totes aquelles persones que van patir aquells terribles fets del segle XX d’una o altra manera.
Paral·lelament, aquest número està complementat amb articles sobre migracions i immigració en el context del franquisme, deportacions en “l’Europa fortalesa“, el museu Morera de Lleida, un jugador del Deportivo de la Corunya que fou afusellat en els primers compassos de la Guerra, la clàssica secció del cara i creu de personatges ponentins, un article relatiu al periodista d’investigació mestre de mestres, Xavier Vinader i una ressenya del llibre de Dolors Marín Espiritistes i lliurepensadores. El número conclou amb unes notes sobre els guanyadors del premi 2N 2020.
Finalment, convé recordar que, malauradament, l’exili és o ha estat també, una realitat del present per molta gent propera a qui no volem oblidar: des dels polítics amb responsabilitats en el Govern que organitzà l’1 d’octubre a Valtonyc, passant per Adrià Carrasco i a qui signa el pròleg d’aquest número 3 de Fossa 218, Anna Gabriel. A totes elles una abraçada solidària.
Per acabar, que serveixi aquesta publicació com un sentit homenatge a l’escriptora Montserrat Roig, als trenta anys de la seva mort, pel camí traçat i la seva feina ingent en la recuperació de la memòria dels nostres deportats.
Participen en aquest número: Cristina Mongay, Júlia Olarieta, Noemí Riudor, Jordi Oliva, Martí Picas, Júlia Moncasí, Francesc Gabarrell, Míriam Roma, David Sancho, Jaume Barrull, Ramon Usall, Clara Barbal, Maria Huguet, Xavier Aguayo, Martí Marín, Adria Cluet, Esther Sancho.
Pròleg d'Anna Gabriel i Sabaté
Disseny i maquetació: 131.gd (Pau Llop + Esteve Padilla).
Amb la col·laboració del col·lectiu Promethea.
Edita: Ateneu Cooperatiu la Baula.
RECOMPENSES DESTACADES
Des de l'Associació Cultural d'Artistes Promethea a part de col·laborar amb diverses creacions a l'interior d'aquesta 3a edició de la publicació, han aportat una sèrie de prints, làmines i fanzines d'alguns dels artistes que en formen part. Cada artista aporta en una recompensa diferent i son molt limitades!
Tens algun dubte?
Vols opinar?
Registra't
