Un dels drets fonamentals de tot ciutadà és el dret a la revisió de condemna d'un tribunal per part d'un altre tribunal (tutela judicial efectiva), de la mateixa manera que tot ciutadà té dret a una segona opinió mèdica. Tanmateix, el Tribunal Suprem espanyol negà aquest dret fonamental al ciutadà català Marc Belzunces l'any 2011. El motiu? Simplement haver presentat un recurs de vint pàgines en llengua catalana.
Posteriorment el Tribunal Constitucional espanyol, l'any 2012, davant la denúncia de la infracció d'un dret fonamental patida per en Marc Belzunces, rebutjà un nou recurs «atesa la manifesta inexistència de violació de cap dret fonamental». El missatge del TS i TC espanyols fou clar: els catalans no poden usar la llengua catalana davant de la justícia espanyola i, si ho fan, veuran negats els seus drets fonamentals.
Per aquest motiu us demanem ajut per denunciar Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans i mostrar a Europa la situació que patim els catalans dins del Regne d'Espanya. Una situació de discriminació etnolingüística duta a terme de forma intencionada, sistemàtica, meticulosament planificada i sense limitació de mitjans. Pròpia, en definitiva, d'una política d'estat.
Inici del cas: objecció de consciència electoral per motius independentistes
El cas, però, es va iniciar uns quants anys abans. A les eleccions espanyoles del 2008, en Marc Belzunces es negà a col·laborar en l'organització de les eleccions espanyoles com a vocal suplent en una mesa electoral. Essent independentista, al·legà motius d'objecció de consciència, els quals li impedien col·laborar amb un estat que no considera el seu i una societat, l'espanyola, que no és la pròpia.
Fou encausat per delicte electoral. Demanà que tot el procés judicial es tramités en llengua catalana. Tanmateix, la justícia espanyola hi posà entrebancs des del primer moment. Després de presentar múltiples escrits i queixes, fins i tot al Consell General del Poder Judicial (CGPJ, Madrid), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar, finalment, la tramitació de la causa en català. A més, per primer cop i gràcies a aquest cas, el TSJC va ordenar a tots els jutjats de Catalunya que les causes tramitades en català tinguessin un identificador clar en la documentació perquè no es tornés a repetir la situació de discriminació viscuda. Tanmateix, el TSJC no aplicà cap règim sancionador al personal involucrat en la discriminació.
Finalment, en Marc Belzunces fou condemnat per delicte electoral per l'Audiència de Barcelona l'any 2010.
El Tribunal Suprem espanyol es nega a acceptar el recurs pel fet d'estar escrit en català i el declara desert
Fent ús del dret que té tot ciutadà a una revisió de la seva condemna penal per part d'una segona instància judicial, l'equip d'advocats de Marc Belzunces va presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem espanyol. Atès que era la continuació d'un procés judicial iniciat a Catalunya, i fent ús del dret d'utilitzar el català, en base a la legislació nacional, espanyola i la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, el recurs es va presentar en català.
El Tribunal Suprem espanyol negà la validesa del recurs en català, es negà a traduir el recurs (una vintena de pàgines) i va exigir que es presentés en espanyol. Davant la negativa de Marc Belzunces a traduir-lo, el Tribunal Suprem va declarar desert el recurs. És a dir, va fer com si no s'hagués presentat, la qual cosa suposava la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva pel que fa al dret a accedir als recursos legalment establerts, així com del dret a la igualtat davant de la llei, vulneracions motivades per una discriminació per raó de la llengua emprada.
La condemna per delicte electoral va esdevenir, així, irrevocable. El Tribunal Suprem espanyol ni tan sols no va entrar a valorar el cas. El va rebutjar per la llengua en què s'havia escrit el recurs, el català. En Marc Belzunces va haver de complir la pena: 14 dies de presó (substituïts per una multa) i 3 mesos de multa. Això va suposar una multa total de 708 EUR, que fou pagada puntualment.
