Hola a tots,

El Guifré ja ha anat informant a les xarxes de l'endarreriment de les dates d'entrega del còmic, degut a un problema amb l'empresa que ens ha fet les impressions.

Esperem aquesta setmana ja rebre el material que faltava i poder enviar-ho ja a tots els sumadors.

Disculpeu les molèsties,

Equip Quatre Barres

No cada día s'arriba a la final del concurs de Manga de Norma Comics. Ara a 1 dia de la votació final necessitem el teu vot pel Black Compass de Frank Calicó el autor de 4 Barres.

8 primeres pàgines: https://www.normaeditorial.com/Concurso2019/Black-compass/mobile/index.html

Link per votar: https://votaciones.miarroba.com/poll/2Ubq/

+ info i imatges a: https://www.instagram.com/frank_calico/

Hi haurà l'autor del còmic Frank Calicó, recentment classificat per la final del Concurs de Manga de Norma Comics 2019.
També podreu fullejar el còmic i veure el Guifre en Realitat Augmentada i moltes sorpreses més.
Rincon del Gamer per la seva part farà un espectacle medieval, en el que després hi haurà debats i participació del públic assistent.
Si encara no estàs convençut per reservar el teu 4 Barres, aquest dissabte i diumenge t'acabaràs de convencer.



Paraula d'en Guifré!

 

A les xarxes hem anat recollint els vostres dubtes que ara contestem en obert per a tothom:

És un còmic interactiu o una novel·la gràfica impresa?

És una novel·la gràfica impresa de 80 pàgines de tota la vida, amb un inici i final, podeu veure una mostra del còmic clicant aquí. La particularitat és que amb el mòbil i gràcies a la realitat augmentada, les pàgines del mateix còmic cobraran vida amb enigmes a resoldre (tipus escape room), personatges a desbloquejar, etc, a aquesta experiència pionera li hem anomenat Interactive Comic Game.

Que és això de la Realitat Augmentada?

Una imatge val més que mil paraules, us posem aquest vídeo perquè ho enteneu millor.



El còmic és en català?

Sí, tot el còmic està escrit en català i hem tingut la sort de comptar amb l'Olga Prat i el filòleg Jordi Jové per l'assessorament lingüístic.

El còmic és independentista?

"Quatre barres" és una ficció històrica basada en un relat molt important de la cultura catalana. No es tracta d'una obra política. Tot i això, el còmic convida a reflexionar sobre conceptes com la independència i el mateix concepte de "nació".

Exactament perquè necessiteu els diners si ja teniu el còmic acabat, no?

Efectivament el còmic està acabat (falten alguns detalls i esperem que afegir les cares del mecenes) però no publicat, una impressió de qualitat val molts diners igual que el joc interactiu que està en una fase molt preliminar. Sí no aconseguim l'objectiu fixat de 6.000 euros, segurament no tirarem endavant el còmic, ja que entendrem que no hi ha interès pel mateix.

Penseu fer més novel·les gràfiques històriques de la història de Catalunya?

El nostre somni seria poder fer una saga, ja tenim molt material i moltes idees pels nous episodis històrics, poder continuar seria una excel·lent notícia per la nostra cultura en la qual malauradament molt pocs editors i aposten avui en dia.

Us animem a continuar preguntant els vostres dubtes, és un plaer per a nosaltres contestar-los.

És un còmic al que podràs entrar, mitjançant el teu telèfon intel.ligent, i del que hauràs d'escapar-te... tot resolent els enigmes a què t'hauràs d'enfrontar.

Com un escape room, però sense moure't de la cadira!

Estàs preparat pel repte?

El Guifré s'ha adonat que alguns dels seus pòsters han estat requisats . Per això ha començat un acte de venjança cap als "traïdors" , penjant pòsters de mida XXL a diferents llocs del seu territori! 

A veure qui pot emportar-se'ls ara! 

