El 6 d’octubre milers de samarretes verdes van cobrir el passeig de les Cases d’Alcanar per demanar el tancament definitiu del dipòsit de gas Castor. A Vinaròs, una cadena humana va tapar el front marítim. Uns quants dies abans, moltes d’aquestes mateixes persones havien ocupat la carretera amb samarretes grogues. No fa gaires anys, les blaves demanaven que no els toquessin el riu. Un bon fons d’armari, deu tenir més d’un veí de les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat.
Tot això ho anava rumiant aquest que firma mentre es feia el quilòmetre i mig del recorregut, abans d’arribar al port de les Cases per sentir els discursos i la música de Pepet i Marieta i Montse Castellà. I d’aquesta serena passejada de diumenge vaig sortir amb una determinació: era obligat fer un llibre per posar ordre a tot el que havia passat, de manera reposada i documentada.
L’endemà al matí el primer que vaig fer va ser trucar al meu contacte amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils, els «socis» d’Edicions Saldonar a la col·lecció Periodistes: «Irene, tenim una història que no podem deixar passar, hem de publicar un llibre que ho expliqui tot. No, no és un tema local, és un cas fabulós en què tot s’ajunta: és un capítol de primer ordre de la lluita universal entre l’avarícia i la dignitat».
De seguida ens hi vam posar, i vam tenir la gran sort que un periodista de primera, d’aquells que si no s’hagués gastat l’expressió diria que és un periodista «de raça», Jordi Marsal, volgués fer-nos costat. El títol li va sortir ràpid: Castor: la bombolla sísmica. I deunidó com s’hi ha posat. Ara estic frisant, i mossegant-me la llengua, per no explicar-te on van a parar els fils que en Marsal està estirant: l’entramat empresarial amb Florentino Pérez al «palco del Castor», el procés que va dur a l’aprovació del projecte, les complicitats entre el poder econòmic i polític espanyol, el desastre de tot plegat... L’ètica m’obliga. Hauràs d’esperar fins al febrer, quan pretenem publicar el llibre, per saber-ho tot tot.
Mentre esperem, hem muntat aquesta campanya de micromecenatge amb els amics de totSuma, per demanar-te la teva col·laboració i per fer que durant aquests mesos el «cas Castor», per la part que ens toca, continuï viu. Ens agradaria que en parlessis, que el tinguessis al cap. I que si arribes a tenir el llibre a les mans, que no només el llegeixis, sinó que també l’expliquis a les persones del teu entorn i el recomanis.
És un llibre que, ja es veu prou a la coberta que hem fet, porta la samarreta verda incorporada. És un gest de complicitat amb totes les persones que han defensat al territori, amb fermesa, unes conviccions que a la fi s’ha demostrat que eren les bones. Per una vegada, de moment, guanya la dignitat. Esperem que la victòria d’aquí a poc sigui definitiva. En part ho pot ser gràcies a tu.
 
Francesc Gil Lluch
Edicions Saldonar