El cas arriba al Parlament de Catalunya
El cas d'en Marc Belzunces arribà al Parlament de Catalunya en dues ocasions. Primerament, l'abril del 2011 es va dur a la Comissió de Justícia, arran d'una sessió per informar de la situació de la llengua catalana a la justícia. El cas d'en Marc Belzunces es va posar com a exemple concret dels obstacles i discriminacions que pateixen els catalans.
Posteriorment, es va dur a terme una iniciativa per tal que el Parlament de Catalunya instés a la Generalitat de Catalunya a defensar judicialment el cas de Marc Belzunces, davant dels Tribunals espanyols, com un cas de vulneració de drets fonamentals dels catalanoparlants. La petició fou votada i desestimada a la Comissió d'Afers Institucionals.
Recurs al Tribunal Constitucional espanyol per vulneració de drets fonamentals
Un cop desestimats tots els recursos possibles davant del Tribunal Suprem, només restava acudir al Tribunal Constitucional espanyol per la vulneració de drets fonamentals. El recurs d'emparament es va presentar el 19 d'abril del 2012.
Finalment, el 3 d'octubre del 2012, el Tribunal Constitucional espanyol no admet a tràmit el recurs «atesa la manifesta inexistència de violació de cap dret fonamental» (traducció nostra).
Innovació del cas
El cas d'en Marc Belzunces ha estat innovador des de l'inici. Va ser el primer cas d'objecció de consciència electoral en què s'argumentaven motius exclusivament independentistes. La intenció des d'un punt de vista legal era que, per primer cop, un tribunal espanyol es pronunciés sobre aquest tema.
Ara, però, amb motiu de la discriminació patida per ús de la llengua catalana, l'objectiu és més ambiciós: volem que el Tribunal Europeu dels Drets Humans es pronunciï sobre els drets lingüístics dels ciutadans en general, i específicament els drets lingüístics dels catalanoparlants al Regne d'Espanya, i que Espanya sigui condemnada per la seva política d'estat de vulnerar els drets fonamentals dels catalans de forma sistemàtica, conscient i meticulosament preparada.
Què hem aconseguit fins ara?
El cas d'en Marc Belzunces s'ha pogut dur a terme, econòmicament parlant, gràcies a les aportacions dels catalans. Fins ara, hem aconseguit:
― Que tots els jutjats de Catalunya obligatòriament identifiquin les causes tramitades en llengua catalana, per tal de garantir els drets lingüístics dels catalans.
― Fer arribar al Parlament de Catalunya, de forma concreta, la situació de discriminació que pateixen els catalans davant del sistema judicial espanyol.
― Fer que el CGPJ, el TS i el TC es pronunciïn, ni que sigui indirectament, sobre quina consideració mereixen els catalanoparlants al sistema judicial espanyol.
Necessitem ajut econòmic per dur Espanya davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans
Volem que el cas de Marc Belzunces sigui l'exemple davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) per denunciar la vulneració contínua dels drets dels catalanoparlants per part de l'administració espanyola, una veritable política d'estat planificada que no estalvia en despeses ni institucions (CGPC, TS, TC, fiscals, etc.).
Els diners es dedicaran a cobrir les despeses processals i de l'equip d'advocats que presenta la demanda davant el TEDH i compta amb l'ajut de diversos experts legals de l'àmbit acadèmic i judicial, l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i el Grup de Suport a en Marc Belzunces.
Vols formar part de la iniciativa? Vols ajudar a internacionalitzar la defensa de la nostra llengua? Els catalans només ens tenim a nosaltres.
IMPORTANT: el cobrament del donatiu no es farà efectiu fins que s'acabi el període de la campanya i s'arribi a l'import total. Si, exhaurit el període de la campanya, no s'arriba a l'import total, no es farà efectiu cap cobrament de cap donatiu.
Tens algun dubte?
Vols opinar?
Registra't