Però... com ell sap que també hi ha companys fidels que estan fent que el projecte vagi creixent , l'acte va acompanyat d'un gran SORTEIG:

COM POTS PARTICIPAR-HI?

• Seguint-nos al nostre perfil de facebook, instagram o twitter (@4barrescomic)
• Comentant en la publicació del sorteig  "on" s'ha penjat el pòster.

EL PREMI?

Una caricatura personalitzada a l'estil #4barrescomic! 

Els pòsters d'en Guifré comencen a envaïr la ciutat! 

Si tens la sort  de ser la 1a persona a trobar-ne un, li fas una foto i la penges a les xarxes socials indicant-ne la ubicació i l'etiqueta #4barrescòmic n’aconseguiràs un exemplar de regal!

Els antics expliquen que hi havia en altre temps un cavaller , de nom Guifré, originari del poble d'Arrià, situat al territori del Conflent, a vores del Tet, a prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Doncs, aquest cavaller, molt gran en riqueses, en armes i consell, obtingué de mans del rei de França per la seva proesa el comtat de Barcelona"

Aquestes son les paraules amb les que els monjos de Ripoll comencen a relatar la història del comte Guifré als 'Gesta comitum Barcinonensium' 

Una història que es mou entre la llegenda i la realitat , ja que va ser recollida al segle XI, dos segles i mig després de la mort del protagonista

El cuadre es: ‘Mort de Guifré el Pelós’, de Claudi Lorenzale

I aquest matí, ens despertem amb la notícia de què ja hem assolit el 16% del que ens cal per fer realitat el #4barrescòmic‼‬

‪No tenim paraules. Només us podem dir GRÀCIES PER APOSTAR PEL #còmicencatalà

Dibuixar és tot un art i veure dibuixar un plaer a la vista. Us deixem amb aquest speed painting amb el que va fer, Frank Calicó posteriorment, el punt de llibre exclusiu que podeu trobar en algunes de les recompenses. 

Recuperem aquest article de ara.cat del passat 6/9/2019 on es pot entendre el motiu pel qual, malauradament,  en la majoria de casos un crowdfunding és l'única sortida per tirar endavant l'edició d'un còmic en català, com és el nostre cas.


L’absència total d’ajudes públiques, l’escassetat d’obra original i la dificultat de rendibilitzar les traduccions fan que la quota editorial del còmic en català no arribi al 5% i que la producció es concentri majoritàriament en el còmic infantil i educatiu, lluny de l’auge del còmic adult i la novel·la gràfica. La Setmana del Llibre en Català revaloritza un gènere en crisi perpètua

Cada sis mesos, l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic fa una selecció de les novetats més “essencials” de cada semestre. És una tria prestigiosa i eclèctica que inclou novel·la gràfica, obres juvenils, còmic europeu, manga, reedicions, etcètera. En total, 35 títols dels quals només un, el còmic Dues monedes de la valenciana Núria Tamarit, es pot llegir en català. La falta de representació del català en la selecció no és sinó la translació exacta de la situació de la llengua en el sector del còmic, en què la quota editorial es mou entre el 3% i el 5%. D’un total aproximat de 3.500 títols, el 2018 se’n van editar només uns 170 en català, una producció escassa que es va concentrar aclaparadorament en el gènere infantil i educatiu. Si un lector entra en una llibreria especialitzada buscant novel·la gràfica, superherois o manga, les passarà magres per trobar-hi una vintena de títols en català.

La Setmana del Llibre en Català que té lloc fins al 15 de setembre a l’avinguda de la Catedral dona visibilitat al sector del còmic en català organitzant presentacions de novetats com la nova entrega de l’adaptació en vinyetes del Victus, d’Albert Sánchez Piñol, i del guanyador de la beca de còmic del carnet jove, La culpa va ser del gat, de Patricia Herreruela. També hi ha xerrades sobre còmic i manga català i un homenatge a la pionera Cavall Fort, que rep un premi especial. Però els esforços de la fira no canvien la situació d’un sector que Ester Franquesa, directora de Política Lingüística, reconeix que està “molt lluny” de la representació que li correspon. “Sobretot perquè el 90% dels còmics que es venen a Espanya estan editats a Catalunya”, subratlla. “Aquí tenim una gran tradició de còmic infantil i molta població ha après a llegir en català gràcies a Cavall Fort, però quan el còmic s’ha fet gran i ha sortit dels quioscos per anar a les llibreries especialitzades i grans superfícies, la llengua catalana ha quedat enrere”.

L’ASSIGNATURA PENDENT

Què falla, doncs? Per què no es publiquen més còmics en català? Un detall significatiu és que la producció en català està atomitzada en una cinquantena de segells. Les grans editorials de còmic, de fet, no són les que publiquen més còmics en català. El 2018, Norma en va publicar cinc títols, Panini un i ECC cap. Planeta n’ha editat 18, però tots de l’univers Bola de drac. “El català és l’assignatura pendent del còmic”, admet Óscar Valiente, director general de Norma. “El problema és que les edicions en català comporten els mateixos costos fixos que les castellanes: drets, traducció, retolació i disseny. I en una edició simultània, la relació de venda és d’un 70% per al castellà i un 30% per al català. I si en castellà avui ja és un èxit vendre més de 1.500 exemplars, en català ho seria vendre entre 300 i 500 còpies, una xifra que no permet amortitzar els costos fixos de l’edició”. Les edicions en català de Norma solen ser de bestsellers com Persèpolis i Blacksad, que asseguren unes vendes suficients, o de títols en què el català està “molt justificat”, com l’adaptació de Victus i el còmic Soles, de Denis Lapière i Ricard Efa, ambientat en un poble dels Pirineus durant la Guerra Civil. “Sempre he volgut editar manga en català però és arriscat perquè són sèries molt llargues i tenim el compromís d’editar-les completes, no podem publicar-ne deu volums i parar”.

Per promoure el còmic en català, Valiente creu que seria positiu que hi hagués alguna mena de suport institucional. En el passat, el Servei de Biblioteques comprava de manera automàtica 300 exemplars de tots els llibres editats en català, i facilitava així a les editorials assumir els costos de l’edició, però la compra centralitzada ja no existeix. Actualment no hi ha cap ajuda específica per al còmic en català. Durant el 2017 i el 2018, per exemple, només dos títols es van beneficiar d’algun tipus de suport: Els esclaus feliços (Pol·len) i L’home gos 2 (Cruïlla), que van entrar en una línia d’ajuda a la traducció d’obres literàries. “L’administració catalana no ha tingut mai l’encert o l’interès de fer un pla d’actuació seriós i rigorós a mitjà i llarg termini per incrementar la creació, la demanda i, per tant, la lectura de còmic en català”, opina un dels grans experts en el tema, l’investigador i divulgador de còmic Jordi Riera, que el 2011 va publicar l’assaig de referència El còmic en català (Edicions Glénat). Riera veu necessària l’elaboració d’un Llibre Blanc del Còmic a Catalunya amb la participació de tots els sectors implicats. “No hi ha informes de tirades reals i vendes en el mercat de l’edició espanyola, com sí que n’hi ha en altres països com França. L’únic conseller de Cultura que ha estat interessat en el tema, que jo sàpiga, ha estat Joan Manuel Tresserras”.

Franquesa assegura que si l’any que ve el Govern aprova un pressupost nou, Política Lingüística engegarà una línia de suport “específica per al còmic català”. L’Associació d’Editors en Llengua Catalana i el Gremi d’Editors de Catalunya treballen amb l’Institut Català d’Empreses Culturals perquè el 2020 es creïn ajudes a l’edició de còmic en català per contrarestar el que consideren una situació atípica: que a Catalunya hi hagi un dels salons del sector més importants del món i un gran planter d’autors però en canvi la quota de català sigui exigua i poc diversa. El problema té difícil solució: “Els superherois representen el 30% del mercat estatal i l’edició catalana en aquest segment és nul·la -diu Riera-. Les companyies nord-americanes no tenen predisposició per les llengües minoritàries i a les editorials d’aquí tampoc els interessa. Pensen que ja tenen el mercat”.

ES BUSQUEN AUTORS

Una actitud molt diferent tenen editorials com Males Herbes, que els últims anys s’han llançat a publicar còmic en català per a adults com el dietari satíric El procés explicat als idiotes de Roger Pelàez i el sorprenent Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols, de Sebastià Roig i Toni Benages. “Ens agradaria fer una col·lecció de còmic en català amb autors d’aquí, que sovint es veuen obligats a treballar per a editorials estrangeres”, diu Ramon Mas, un dels fundadors de Males Herbes. La gran dificultat, explica, és que no troben prou material interessant: “Gairebé no ens arriben originals i els pocs que ens arriben estan molt centrats en temes històrics catalans com ara, no sé, Guifré el Pilós. I per a nosaltres el tema és la cosa menys important, ens interessa més el guió i el dibuix”. Al final, Males Herbes va optar per treballar amb dibuixants afins com Benages, que amb Sebastià Roig i Julià Guillamon ha dibuixat còmics sobre figures històriques com Palau i Fabre, Narcís Monturiol i Francesc Pujols, però passades per un original filtre pop que allunya les obres dels codis habituals del gènere històric.

Més clàssics però també de temàtica històrica són els còmics d’Oriol Garcia Quera, que aborda fets històrics de Catalunya amb un dibuix realista d’influència francobelga. I sempre en català. “Fent còmic històric ambientat en la zona on visc em va semblar natural fer-ho en la meva llengua”, explica el dibuixant, que va dedicar un dels seus últims treballs a Pompeu Fabra ( L’aventura de la llengua, del 2017). Juntament amb Quim Bou, Juste de Nin i Benages, Garcia Quera és un dels pocs autors que aborda el còmic en català des d’una certa militància. “Hi ha molts autors a qui tant els fa que els publiquin en català o castellà, el que volen és publicar en la llengua que sigui, i és normal -diu-. Per això treballen per a editorials de França, on paguen deu vegades més”.

Al final, tot es redueix a una qüestió econòmica. O no? “A Males Herbes els còmics ens han funcionat millor que els llibres -explica Mas-. Potser el suport hauria d’anar als autors, crear ajudes com les que hi ha per a la creació literària”. Valiente creu que una bona notícia seria l’aparició d’una editorial especialitzada en còmic català amb qui poder fer coproduccions. “Per desgràcia, el mercat és petit i la distribució limitada”, afegeix. El potencial, amb tot, hi és. Les obres de Garcia Quera fan tirades de 2.500 exemplars i Males Herbes ha hagut de reeditar el seu còmic dedicat a Pujols. “En el fons, el problema és que no es produeixi més còmic en català -diu Mas-. Però alhora és normal. Es triga molt a dibuixar un còmic de 200 pàgines i no s’hi guanya gaire”.

Article 

Que us sembla? Us agrada?
Fes clic a la imatge per engrandir-la.

Frank Calicó, autor del còmic 4 barres, ens explica com va sorgir la idea de traslladar a un còmic èpic la història de Guifré el Pilós.

"Després de veure que la llegenda de les 4 barres era massa curta per a fer una novel·la gràfica, vaig pensar que seria una bona idea investigar una mica més els fets i construir una nova versió del mite, basada en fets i personatges reals, però amb una narrativa lliure, d'acció, una mica a l'estil de 300 de Frank Miller. D'aquesta manera seria posible gaudir d'una història més complexa, més rica, i a l'hora aprendre una mica més sobre la figura de Guifré el Pilós i la seva llegenda."